Netanyahu diu que els atacs al Líban continuaran "amb força" tot i la proposta d'alto el foc

Després de la petició internacional per a un alto el foc al Líban, feta aquest dimecres en el marc de l'Assemblea General de l'ONU, Israel ha continuat, durant la matinada d'aquest dijous, bombardejant el sud i l'est d'aquest país. L'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha afanyat a negar l'acceptació de la treva i ha assegurat que els combats "continuaran amb força".

Des de l'oficina del primer ministre israelià, s'ha titllat d'"incorrectes" algunes notícies sobre la possible acceptació de l'alto el foc en les pròximes hores, afegint que Netanyahu "ni tant sols ha respost a la proposta".

La declaració conjunta de dotze aliats, encapçalada pels Estats Units i França --i publicada per la Casa Blanca--, demanava aturar immediatament les hostilitats a la frontera entre Israel i el Líban durant 21 dies, a més de proposar també una treva a Gaza.

La petició també està firmada per Austràlia, la Unió Europea, Itàlia, el Japó, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, el Regne Unit i Qatar, i busca "concloure un acord diplomàtic que permetés als civils de tots dos costats de la frontera retornar a les seves llars en condicions de seguretat".

Un altre dels seus principals objectius, segons el text, és prevenir tant una possible invasió terrestre israeliana del sud del Líban, així com una escalada regional, i donar "espai a la diplomàcia".

Els Estats Units defensen que "una solució diplomàtica encara és viable". Ho ha dit el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, que sosté que "la diplomàcia és la via més ràpida perquè Israel aconsegueixi l'objectiu de retornar a casa seva els ciutadans del nord del país".

Però el mandatari dels Estats Units també ha dit que "no canviarà el seu compromís per ajudar Israel a defensar-se i a protegir la sobirania del seu territori". En aquest sentit, l'exèrcit hebreu ha anunciat que rebrà un paquet d'ajudes dels Estats Units de 8.700 milions de dòlars --5.200 milions per a sistemes de defensa antiaèria i 3.500 milions per a la compra d'altre equipament militar-- per donar suport als seus esforços militars.

La resposta israeliana sobre el terreny

Però sobre el terreny, la petició d'alto el foc no ha tingut, de moment, cap efecte. L'exèrcit assegura que ha matat el cap de la unitat aèria de Hezbollah, Muhamad Hosein Sarur, en un atac aquest dijous contra els suburbis del sud de Beirut.

Israel també ha anunciat que ha llançat un "atac de precisió" contra Beirut aquest dijous. L'exèrcit ho ha explicat a primera hora de la tarda a través d'un comunicat breu en què no ha ofert més detalls. Es tractaria del quart bombardeig israelià contra la capital libanesa en menys d'una setmana.

Els últims atacs aeris han fet una vuitantena de morts --segons el Ministeri de Salut libanès-- i Israel ha informat que ha atacat 280 objectius de Hezbollah.

És més, el cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià, Herzi Halevi, ha dit fa poc a les tropes que es preparin per a una possible invasió terrestre:

"L'objectiu és molt clar: retornar amb seguretat els residents del nord (Israel)".

L'Agència Nacional de Notícies libanesa (ANN) ha informat que durant la matinada i primeres hores del matí d'aquest dijous avions de combat israelians han fet una sèrie d'atacs aeris contra una desena de localitats ubicades a la vall de la Bekaa, un dels bastions de la formació armada libanesa.

També la ciutat de Hermel, al nord-est del país, ha estat objecte de diversos atacs nocturns, tot i que la majoria han estat al sud del país, segons les mateixes fonts.

Aquesta nova onada de bombardejos arriba després que dimecres almenys 81 persones van morir i centenars més van resultar ferides en atacs israelians al sud i l'est del Líban, però també al nord de Beirut, una zona que havia quedat fora del radar de l'exèrcit israelià des de l'inici dels xocs fa gairebé un any.

L'ONU ha dit que al Líban ja són més de 90.000 persones les que s'han desplaçat fa poc. Els bombardejos israelians ja han provocat prop de 600 morts.

Rebuig del govern d'Israel

Diversos ministres israelians, sobretot els més de dretes, també han rebutjat la proposta de treva, subratllant que només contemplen "la rendició de Hezbollah". És el cas del ministre de Finances, Bezalel Smotrich:

"No hem de donar temps a l'enemic perquè es recuperi i es reorganitzi per continuar la guerra passats 21 dies."

També del ministre d'Exteriors, Israel Katz:

"No hi haurà alto el foc al nord. Seguirem lluitant amb totes les nostres forces contra l'organització terrorista Hezbollah fins a la victòria i el retorn segur dels habitants del nord a les seves llars".

Una altra ministra, Orit Struck, del partit d'extrema dreta Sionisme Religiós i encarregada de la cartera d'Assentaments i Missions Nacionals, ha dit que no existeix un "mandat moral per a un alto el foc, ni durant 21 dies ni durant 21 hores".

I encara un altre ministre, el de Cultura, Miki Zohar, del partit Likud del primer ministre Benjamin Netanyahu, ha assegurat que espera que l'acord no es materialitzi, ja que, ha dit, suposaria "un greu error que posa en perill els principals assoliments de seguretat a Israel dels últims dies".

Mentrestant, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha marxat aquest dijous cap a Nova York on aquest divendres es dirigirà a l'Assemblea General de l'ONU.
 

"Atureu el genocidi, deixeu d'enviar armes a Israel"

Les mirades se centren ara al sud del Líban, però el front de Gaza segueix obert. Qui ha intervingut aquest dijous a l'assemblea de l'ONU és justament Mahmud Abbas, que ha fet una crida a aturar la guerra entre Israel i Hamàs: "Aquesta bogeria no pot continuar", ha dit. El president de l'Autoritat Nacional Palestina assegura que Israel "gairebé ha destruït Gaza" i que la zona "ja no és habitable".

Abbas ha apuntat a la resta de països quan ha dit que "el món sencer és responsable del que està passant". En un missatge dirigit als 193 membres de l'assemblea general, els ha demanat que deixin de donar suport militar al govern de Netanyahu: "Atureu el genocidi, deixeu d'enviar armes a Israel".

El president de l'autoritat palestina s'ha mostrat ferm en la defensa de la integritat territorial de Palestina i ha alertat que no permetran que "Israel ocupi ni un sol centímetre de Gaza". En aquest sentit, ha afegit que, quan acabi la guerra, "l'autoritat palestina ha d'exercir la plena jurisdicció sobre la Franja de Gaza i sobre tots els passos fronterers, inclòs el de Rafah".