El verí d'una aranya australiana canvia amb el seu estat d'ànim: com més empipada, més tòxic

És una de les aranyes més verinoses del món i el seu còctel de verí és dels més mortífers, però si mossega, millor que ho faci si està de bones. L'aranya de tela d'embut australiana té la capacitat de generar un verí mortal, però amb més o menys càrrega tòxica en funció del context en què es trobi i, per tant, del seu estat d'ànim.  

Un nou estudi publicat per científics de la Universitat James Cook de Cairns, a Austràlia, a la revista Plos One, sobre com les aranyes generen el seu verí, mostra com els diferents comportaments i reaccions físiques en diferents contextos té a veure en la composició i les proporcions tòxiques del verí que inoculen aquestes aranyes. Una innovadora anàlisi interdisciplinària ha tingut en compte diverses situacions, com a necessitat de defensa, i les variables morfofisiològiques, com la freqüència cardíaca.

"Hem demostrat per primera vegada com els components específics del verí s'associen amb variables fisiològiques i de comportament particulars i que aquestes relacions depenen del context", diu la biòloga Linda Hernández Duran de la Universitat James Cook d'Austràlia i principal autora de l'estudi.

"Les aranyes de tela d'embut tenen els verins més complexos del món natural i es valoren per l'ús terapèutic i els bioinsecticides naturals que hi ha a les seves molècules de verí. Saber més sobre com produeixen aquest verí és un pas per aprofitar-ne potencial", ha dit Hernández Duran a Science Alert.

El seu verí sol ser mortal per als insectes que depreda i, a causa d'alguna peculiaritat estranya de l'evolució, pels primats. Les aranyes de tela d'embut australianes mosseguen cada any entre 30 i 40 persones, però només el mascle de tela d'embut de Sydney --que pot arribar a fer 7 centímetres--. ha matat persones. Tranquil·litza saber que no hi ha hagut cap mort des que el 1981 se'n va trobar l'antídot.

S'han fet molts estudis bioquímics i moleculars sobre el verí d'aquestes aranyes, interessant per a l'ús en pesticides naturals i productes farmacèutics, i també per produir-ne l'antídot. Però per entendre la complexitat molecular del verí, cap estudi havia considerat el comportament, l'estat físic i el medi ambient de les aranyes.

Emprenyant l'aranya

Així que Linda Hernández Duran i els seus col·legues van recollir 75 exemplars de quatre espècies d'aranyes d'embut australianes: la Border Ranges (Hadronyche valida), la Darling Downs (Hadronyche infensa), la dels arbres del sud (Hadronyche cerberea) i la més verinosa, l'aranya de tela d'embut de Sydney (Atrax robustus). Els exemplars eren de diferents sexes i edats (joves i adults), complexions (estat nutricional i físic) i procedències (arreu del país).

Els científics van sotmetre aquestes aranyes a diverses proves molestes. Van avaluar els comportaments i reaccions dels animals com l'amuntegament, l'atac i defensa i l'escalada, en general, i en tres contextos diferents.

El primer context va consistir a situar l'exemplar en un perill de depredador-presa, que els científics van imitar fent bufs d'aire o punxant les aranyes amb unes pinces. El segon era de tolerància, enfrontar dues aranyes de la mateixa espècie. I el tercer va ser situar-la en l'exploració d'un nou territori.

Durant aquestes proves, els investigadors van cartografiar el comportament de les aranyes i van mesurar la seva freqüència cardíaca amb un monitor làser per establir un valor aproximat de la seva taxa metabòlica. Després de cada exposició en van recollir el seu verí i el vam analitzar amb un espectròmetre de masses.

L'aranya d'embut Border Ranges varia el seu verí

Per a tres espècies, semblava que no hi havia cap associació entre el seu comportament i la freqüència cardíaca i la composició del seu verí.

Per contra, els científics van notar diferències en l'aranya de tela d'embut de Border Ranges (Hadronyche valida), que va mostrar una freqüència cardíaca i una actitud defensiva més altes en situació de depredador-presa, que semblaven estar associades amb una composició de verí variable.

El fet que les altres tres espècies no demostressin la mateixa associació entre la composició del verí i els factors físics suggereix als investigadors que aquestes associacions podrien ser específiques de l'espècie Border Ranges. "Encara no sabem quines podrien ser aquestes associacions per a les altres espècies", diu Hernández Duran.

Un cost metabòlic del mal humor

La investigació també ha fet una altra connexió. Ha determinat que la producció de verí i els comportaments agressius l'aranya de tela d'embut empipada tenen costos metabòlics.

"En el cas dels animals verinosos, la producció de verí és energèticament cara i l'estat nutricional d'un individu pot augmentar o disminuir els costos de la despesa de verí", diu l'estudi, que suggereix que les aranyes de la tela d'embut poden fer canvis fisiològics i de comportament per compensar aquests costos, com ara ajustar el nombre de picades, controlar la quantitat de verí expulsat, o fer comportaments diferents fins al punt d'evitar la mossegada.

El cas és que, segons l'estudi, "les aranyes també utilitzen el verí en múltiples contextos, més enllà de les interaccions depredador-presa, com la comunicació, l'aparellament, la competència o el comportament social". "Les diverses combinacions de toxines en el verí poden donar lloc a la capacitat de realitzar múltiples funcions, fent del verí un tret biològic adaptatiu únic", afegeix l'estudi.

Un fet que, segons els científics, pot ser útil no només per a la producció d'antídots del verí, sinó que amplia l'estudi dels components bioactius que es troben en els verins de l'aranya de tela d'embut i la seva aplicació. "Hem obtingut algunes idees valuoses per a una major exploració i comprensió del paper ecològic del verí", conclou Hernández.