Només 1 de cada 4 alumnes de secundària que està en risc de pobresa rep una beca
Són dades de la Fundació Bofill que proposa un nou model d'ajuts que incentivin la continuïtat en els estudis i en redueixin l'abandonament
A Catalunya, 3 de cada 4 alumnes de secundària i educació postobligatòria que estan en risc de pobresa no reben cap beca. Són dades de la Fundació Bofill, que ha alertat que al territori la política de beques actual "té un caràcter molt residual".
En concret, l'entitat assegura que dels 106.161 alumnes en risc de pobresa que el 2022 es trobaven entre tercer d'ESO i segon de postobligatòria només 28.324 va rebre un ajut econòmic del Ministeri d'Educació i Formació Professional.
I això, segons un informe de l'entitat, té efectes sobre l'abandonament escolar. I és que aquest es multiplica per 4 en el cas dels joves amb menys recursos econòmics.
Asseguren que l'economia de les famílies condiciona en gran manera els resultats i les trajectòries educatives dels alumnes. I apunten que els països que inverteixen més en beques presenten unes taxes d'abandonament més baixes que la resta.
En aquest sentit, a Espanya, alguns estudis indiquen que les beques a l'educació postobligatòria incrementen en més d'un 20% la probabilitat de finalitzar amb èxit l'etapa.
L'informe parteix de la base que, actualment, Catalunya no disposa d'un model propi de beques en aquesta etapa. Les úniques ajudes, un cop acabada l'ESO, són les del Ministeri d'Educació, però està previst que es transfereixin a la Generalitat, fet que els responsables de l'entitat ho consideren una oportunitat:
"Cal que el Govern i la conselleria aprofitin la conjuntura per articular un programa de beques sòlid i ben dotat a l'educació secundària, que posi el focus a l'alumnat amb menys recursos, que són els que tenen més risc d'abandonament prematur."
Dades de Catalunya
Segons la Fundació, el curs 2020-2021, la despesa en beques a l'educació obligatòria i secundària postobligatòria a Catalunya i Espanya se situava per sota del 4% del total de la despesa pública en educació, lluny de països com Bulgària, Dinamarca, Països Baixos o Suècia, amb percentatges de despesa superiors al 10%. La mitjana europea dels 27 és del 5,9%.
En termes de cobertura, al conjunt dels estudis no universitaris, el percentatge d'alumnat becat a Catalunya va ser del 16,9%, força per sota de la mitjana espanyola (23,4%) i molt inferior al percentatge d'infants i joves que es troba en risc de pobresa, al voltant del 30%.
D'altra banda, a Catalunya, l'any 2023, el percentatge dels joves que abandonaven prematurament els estudis, sense una titulació postobligatòria, va ser del 14%, xifra per sobre de la del conjunt d'Espanya (13,6%) i molt superior a la mitjana europea (9,6% el 2022).
A més, l'entitat assegura que la majoria de joves que abandonen els estudis sobretot ho fan a final de l'ESO, abans de començar Batxillerat o Formació Professional. És per això que considera clau que les beques es donin ja a tercer.
Proposta de la Fundació
En aquest sentit, la Fundació Bofill ha fet una proposta amb diferents línies d'actuació de com s'haurien de reconvertir aquestes polítiques de beques per arribar a més joves:
► Una major assignació econòmica, que sigui modulable segons el grau de necessitats de l'alumne i la família.
►Un programa d'activitats d'orientació, per combatre la manca d'acompanyament i seguiment de l'alumnat en risc d'exclusió.
►Un accés àgil i simple al programa, de renovació automàtica, per combatre les barreres informatives i burocràtiques que sovint desincentiven les famílies a sol·licitar les beques.
Pel que fa a aquest últim punt, actualment, l'Ajuntament de Manlleu porta a terme un acompanyament per ajudar els joves a realitzar aquests tràmits. Tal com recull el següent reportatge:
L'impacte pressupostari de la proposta seria de 455,6 milions d'euros, un import equivalent al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris.
