Nou curiositats de la Gran Guerra

Fa cent anys, l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria va ser l'espurna dels quatre anys d'una gran guerra mundial, la primera. Va ser un conflicte sense precedents que va transformar els mapes d'Europa i va sembrar la llavor del que seria la Segona Guerra Mundial. Va ser un conflicte cruent, que va provocar una autèntica carnisseria: almenys 16 milions de morts.

El tret de sortida

El 28 de juny de 1914 va morir assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran. Gavrilo Princip, del grup terrorista serbi de la Mà Negra, va matar l'hereu de l'imperi austrohongarès. Un mes més tard, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia. L'endemà, Rússia es va mobilitzar en suport de Sèrbia. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França, el 3 d'agost. La Gran Guerra havia començat.

Aquesta seqüència, que s'estudia en els llibres d'història ha estat convertida en un RAP per la BBC

El nom no fa la cosa

A la Primera Guerra Mundial se la va conèixer durant anys, i encara ara, com la Gran Guerra perquè es pensava que seria la guerra que posaria fi a totes les guerres. De la llavor d'una pau mal tancada va sorgir l'esclat de la Segona Guerra Mundial 22 anys més tard.

Hitler va servir a la Gran Guerra com a voluntari.

Cosins mal avinguts

Tres dels participants de la Gran Guerra eren cosins. Tots tres comandaven un imperi. Jordi V del Regne Unit i el tsar Nicolau II de Rússia es van enfrontar en el bàndol aliat al seu cosí Guillem II d'Alemanya, en el bàndol de les potències centrals. Tots tres eren néts de la reina Victòria. Guillem II, a més, era íntim amic de l'arxiduc Francesc Ferran.

Guerra química i el primer llançaflames

La Gran Guerra és la primera on es va fer un ús intensiu de la guerra química. Es van fer servir més de 50.000 tones de gasos lacrimògens i respiratoris com el clor o el gas mostassa. Van causar uns 85.000 morts i més d'un milió de ferits.

La Primera Guerra Mundial també va tenir el dubtós honor d'estrenar el llençaflames, que es va consagrar en la Segona Guerra Mundial.

La sisena més mortífera de la història

Quantificar els morts en una guerra no és tan fàcil com podria semblar. Hi ha diverses versions, però les estimacions mínimes parlen de 16 milions de morts. És la sisena guerra amb més víctimes mortals de la història. França i Àustria van perdre gairebé un 5% de la població. I l'Imperi Otomà fins al 15%.

La batalla de Verdum va durar 300 dies i va fer un milió de morts. 3.000 cada dia.

És la primera guerra en què van participar forces d'Àustralia i Nova Zelanda, com a part de l'imperi britànic. Van morir uns 80.000 soldats.

Claus de taüt

La guerra de trinxeres va dominar el conflicte. Durant la Gran Guerra es va popularitzar el terme "coffin nails" (claus de taüt), per fer referència a les cigarretes. Els franctiradors els feien servir per fixar els objectius.

El peu de trinxera

La vida a les trinxeres era dura. L'esperança de vida era d'unes sis setmanes, tot i que els soldats no acostumaven a passar-hi mai tant de temps. A banda de les ferides de guerra, els militars tenien un altre gran enemic: el peu de trinxera. Aquesta malaltia que afecta els peus i pot acabar amb gangrena i amputacions va fer estralls a la Primera Guerra Mundial, amb el fred i la humitat.

La treva de Nadal

La guerra va durar quatre anys, però el primer els soldats es van inventar una treva per Nadal. No era oficial, però quan els soldats alemanys del front occidental van començar a cantar nadales, els militars britànics els van contestar. Els exèrcits van fraternitzar i es trobaven a la terra de ningú per intercanviar-se regals. Es parla fins i tot de partits de futbol entre soldats. 

Dissolució d'imperis i noves ideologies

A conseqüència de la guerra van caure quatre imperis i tres grans dinasties. Van dexaparèixer l'imperi austrohongarès, l'alemany, el rus i l'otomà. I van caure la dinastia Hohenzollern a Alemanya, els Habsburg a Àustria i els Romanov a Rússia.

Durant la guerra van nèixer el règim soviètic rus i es va posar la llavor que va germinar en el feixisme.