Neteja, pisos públics, inseguretat, superilles: 10 preguntes sobre les eleccions municipals a Barcelona

1. Per què tothom parla del "model de ciutat"?

Al govern o a l'oposició, els pròxims regidors de l'Ajuntament de Barcelona tindran els mateixos reptes i intentaran imposar les seves solucions, el seu model de ciutat per resoldre els problemes que pateixen els ciutadans.  

Ja ara, però sobretot durant la campanya, se sentirà molt la frase: "tal candidat no té model de ciutat", "aquest no és el nostre model de ciutat", "nosaltres sí que tenim un bon model de ciutat". 

Però el model de ciutat no és res més que una posició concreta en cadascun dels grans temes que afecten la vida pública, i per això és important no quedar-se amb la frase del "model de ciutat", sinó debatre i opinar sobre coses concretes. 

2. Hi ha massa cotxes a Barcelona?

Fa unes setmanes, els responsables municipals d'Urbanisme ensenyaven orgullosos els resultats de la primera fase de les obres que han de convertir cinc carrers de l'Eixample de Barcelona en eixos verds, entre els quals, Consell de Cent. Amb la mateixa energia s'expressaven els contraris, acusant els comuns de voler fer fora el cotxe de la ciutat, de provocar gentrificació i augmentar els preus en els carrers reconvertits.  

Per al govern municipal, és imprescindible reduir el nombre de vehicles de motor que ocupen l'espai públic per deixar-lo a vianants o ciclistes. Els que s'hi oposen argumenten que, si no es deixa espai al vehicle privat, s'aturarà l'activitat econòmica i no hi haurà visitants de fora.  

Diverses entitats ciutadanes han plantejat un peatge per entrar a Barcelona, una eina que la ciutat vol consensuar amb la Generalitat i que té en contra la falta d'un transport públic interurbà eficient i fiable. 

En els últims anys, la ciutat ha augmentat ostensiblement el nombre de quilòmetres de carrils bici, tot i que els ciclistes en reclamen encara més i no els agrada compartir l'espai amb altres vehicles, com passarà a Via Laietana quan s'acabin les obres. 

3. Està baixant la contaminació a la ciutat? 

L'Ajuntament d'Ada Colau assegura que les mesures que ha pres han fet baixar la contaminació un 30%, però alhora constata que no és suficient i que cal continuar per aquest camí. La Comissió Europea ja va multar Espanya per l'excés d'emissions, entre altres territoris, a Barcelona i la seva àrea metropolitana.  

Per bona part de l'oposició, la lluita contra la contaminació no justifica les limitacions que Colau està imposant al cotxe, diuen que sense consens.  

La mesura estrella va ser la Zones de Baixes Emissions (ZBE), anul·lada per la justícia i reformulada per l'Ajuntament, que impedia la circulació dels vehicles més contaminants. L'oposició va criticar que estava mal plantejada, però, de ZBE, la que sigui, n'hi haurà d'haver, ja que és una obligació legal a Espanya i a Europa. 

4. Quines grans obres hi ha planificades?

El mandat acaba amb moltes vies importants de la ciutat aixecades per obres: Via Laietana, Meridiana, eixos verds, tramvia per la Diagonal, Pi i Margall, parc de les Glòries. I n'hi ha més de projectades per al proper mandat o per a un horitzó més llunyà. 

Les grans obres no sempre han tingut el suport de tot l'Ajuntament. La superilla de l'Eixample s'ha saldat amb denúncies als tribunals i acusacions a Colau de voler desfer el projecte de Cerdà. 

I no només se n'ha queixat l'oposició. També el PSC aposta per recuperar els interiors d'illa, la majoria urbanitzats i privats, per guanyar verd, en comptes de fer més superilles.

Per contra, cada cop els veïns demanen més espais pacificats que només es poden guanyar a costa dels vehicles. 

Sens dubte, és una convivència difícil. Un exemple: un tram del carrer Cristóbal de Moura està reconvertit i els vehicles, només per veïns i serveis, han d'anar, com a màxim a 10 km/h. Cansats dels incompliments dels conductors, els veïns ja han sortit a protestar.  

5. Barcelona està bruta?

El govern municipal admet que la ciutat no està tan neta com es mereixen els veïns. "Algunes zones", no tot, diu Ada Colau. El nou contracte, en marxa des del març del 2022, ho havia de millorar tot, pels canvis que s'havien introduït (millors vehicles, més personal, etc.) i pels 300 milions d'euros anuals que s'hi gasta l'Ajuntament. 

Però Colau admet que hi ha desajustos, que fan que no s'acabin del tot les imatges de brutícia que fan mal als ulls. 

A això, s'hi suma la no gaire reeixida experiència del porta a porta al barri de Sant Andreu, iniciada el maig del 2021. Hi va haver fortes crítiques de veïns i dels altres partits polítics. Davant d'això, no es va posar en marxa la segona fase dels canvis a Sant Andreu, i no hi ha data per ampliar el projecte a Horta o a Sant Antoni, com estava previst. 

Un altre revés han estat els dos expedients de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades en els formularis del sistema diferenciat de recollida de bolquers. 

Amb tot, l'augment de la recollida selectiva, veritable objectiu del nou sistema, va arribar fins al 76%, segons dades municipals, unes dades que també s'han qüestionat. 

6. És una ciutat insegura?

El govern municipal s'ha hagut d'enfrontar amb les dades molt negatives dels baròmetres municipals. En l'últim, la inseguretat se situa com a primera preocupació per al 24,8% dels barcelonins. 

Però la percepció contrasta amb les dades. L'última Junta Local de Seguretat confirma que els furts del 2022 van baixar un 26,5% respecte al 2019, any que s'agafa com a referència per descartar l'efecte de la pandèmia. I les ocupacions d'habitatges també es van reduir un 18,5%. 

7. S'estan fent pisos públics?

Els últims vuit anys han suposat un canvi radical (tímidament començat per Xavier Trias) en la construcció d'habitatges públics i socials a Barcelona. Se n'han construït de nous, se n'han comprat de privats, s'han impulsat programes per posar al mercat amb preus socials habitatges particulars, i s'ha arribat a un acord amb la Sareb per disposar de 200 pisos.

Colau diu que Barcelona tota sola fa més habitatge públic que la Generalitat a tot Catalunya. 

Tot i això, no s'ha arribat a les previsions de Colau del 2015 (8.000 pisos) i, ni de lluny, s'ha satisfet la demanda existent ni per a qui vol quedar-se a viure a la ciutat, ni per donar un sostre digne a qui no l'ha tingut mai o ni per a qui l'ha perdut en un desnonament.  

El govern que surti del 28M haurà de decidir si continua el ritme de construcció actual, que continua sent lent per les necessitats de la ciutadania; si manté l'obligació de deixar el 30% de les noves grans promocions a preu assequible, norma criticada per la dreta i pels constructors privats, o si fa més pisos en contenidors, molt més ràpids que la construcció tradicional.  

8. S'estan reduint les desigualtats?

Les desigualtats entre barris s'han reduït lleugerament, i això ho constaten les xifres, tant de renda com de salut, però continuen per sobre dels nivells d'abans de la crisi econòmica del 2007, que va disparar les diferències. 

Però encara són molt evidents entre els barris més rics i els més pobres. Els sensellar, els que viuen al carrer, en assentaments, les famílies que viuen en habitacions rellogades, són l'exponent més greu d'una realitat massa freqüent, on ni tenir una feina garanteix poder tenir una vida i un sostre digne.  

En aquests últims anys, Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats que més diners destina a Serveis Socials. (d'altra banda, desbordats i al límit de personal i recursos). I no es pot deixar de plantejar si és millor dedicar diners a Serveis Socials o a potenciar l'economia i que, amb la riquesa que generi, disminueixin les desigualtats. Xavier Trias és ferm partidari d'aquesta segona opció.  

9. S'han tancat els pisos turístics il·legals?

L'Ajuntament de Barcelona va detectar uns 6.000 pisos turístics il·legals, i pràcticament els va tancar tots. Durant la pandèmia, l'activitat turística va arribar a zero, i l'estiu passat, es van reprendre les inspeccions. Colau acusa Trias d'haver donat barra lliure al turisme, i haver permès que obrissin sense llicència durant el seu mandat. 

Més enllà dels pisos, el debat sobre el turisme ara és: quin nombre de visitants és l'òptim, com han de pagar els serveis que reben, com han de conviure amb els veïns... 

Els agents socials també tenen posicions diferents: uns, hotelers i restauradors, pensen en el nombre de turistes i en els diners que deixen, i uns altres, la FAVB i l'Assemblea per un Decreixement Turístic, a poder viure tranquils a la ciutat. Les propostes dels partits es reparteixen també entre aquestes dues opcions.  

10. És una ciutat de referència o està en decadència?

Il·lusionant, desastrosa, aturada, desencantada, líder, referent... I molts més qualificatius ha rebut Barcelona en el que portem de precampanya. O bé per definir-la en aquests moments, o bé per explicar la ciutat que aconseguiran els candidats si el seu partit arriba a governar la ciutat. Com ho faran està per veure, i més que en els discursos, caldrà rebuscar entre les pàgines dels programes electorals.