La negociació per reduir la jornada s'ajorna al setembre: pros i contres de la proposta

Aquest dilluns hi ha hagut una nova reunió per abordar la retallada de la jornada laboral. Una trobada en què el govern espanyol i els agents socials no han aconseguit desencallar un pacte per implantar la setmana de 37,5 hores laborals.

Ara s'espera que les parts intentin encarrilar de nou les negociacions al setembre: "Ens veurem immediatament després de les vacances d'estiu, immediatament després del mes d'agost, per a intentar aconseguir un acord definitiu en aquesta matèria", ha assegurat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey.

Pérez Rey, ha precisat que la pròxima reunió se celebrarà el 9 de setembre i ha volgut destacar el to "constructiu" de la trobada d'aquest dilluns i el compromís que han adquirit les patronals d'estudiar "seriosament" la proposta realitzada pel Ministeri per a aplicar de manera flexible la retallada de jornada al llarg de 2025, millorar el registre de jornada i garantir el dret dels treballadors a la desconnexió digital.

El Ministeri creu que hi ha tots els ingredients per a arribar "ràpidament" a un acord amb la patronal després de l'estiu, després que en l'anterior trobada el govern espanyol es va mostrar obert a aplicar la reducció gradualment al llarg del 2025.

En la reunió d'aquest dilluns, l'última abans de l'aturada estiuenca, s'han fixat els "paràmetres" del futur acord, la qual cosa inclou tant les transicions dels convenis col·lectius com la distribució irregular de la jornada o el dret de desconnexió digital.

Fins ara, però, la patronal ha rebutjat la mesura impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz, amb la promesa d'instaurar una primera reducció de 38,5 hores aquest mateix any.

Els sindicats apel·len a "una negociació de bona fe" i demanen al Govern que "no dimiteixi" de les seves responsabilitats. En la darrera reunió ja van avisar que s'havia entrat en un bucle i van anunciar mobilitzacions per accelerar la reforma.

Després de la reunió, els representants de CCOO i UGT han refusat la possibilitat de retardar l'aplicació de la reducció de jornada en alguns sectors fins que caduquin els convenis vigents, com havia plantejat la patronal.

Tant CCOO com UGT s'han mostrat disposats a negociar elements de flexibilitat en l'aplicació de la reducció de jornada, però sempre que es tracti d'un acord tripartit -és a dir, al qual se sumi la patronal-, perquè ells es troben "còmodes" amb la proposta inicial del Govern.

La reducció de la jornada laboral és una qüestió complexa que alguns sectors empresarials consideren impossible d'assumir i que no fa cap favor a la producció i la productivitat. En canvi, des de l'àmbit sindical i acadèmic es considera com un primer pas per millorar la qualitat de la vida laboral i personal.
 

A qui afectarà més i com?

Es calcula que la setmana laboral de 37 hores i mitja beneficiarà 2 milions de treballadors a Catalunya, especialment dels sectors del comerç, l'hostaleria i l'oci.

Des de l'associació de grans comerços, l'ANGED, asseguren que es perdran 150 milions d'hores anuals en el conjunt de sectors. Yolanda Fernández, economista en cap de l'entitat avisa que les petites i mitjanes empreses ho tindran més difícil per adaptar-se al canvi.

"Les petites empreses són menys flexibles i si es veuen obligades a tancar un nombre d'hores, tindran un cost econòmic addicional."

Fernández també veu complicat mantenir la productivitat i els guanys si es treballa menys hores: "Potser hi pot haver la mateixa productivitat en àmbits directius o executius, però en el sector del comerç, on prima la presencialitat del personal, les hores s'han de cobrir, s'ha d'estar a les botigues."

L'economista en cap del servei d'estudis del BBVA Miguel Cardoso hi està d'acord. Creu que hi haurà sectors amb un creixement de la demanda que podran pagar hores extres o contractar més treballadors. Però no les petites empreses: "No podran obrir 40 hores a la setmana. Això repercutirà en els ingressos, retallaran ocupació i sous."

I si la demanda cau, l'escenari seria pitjor, segons Cardoso: "Pot ser particularment negatiu per a les empreses petites per a les quals els costos més importants són els del treball. Això en pot limitar el creixement."

Un mercat laboral "disfuncional"

El mercat laboral espanyol té uns horaris de treball i de descans molt diferents de la resta d'Europa. 

Un 25% de les persones treballen més de 40 hores a la setmana, per sobre de la jornada màxima, el 30% treballa fins a les set de la tarda i un 10% fins a les nou del vespre.

Són les dades que posa sobre la taula la directora de l'Institut d'Estudis Laborals i professora del Departament de Dret d'Esade, Ana Ginés, partidària de la reforma, perquè corregiria, en part, l'anomalia espanyola: "A Espanya s'acaba molt tard. La pausa per dinar és molt llarga i les jornades acaben a les 7 o a les 8 de la tarda."

"Plegar a les 7 és tard, des del punt de vista familiar o de responsabilitats en les cures."

L'impacte de la reforma dependrà de si les empreses han de contractar algú o si seran capaces de compensar-ho amb més productivitat.

Ginés té molt clar que augmentaria la productivitat: "Tenim estudis que corroboren que si les persones van més descansades a la feina, augmenta la productivitat. I si treballes amb un termini concret a la vista, ets més efectiu."

Els efectes seran diferents si es treballa en una cadena de producció o en el sector digital: "Lògicament, si una empresa té una cadena de producció, suposarà una pèrdua de productivitat i haurà de contractar gent per cobrir les 24 hores al dia."

Però hi ha altres casos que funcionen millor fent menys hores:

"Hi ha sectors molt competitius i productius com el de telefonia, logística o digital que ja apliquen la jornada de 37 hores i mitja."

Racionalitzar els horaris

Ginés veu la reducció de mitja hora al dia com un primer pas per racionalitzar els horaris i conciliar la vida familiar i laboral, però recorda que en calen molts més.

Apunta a la desconnexió digital, un dels temes que s'ha incorporat en les negociacions entre el govern i els agents socials: "A Espanya és molt possible que en el temps lliure rebem comunicacions, correus o whatsapps."

"Més del 45% de les persones treballen en algun moment del seu temps lliure i un 16%, de manera habitual, diferents dies de la setmana."

I afegeix, encara, unes xifres per a la reflexió: "El 45% de les persones declaren que se senten estressades a conseqüència de la feina", diu la professora, "i una altra dada que per mi és molt impactant: un 20% de les depressions estan associades a l'estrès laboral. Això té molts costos socials, familiars, individuals i per al sistema sanitari".

"S'ha de garantir que les persones puguin treballar i viure bé, no que s'hagi de triar entre una cosa o l'altra."

L'impacte en la vida personal i en la societat

Des de l'àmbit acadèmic, hi ha força consens que la reducció de la jornada laboral té més avantatges que inconvenients per al mercat laboral, els treballadors i les empreses.

I no només per a l'empresa sinó per al conjunt de la societat, segons Sara Moreno, professora de sociologia de la Universitat Autònoma: "Podria contribuir a impulsar més corresponsabilitat dins de les llars. Tenir més temps i, per tant, millorar en termes de qualitat de vida i de salut laboral. Dedicar temps a altres activitats que ens donin més benestar, social, emocional, físic."

Moreno creu que la mesura acabarà fomentant el consum i el creixement econòmic a llarg termini: "Si redueixes la jornada i mantens el salari, augmenta la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, i això pot portar més consum. Pot ser més beneficiós per a l'economia i et pot generar llocs de treball."

I remarca que és millor reduir un temps diari de la jornada laboral que no compactar la jornada en quatre dies: "La compactació de la jornada no és una bona estratègia per conciliar."

"Perquè si tens una criatura o un adult dependent, no pots decidir que el cuides 3 dies i 4 no. Hi ha obligacions que hem d'assumir diàriament."

Per Moreno, tocar la jornada laboral és clau per poder transformar la quotidianitat, però a la vegada pot aportar efectes positius en el context econòmic: "Si s'analitza a curt termini, només veus els costos laborals. Si allargues una mica la mirada, veus un efecte multiplicador en termes positius: un augment de la demanda interna que fa millorar la producció i la inversió. Això immediatament no es veu, esclar."