Municipis de la Costa Brava qüestionen els criteris per obtenir una bandera blava

La concessió o no de les banderes blaves de qualitat a les platges indigna algunes poblacions de la Costa Brava. L'Ajuntament de Begur no s'hi presentarà més, com ja fan Roses o l'Escala, en considerar que apliquen criteris subjectius i, fins i tot, interessos publicitaris. L'associació que entrega les banderes ho nega i assegura que actua amb el màxim de rigor.

El sistema de les banderes blaves per avaluar la qualitat de les platges no agrada a tothom. Alguns municipis de la Costa Brava en volen prescindir. Acusen l'entitat de falta de rigor, d'aplicar criteris subjectius i, fins i tot, d'interessos publicitaris.

A Begur encara no s'expliquen per què els han retirat la bandera que tenien les platges de sa Riera i Aiguablava. L'alcalde, Joan Manuel Loureiro, explica que és només una qüestió de publicitat:

" Bandera blava no deixa de ser una marca publicitària, en cap cas és una Q de qualitat, és una ISO. Les auditories en els serveis,en aquestes platges són pràcticament inexistents"

L'alcalde accidental de Roses, Carles Pàramo, justifica els motius de forma contundent:

"Les banderes blaves no són garantia de res, creiem que és un sistema ja obsolet, que va anar molt bé, que era un esperonament per als ajuntaments, però avui en dia, amb els sistemes d'auditoria diària durant tot l'estiu i informació ja no per mesos ni per setmanes sinó dia a dia"

Des de l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor, la fundació internacional que atorga les banderes blaves, es defensen dient que els criteris són clars i transparents, i no hi ha compensacions pel mig. El seu president, José Ramón Sánchez Moro, diu que es presenti qui vulgui participar-hi:

"No anem pels pobles dient senyoreta, sembla vostè una marquesa, doni'm alguna cosa, compri'm vostè la bandera blava! Perquè, com que no es ven, doncs no es compra. El que vulgui que hi participi i qui no vulgui doncs que no hi faci."

Una bandera blava significa que la platja compleix diversos requisits, com la bona qualitat de l'aigua, presència de socorristes, papereres i altres barems d'educació ambiental i gestió de l'espai. Es valoren una vegada a l'any.

Hi ha pobles com Roses que, ja fa disset anys, van deixar de confiar en aquesta distinció per demostrar la qualitat de les seves platges i opten per altres sistemes. Com ara, publicar diàriament l'estat de les platges del municipi durant tot l'estiu. Es fa a través d'auditories de qualitat ambiental.

♦ Mont-roig del Camp i Deltebre obtenen bandera blava per primer cop

Aquest any, dotze municipis de la Costa Brava han obtingut banderes blaves a vint-i-vuit de les seves platges. L'associació que atorga el distintiu assegura que cada cop és més difícil obtenir la distinció i entén que això desanima alguns municipis.

Certificat de qualitat

A Catalunya hi ha unes 350 platges i només 95 tenen bandera blava. La majoria no han presentat candidatura perquè no compleixen tots els requisits o directament prefereixen rebre altres distintius de qualitat.

Les banderes blaves són un certificat de qualitat que té en compte la qualitat de l'aigua, els punts de socors, l'accessibilitat de la platja o que disposi de serveis com lavabos o dutxes. Els municipis han de presentar candidatura i, de totes les platges presentades, enguany 10 es van quedar sense bandera.

Altres municipis aposten per un altre certificat de qualitat com el Q de qualitat turística, l'EMAS o el Biosphere Destination. És el cas de Sitges, que busca el valor afegit de destinació sostenible.

En canvi, altres poblacions no opten a una bandera blava perquè tenen un aparcament massa a tocar de la sorra, un criteri que fa dos anys no es tenia en compte i que ara impedeix aconseguir-la. És el cas per exemple de Calella o Arenys, al Maresme.