Netflix, Amazon, Apple, Google... Els milers de milions que Trump oblida quan defensa els aranzels

Al president Donald Trump li agrada molt fer pedagogia i donar xifres... només del que li interessa. Fa setmanes que li sentim dir que Europa "maltracta" els Estats Units, perquè porta anys "estafant-los" amb unes pràctiques comercials en què els americans sempre surten perdent.

I fa servir xifres: diu que ells tenen un dèficit amb la Unió Europea de 200.000 milions de dòlars anuals. De fet, en la seva roda de premsa improvisada de dilluns a la nit, fins i tot va augmentar aquesta xifra fins a... 350.000 milions de dòlars! No va especificar en funció de què.

La realitat, segons les dades oficials, és que, certament, l'any 2024 els Estats Units van tenir un dèficit amb la UE d'uns 200.000 milions de dòlars. Però el petit detall és que aquest és el dèficit de la balança de béns i productes. És a dir, de les coses físiques i concretes que es toquen, com els cotxes, l'acer o l'oli d'oliva.

Però, en economia, l'altra balança que sempre s'ha de considerar en les relacions comercials és la de serveis. Què s'entén per serveis? Doncs les coses que no es toquen, però que cada cop formen més part de la nostra vida econòmica.

De fet, el 70 % del PIB de les economies modernes és el sector serveis: des de les feines d'oficina, el comerç, la restauració o el turisme, fins als serveis bancaris, financers, d'assegurances o digitals.

Un "oblit" de 110.000 milions

I aquí és on Donald Trump perd la memòria. La balança comercial de serveis entre la Unió Europea i els Estats Units és clarament beneficiosa per als americans: uns 110.000 milions de dòlars. És a dir, que el que perden per la banda dels productes ho guanyen per la banda dels serveis.

No del tot, esclar. És cert que, com a saldo final, la UE encara acumula un superàvit d'uns 90.000 milions, però que no són ni 200.000, ni els 350.000 de la darrera il·luminació del president.

Bona part d'aquest superàvit està en el que es defineix com a serveis professionals, serveis bancaris i financers, i turisme. Però la partida que més creix, i a més velocitat, és la dels anomenats "serveis digitals i electrònics". I, de fet, per acabar-ho de complicar, el que més àmpliament es coneix com a serveis de funcionament digital.

Tecnicismes a banda: estem parlant del que fan i ens venen les grans tecnològiques i plataformes, com Meta, WhatsApp, Twitter, Amazon o Google. I, encara més àmpliament, de tot el que en els darrers anys les empreses i els professionals han començat a fer digitalment cada dia, siguin transaccions bancàries, negociacions comercials o de productes, compres i vendes en línia, consultoria i un llarg etcètera.

Copyrights i llicències milmilionàries

No és fàcil trobar, o sumar, les estadístiques exactes, perquè poden estar en molts capítols diferents de les balances. D'una banda, les exportacions americanes de serveis de funcionament digital suposen uns 187.000 milions de dòlars, segons dades del mateix Departament de Comerç dels Estats Units.

D'altra banda --o, més ben dit, segurament dins aquest ampli capítol--, el detall estricte de "serveis digitals i electrònics" suposa unes exportacions de gairebé 40.000 milions de dòlars.

En tot cas, la mateixa Comissió Europea s'ha encarregat fa poc de filtrar unes dades que, en definitiva, són les més il·lustratives. Sabem que a Europa, per raons fiscals, Irlanda és el port d'aterratge de les grans tecnològiques americanes. Les seves filials, al cap de l'any, estan obligades a declarar quants diners han enviat a les seves cases mare als Estats Units.

Doncs bé, les dades del 2023 són aquestes: en concepte de pagaments per propietat intel·lectual (els famosos copyright), des d'Irlanda es van enviar als Estats Units 116.000 milions d'euros; en concepte de serveis professionals, 51.000 milions d'euros, i en concepte de dividends, o sigui, beneficis, 74.000 milions d'euros.

És una manera directa d'entendre el negoci sucós que fan cada any les grans tecnològiques. Perquè són més difícils d'entendre conceptes com el d'"actius immaterials no produïts", dins el qual entren la gran majoria d'ingressos clau --i sovint invisibles d'aquestes tecnològiques-- com els drets d'autor, els drets de marca, de les patents, etcètera.

El cas més paradigmàtic és el cost real d'un telèfon intel·ligent fabricat a la Xina i el que n'acabem pagant a la botiga del nostre país. Aquest és un capítol que no compta ni a la balança comercial de béns i serveis, ni tan sols a la balança per compte corrent, sinó a la balança de capital. I que tot plegat va en el gran conjunt de la balança de pagaments d'un país.

Les Big Tech i el nostre dia a dia

Deixem ara els números i visualitzem com, de mica en mica, les Big Tech han anat entrant en la nostra vida diària... i en la nostra butxaca. Reconstruïm una hipotètica jornada del català mitjà, de mitjana edat i de classe mitjana.

Quan ens sona el despertador, potser el que sona és el nostre smartphone. Si és un iPhone --i més enllà del que costa l'aparell i del que Apple s'embutxaca en drets d'autor, marca o patents--, generarà ingressos per serveis digitals com els d'iCloud, Apple Care, Apple Play i un llarg etcètera. Els beneficis acabaran a la seu d'Apple: One Apple Park Way, Cupertino, Califòrnia.

Tot seguit, i abans de la dutxa, poder fem una mirada al WhatsApp. Propietat de Meta, la rendibilitat encara no està del tot aconseguida, però, en tot cas, s'està treballant sobretot en la missatgeria d'empreses i en possibles serveis i comissions. Els diners marxaran a la seu de Meta: 1601 Willow Road, Menlo Park, Califòrnia.

Ja al lavabo, potser tindrem sobre el marbre l'aparell de Siri, i li preguntarem quin temps ens espera aquest matí. Propietat d'Apple, fa els diners amb subscripcions i publicitat. La seva adreça és Almaden Boulevard, San Jose, Califòrnia.

A la cuina ens farem l'esmorzar: queden lluny els temps de tenir el diari de paper sobre la taula. Uns miraran les notícies mitjançant Google (1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View, Califòrnia), que guanya (molts) diners amb publicitat, serveis, comissions i un llarg etcètera. Potser d'altres es miraran abans Twitter --perdó, X--, propietat d'Elon Musk. Manté la seu original de Market Square, San Francisco, Califòrnia. Guanya els diners amb publicitat i subscripcions.

Potser acabarem caient en algun vídeo de YouTube, que ingressa per publicitat, promocions personalitzades i un llarg etcètera. Els beneficis acabaran potser a la seu original de Cherry Avenue, San Bruno, Califòrnia, tot i que l'empresa ja fa anys que és propietat de Google.

Al carrer, continuem pagant

Ja al carrer, per anar primer a fer una gestió, potser mirarem Google Maps. No cal investigar gaire com fan els diners, ho veiem (suportem) en els seus mapes: abans que el nom del carrer, es veuen sempre els noms de les botigues que paguen per aparèixer-hi.

Potser podríem demanar un taxi, però avui tenim el dia modern i ens demanem un Uber. L'empresa ingressa un 25% de comissió per cada trajecte. I els diners acaben a la seu de Third Street, San Francisco, Califòrnia.

Dins del cotxe potser fem el primer repàs tafaner a Instagram i ajudem a completar els ingressos diaris en publicitat i promocions que recull aquesta filial del grup Meta.
 

El que paga la nostra empresa

Ja a la feina, segurament ja ni ens fixem que ja fa força anys que estem treballant amb productes, per exemple, de Microsoft, sigui el Windows, l'Excel o l'Outlook. Microsoft es guanya la vida amb les llicències, desenvolupament de software, publicitat i un llarg etcètera. Els beneficis acaben a la seu de Microsoft Way, Redmond, a l'estat de Washington.

I, entre moltes altres coses, potser farem una reunió per Zoom, que guanya diners amb subscripcions i els envia a Zoom Video Communications, Almaden Boulevard, San Jose, Califòrnia. 

Pagar des del sofà

Tornant a casa, a la tarda, potser passem per alguna botiga. Però potser no ens podem resistir, un cop asseguts al sofà de la sala d'estar, a fer unes compres per Amazon Prime. El gegant amb seu a 10 Terry Ave N, Seattle, estat de Washington, fa els diners amb el marge de les vendes, els serveis web, les subscripcions...

Ja a la nit, després de sopar, ens posem davant la tele. Tenim moltíssimes opcions i plataformes. Potser acabem enviant els nostres diners a 121 Albright Wy, Los Gatos, Califòrnia. És la seu de Netflix.

A punt de dormir, potser ens relaxem amb una cançó de Spotify. Però aquesta és l'única gran i mítica tecnològica que (encara) no és nord-americana. Continua tenint la seu a Regeringsgatan 19, Estocolm, Suècia.

I les nostres dades?

A l'hora d'apuntar com es guanyen la vida les grans tecnològiques, cal afegir-hi, evidentment, el calze sagrat que busca tothom: les dades, les nostres dades!

Difícil de demostrar en molts casos, més difícil de calcular-ne la rendibilitat en molts altres, i una gestió no sempre transparent pels conflictes amb la confidencialitat de les dades personals, els permisos, les galetes i un llarg etcètera.

Aquesta ha estat una llista evidentment no exhaustiva. El lector hi pot afegir molts més casos i exemples amb el seu dia a dia.

També pot tancar el mòbil o l'ordinador i prendre l'aire fresc, que (de moment) no paga copyrights, ni llicències, ni impostos.