Els investigadors creuen que la pedra s'hauria pogut traslladar per mar (Will Dunham/Handout via Reuters)

Nou misteri a Stonehenge: els humans haurien traslladat la llosa central 750 km fa 5.000 anys

L'anàlisi dels minerals ha permès saber l'origen de la pedra central i planteja dubtes sobre el mètode que es va fer servir per moure-la des de tan lluny

Redacció/AgènciesActualitzat

La monumental Pedra de l'Altar de Stonehenge, que pesa sis tones i durant molts anys s'havia pensat que era de Gal·les, en realitat provenia d'Escòcia, a ni més ni menys que 750 quilòmetres de distància del seu emplaçament actual.

Així ho revela un nou estudi publicat a Nature, que també detalla l'existència de mètodes de transport i una organització social sorprenentment avançats en el moment de l'arribada de la pedra a la seva ubicació actual, al sud d'Anglaterra, fa uns 5.000 anys.

Els responsables de la descoberta són els investigadors de la Universitat de Curtin, que s'han encarregat d'estudiar l'edat i la química dels grans de mineral d'aquesta gran llosa, un bloc de gres de 50 cm de gruix que fa 5 metres de llarg per un d'ample i es troba al bell mig de l'icònic cercle de pedres de Stonehenge, a Wiltshire.

La llosa de l'altar del monument (Nick Pearce, Universitat d'Aberystwyth /Reuters)

Segons l'autor principal de l'estudi, el doctorand Anthony Clarke, l'anàlisi que han dut a terme els ha permès establir que la pedra procediria del nord-est d'Escòcia, i que es diferencia clarament del llit rocós gal·lès:

"Els grans minerals de la Pedra de l'Altar tenen majoritàriament entre 1.000 i 2.000 milions d'anys, mentre que altres minerals tenen al voltant de 450 milions d'anys. Això proporciona una empremta química distintiva que suggereix que la pedra prové de roques de la Conca Orcadiana, Escòcia, almenys a 750 quilòmetres de Stonehenge."

Fa uns anys, un altre estudi ja va apuntar que els grans blocs de roca que integren el cercle exterior procedeixen, gairebé tots, d'un mateix lloc, a 25 quilòmetres de distància del cèlebre monument megalític.


Va arribar per mar?

La descoberta de l'origen escocès de la llosa central planteja preguntes fascinants sobre com una pedra tan enorme va ser transportada a grans distàncies al voltant del 2600 aC, tenint en compte les limitacions tecnològiques de l'era neolítica.

El professor Chris Kirkland, coautor de l'estudi i també del Grup d'Escales de Temps de Sistemes Minerals de Curtin, ha remarcat que les troballes que ara s'han fet públiques tindran implicacions significatives per comprendre les comunitats antigues, les seves connexions i els mètodes de transport que feien servir:

"El nostre descobriment dels orígens de la Pedra de l'Altar destaca un nivell significatiu de coordinació social durant el període neolític i ajuda a pintar un quadre fascinant de la Gran Bretanya prehistòrica."

Segons el professor Kirkland, "transportar una càrrega tan massiva per terra des d'Escòcia fins al sud d'Anglaterra hauria estat extremadament difícil, cosa que apunta a una probable ruta de transport marítim al llarg de la costa de la Gran Bretanya".

"Això implica xarxes comercials de llarga distància i un nivell més alt d'organització social del que es creu que va existir durant el període neolític a la Gran Bretanya", remarca el coautor d'un estudi que, sens dubte, obrirà la porta a moltes noves investigacions.

 

ARXIVAT A:
ArqueologiaRegne Unit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut