Namíbia matarà 700 animals salvatges per alimentar la població, entre crítiques de les ONGs

Matar més de 700 animals salvatges d'espècies protegides per alimentar la població. És el pla de Namíbia per fer front a la sequera que ha comportat una emergència alimentària, i que genera controvèrsia amb les organitzacions conservacionistes. 

Entre els animals que el govern preveu sacrificar per obtenir-ne carn hi ha 83 elefants, 300 zebres, un centenar de nyus, 30 hipopòtams, 60 búfals i 50 impales, segons ha anunciat el ministeri de Medi Ambient de Namíbia en un comunicat. El ministeri assegura que la matança és necessària i ajustada a llei:

"Va en la línia del mandat constitucional d'utilitzar els nostres recursos naturals per beneficiar els ciutadans de Namíbia."

El govern considera que en l'actual situació de sequera, la pitjor en els últims 100 anys, s'intensificarà la pugna pels recursos entre la població humana i la fauna salvatge. Per això, presenta el programa de sacrificis controlats com una manera d'alleujar la pressió sobre els recursos hídrics i les pastures en les zones més afectades, on la sequera ja ha matat els conreus i els caps de bestiar.

Els animals salvatges que se sacrificaran a Namíbia els mataran caçadors professionals als diferents parcs nacionals del país, i ho faran amb "xifres sostenibles", segons el ministeri. De fet, fins ara ja n'han abatut 157 i n'han obtingut 63 tones de carn.

Les ONGs apunten als lobbies de la caça

La Fundació Franz Weber, que fa més de 40 anys que lluita per aconseguir la protecció dels elefants africans, creu que al darrere d'aquesta justificació s'hi amaguen altres interessos.

Una de les portaveus de l'ONG suïssa, Alejandra García, ha explicat a Catalunya Ràdio que Namíbia cada any se salta les restriccions internacionals del Conveni CITES per caçar elefants. I justifica amb diferents arguments els permisos que dona als caçadors que paguen xifres astronòmiques per aconseguir peces de caça major:

"Cada any provoquen matances d'elefants. Enguany la noticia és més impactant perquè fan veure que és per alimentar la gent, però és demagògia pura i dura."

García considera escandalós que "es disfressin els permisos per caçar elefants com si fossin una iniciativa d'ajuda humanitària" i diu que no té cap dubte que al darrere de l'operació hi ha les federacions de caça i els lobbies dels safaris: "Són molt poderosos. I al darrere d'això hi ha un gran negoci".

"Les federacions de caçadors no són ONGs", apunta irònicament la portaveu de la Fundació Franz Weber, "són empreses que organitzen aquests safaris caríssims i atrauen moltíssima gent d'Alemanya o els Estats Units que disfruten matant".

Segons l'ONG, Namíbia és un dels països que cada any s'oposa a concedir la màxima protecció als elefants del continent africà, és a dir, la categoria 1 del conveni internacional CITES, que regula el comerç de les espècies silvestres en perill d'extinció.

Alejandra García admet que el govern té problemes per alimentar la població, però posa en dubte que matar fauna salvatge sigui cap solució a llarg termini: "Hi ha molta inseguretat alimentària i hi ha un problema d'augment de població perquè els arriben refugiats del Sudan".

"Però si, per solucionar un problema humà tan greu com la fam per la sequera, ara mates elefants, què faràs el mes que ve, i l'altre i l'altre? Això no és cap solució, i ho saben."

Estat d'emergència 

Namíbia va declarar l'estat d'emergència el mes de maig, quan es van agreujar els efectes de la sequera provocada pel fenomen meteorològic del Niño. L'ONU calcula que la meitat de la població, gairebé un milió i mig de persones, s'enfronten a una situació d'inseguretat alimentària aguda. 

Un de cada 5 ciutadans del país està exposat a la fam. Gran part de les collites s'han perdut i els caps de bestiar moren per la falta de pastures. 

Es calcula que la producció de cereal ha caigut un 53 per cent, i les reserves d'aigua potable a les preses, un 70% Amb la declaració de l'estat d'emergència, el govern va posar en marxa un programa per proporcionar aliments i aigua a més de 300.000 famílies de les regions més afectades.

Però no hi ha prou recursos per a tothom i les Nacions Unides fan una crida internacional perquè hi arribi ajuda humanitària. A més de Namíbia, altres països africans han declarat l'estat d'emergència per sequera: Malawi, Zàmbia, Zimbàbue, Botswana i Lesotho.

El fenomen del Niño, que comporta episodis d'extrema sequera o de pluja torrencial, també ha afectat greument els països de la banya d'Àfrica, especialment Kenya i Tanzània.