Només hi ha quatre dones rectores a les universitats públiques espanyoles

El "sostre de vidre" segueix limitant les dones en molts àmbits laborals, entre aquests l'acadèmic. Només hi ha quatre rectores en la cinquantena d'universitats públiques que hi ha a l'Estat. A banda de la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix, hi ha Pilar Aranda (Universitat de Granada), Nekane Balluerka (País Basc) i María Antonia Peña (Huelva).

Ara se n'hi sumarà una cinquena. Mavi Mestre, que aquest dimarts ha estat escollida rectora de la Universitat de València amb el 52,98% dels vots, s'ha convertit en la primera dona a ser rectora d'aquesta universitat.

A més, a les universitats, només una de cada cinc càtedres és ocupada per una dona. Això representa el 20% de les càtedres.

"Parlar de càtedres és parlar d'una franca minoria."

La directora de la Càtedra d'Estudis de Gènere de la Universitat de Valladolid, María Teresa Alario, denuncia en una entrevista a l'agència EFE que a les universitats, "segons puges a l'escala d'importància, es redueix el nombre de dones". Tot i que les dones són majoria en les titulacions universitàries (representen el 57% dels estudiants) i també en les tesis doctorals (el 51%), aquesta superioritat no es tradueix en els llocs de responsabilitat. També tenen menys fracàs escolar: un 14,1% respecte al 21,6% dels homes.

A més a més, moltes places docents estan ocupades per dones i la seva representació a les universitats és important en quantitat. Tot i així, tenir càrrecs de responsabilitat és difícil, segons Alario.

"Les places de professorat més estables estan principalment ocupades per homes."

El procés d'ascens fins a aconseguir una plaça de professor titular en el món acadèmic per a les dones és lent i difícil perquè en molts casos hi influeixen la baixa maternal i la conciliació familiar, que es converteixen en topalls.

Poca representació en càrrecs de responsabilitat

En els últims dos anys, la desigualtat entre homes i dones ha augmentat al sector de presa de decisió, segons mostra l'indicador d'igualtat de gènere elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i la Cambra de Comerç de Barcelona.

"L'indicador de desigualat de gènere, comparat amb el 2005, observa una millora en l'àmbit de mercat de treball i de condicions de vida, però en l'àmbit de l'empoderament -llocs de decisió- i de les TIC veiem que en els últims 2 anys s'ha frenat. En els càrrecs directius, del 36% de fa dos anys s'ha passat al 31% i la bretxa salarial s'ha ampliat. Ara és d'un 20% i estàvem amb un 13%."

En el món acadèmic, però, no només són les dones que treballen les que pateixen formes de micromasclisme: també en pateixen les alumnes. Segons la directora de la càtedra, la violència de gènere està a l'ordre del dia, i l'exerceixen o consenten homes i dones que no es consideren masclistes.

"A la universitat, t'adones que el masclisme està a l'ordre del dia en nois de 19 anys, tot i que cap, en principi, es reconegui com a masclista."

La directora de la Càtedra d'Estudis de Gènere de la Universitat de Valladolid anima les dones a "mirar-se com a ciutadanes completes" i a comprendre que, quan les dones s'uneixen, és "l'estructura" la que té por, "perquè es desmunta el sistema de poder patriarcal en què hem nascut i hem sigut educats homes i dones".