L'Aragó, quarta comunitat on PP i Vox governaran junts, amb vicepresidència per a l'extrema dreta
Vox torna a imposar als populars algun dels mantres de l'extrema dreta, com incloure el terme de "violència intrafamiliar", i preveuen derogar la llei de memòria democràtica aragonesa
PP i Vox han tornat a arribar a un acord, el primer després de les eleccions generals. En aquest cas, els populars i l'extrema dreta governaran en coalició a l'Aragó, després de la sintonia a què han arribat totes dues formacions.
Segons el pacte que s'ha signat avui, Vox obté dues conselleries, una de les quals amb rang de vicepresidència.
Es tracta de la de Desenvolupament Territorial i Justícia, que ocuparà el líder de Vox a l'Aragó, Alejandro Nolasco. L'altra conselleria és la d'Agricultura.
Obvien el canvi climàtic i volen derogar la llei de memòria democràtica
El pacte de govern inclou 80 mesures programàtiques. El text inclou la reforma de la llei d'identitat de gènere i la derogació de la llei de memòria democràtica aragonesa, a la qual els populars hi van donar suport en el seu moment.
Sobre la violència masclista, l'acord parla de garantir l'assistència en els casos de violència contra les dones, parlen de combatre els "discursos masclistes". Obvien la violència masclista i el problema estructural que suposa i recuperen el concepte de "violència intrafamiliar".
Pel que fa a la Sanitat, inclouen en l'acord explorar la fórmula de col·laboració "público-privada", sense entrar en quin pes ha de tenir la sanitat pública.
Tot i que tenen un apartat anomenat "Infraestructures i Medi Ambient", l'acord no inclou referències a la crisi climàtica. Amb tot expliciten que cal revertir "l'error" de baixa inversió en infraestructures per millorar "les nostres oportunitats de creixement econòmic."
Els portaveus del PP i de l'extrema dreta de Vox s'han mostrat satisfets amb l'acord que garantirà, diuen, el canvi que Aragó necessitava.
El pacte s'ha signat sense la presència del líder popular Jorge Azcón, que ha evitat sortir a la foto i no s'ha presentat a la signatura de l'acord.
Per la seva banda, Alejandro Nolasco, de Vox, ha dit que "és un dia d'alegria i d'esperança" i que el pacte suposa la "defensa de les llibertats i la fi del sectarisme polític".
Tindran majoria absoluta
El popular Jorge Azcón pretenia governar en solitari, però ha cedit per sumar els 7 diputats de Vox als seus 28 per arribar, així, a la majoria absoluta.
El termini per formar govern acaba d'aquí unes tres setmanes, però, amb el pacte, el ple per a la investidura d'Azcón com a president està previst per a finals de la que ve.
L'extrema dreta també té la presidència de les Corts Aragoneses, en mans de Marta Fernández, coneguda pels seus postulats obertament homòfobs, masclistes i xenòfobs.
Aliança en cinc comunitats
Al pacte per governar l'Aragó, cal sumar-hi el que impera en quatre comunitats més. El País Valencià, Castella i Lleó, Extremadura i les Illes Balears han sigut testimoni de l'encaixada de mà dels populars i l'extrema dreta per garantir un govern conservador.
Vox ha entrat a l'executiu de totes elles, excepte a les balears on, tanmateix, sí que ha accedit al govern dels consells de Mallorca i Menorca.
A més, els verds han imposat diversos punts programàtics a canvi de la investidura de la popular Marga Prohens.
Al País Valencià l'aliança es tradueix en censura de publicacions en català i altres atacs a la cultura, a més d'un canvi en el model lingüístic i educatiu.
Extremadura ha passat pàgina ràpidament de la negativa inicial de María Guardiola, del PP, a pactar amb l'extrema dreta per "negar la violència masclista, deshumanitzar els immigrants i tirar a la paperera la bandera LGTBI".
Un cop investida amb el suport de Vox, una de les primeres decisions del govern de coalició ha estat eliminar la Conselleria d'Igualtat i crear direccions de Tauromàquia i Caça. També preveu derogar la llei de memòria històrica en un futur pròxim.
La pionera en els acords PP-Vox va ser Castella i Lleó, regió on van formar executiu després de les eleccions del febrer del 2022.
El balanç d'Alfonso Fernández Mañueco, del PP, i Juan García-Gallardo, de Vox, és un reguitzell de mesures reaccionàries, com ara un protocol per desincentivar l'avortament, un dels camps de batalla de l'extrema dreta.
Aquest vídeo resumeix els acords en aquestes autonomies:
Múrcia, la següent?
L'últim bastió en joc és Múrcia, on Fernando López Miras, del PP, no assoleix la suma necessària per ser president, en trencar-se les negociacions amb Vox.
Al PP només li falten dos diputats per a la majoria absoluta. Va obtenir 21 dels 23 necessaris, però Vox es nega a facilitar la investidura si no entra al govern i la negociació està en punt mort.
Ara sobrevola el fantasma de la repetició electoral, un escenari que els populars rebutgen i insten Vox a evitar costi el que costi.
Ceuta, de la gran coalició PP-PSOE, a dependre de Vox
En les últimes hores també hi ha hagut un tomb per a la governabilitat a la ciutat autònoma de Ceuta.
El PSOE ha rebutjat un acord amb el PP, després d'haver arribat, presumptament, a un pacte de gran coalició.
El secretari general dels socialistes de Ceuta, Juan Gutiérrez, va demanar "permís" a la direcció federal socialista i la resposta ha estat que "no".
Un cop de porta des de Madrid que suposa de facto que la governabilitat de Ceuta quedi en mans de Vox.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha lamentat el bloqueig en un tuit:
Pedro Sánchez bloquea un acuerdo por la estabilidad de Ceuta.
Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) August 4, 2023
El @ppopular es un partido de Estado. Nuestro deber es fortalecer la cohesión social y proteger a los ciudadanos, frente a ese interés por mantenerse en el poder.
