L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, valorant les dades turístiques del 2022 a la ciutat

Municipals a Tarragona: Pau Ricomà (ERC) aspira a un segon mandat i el PSC aposta per Rubén Viñuales, ex de Cs

Anna Masip Actualitzat
TEMA:
Eleccions municipals 2023

La clau

El pròxim Ajuntament té el repte de desplegar el POUM, impulsar el tren-tramvia fins a Cambrils, eixugar el deute pel fiasco de l'aparcament Jaume I i posar al dia equipaments culturals, com la Tabacalera. Pau Ricomà (ERC) vol mantenir l'alcaldia que va obtenir per primer cop fa quatre anys, tot i quedar segon en nombre de vots. S'enfronta al PSC, que va guanyar pels pèls, i que ara estrena candidat, l'exlíder de Cs Rubén Viñuales.

 

Com està ara l'Ajuntament

Fa quatre anys, els socialistes van ser la força més votada, però l'alcalde ha estat Pau Ricomà (ERC). El govern està format per ERC (7 regidors), Junts (3) i la CUP (2) i 1 regidor no adscrit, que era d'En Comú Podem. L'altra regidora d'En Comú Podem és a l'oposició, que lidera el PSC (7). Ciutadans tenia 4 regidors, dels quals 2 van sortir del grup. Completa l'oposició el PP (2). 

 

La batalla electoral

El maig del 2019, ERC aconseguia l'alcaldia de Tarragona per primera vegada, 40 anys després de la represa de la democràcia. Tot i no ser la força més votada, els pactes postelectorals van portar Pau Ricomà a l'alcaldia de la ciutat, després d'estrenar-se com a regidor en les eleccions del 2015.

Un dels reptes que hi ha damunt la taula és l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El Tribunal Suprem va tombar l'anterior pla per un litigi amb l'empresa d'hidrocarburs CLH, ubicada a Ponent, al marge del riu Francolí.

 

El repte urbanístic

L'anterior govern (PSC) preveia traslladar-la, allunyar-la de la ciutat i donar pas a un nou barri. Però l'empresa va recórrer, la justícia li va donar la raó i es va anul·lar tot el POUM. Això va suposar un buit legal per a alguns dels projectes urbanístics i va afectar de ple algunes propostes polèmiques, com l'ampliació del pla parcial de la Budellera, que preveia la construcció de més de 4.000 habitatges a la zona de Llevant, i que ara han quedat aturats.

 

El forat de l'aparcament Jaume I 

Una altra patata calenta de difícil solució és el fiasco del projecte d'aparcament intel·ligent Jaume I. Les obres van començar en l'època de l'alcalde Joan Miquel Nadal (CiU), i més tard Josep Fèlix Ballesteros (PSC) les va aturar.

De gairebé 4 milions d'euros de pressupost inicial, va acabar costant-ne 30, i la ciutat encara n'arrossega el deute. El pàrquing ara és un forat tancat ple de ferralla i no ha entrat mai en funcionament. El procés judicial del cas està arxivat de forma provisional.

 

La Tabacalera i el Fòrum Judicial

Potenciar equipaments culturals, com la Tabacalera, un espai de 65.000 metres quadrats al centre de la ciutat, molt degradat i en desús, és un dels punts que es repeteixen com a proposta en cada cita electoral.

Ricomà aspira a continuar governant, aquest cop, guanyant les eleccions, i consolidar el seu projecte de ciutat amb un segon mandat municipal. Treu pit dels temes que s'han desencallat sota el seu mandat, com el Fòrum Judicial, que ha d'agrupar totes les seus judicials repartides per la ciutat. El projecte arrossega vint anys de retard i les obres haurien de començar aquesta primavera.

 

Tramvia fins a Cambrils

Tarragona té un dèficit ferroviari important, la línia d'alta velocitat no para a la ciutat i, amb la posada en marxa del corredor mediterrani, ha perdut trens i freqüències.

Per al pròxim mandat, Ricomà confia a visualitzar alguns dels projectes que estan sobre la taula com el tramvia que ha de connectar Tarragona amb Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils.

De moment, la Generalitat n'ha licitat el primer tram, el que va de Vila-seca, a Salou i Cambrils i ha adjudicat l'estudi informatiu del segon tram entre Tarragona i Reus.

 

Pactes amb ECP, Junts i la CUP

Ricomà va encetar el mandat amb un pacte de mínims amb els dos regidors d'En Comú Podem, després s'hi va afegir Junts per Tarragona i finalment la CUP.

En Comú Podem encara no ha fet oficial el candidat o candidata, després de la crisi interna al grup per desavinences entre els dos socis.

Junts recupera un històric, l'exregidor convergent Jordi Sendra com a cap de llista, i la CUP aposta com a número 1 per l'actual regidora de Territori, Sostenibilitat i Seguretat, Eva Miguel.

 

L'adeu de Ballesteros i l'entrada de Viñuales

El principal grup de l'oposició és el PSC, amb 7 regidors. Ha estat la llista més votada des del 2007, quan Josep Fèlix Ballesteros va arribar a l'alcaldia. Ballesteros ha abandonat la primera línia política, investigat pel cas INIPRO, juntament amb altres càrrecs socialistes, per suposades irregularitats en la contractació de l'Institut de Serveis Socials.

El PSC ara es presenta amb nou candidat, Rubén Viñuales, excap de llista de Ciutadans. Amb aquest canvi, els socialistes esperen recuperar l'alcaldia i augmentar el nombre de vots per recuperar un lideratge fort a la ciutat.

I, per sorpresa, torna a l'Ajuntament després de 16 anys Maria Mercè Martorell, exregidora del PP, encapçalant la llista. Fa quatre anys, els populars van treure els pitjors resultats en unes eleccions municipals, i ara confien a millorar-los.

Ciutadans, després de patir una escissió dins el grup municipal, aposta per l'actual portaveu a l'Ajuntament, Lorena de la Fuente.

I el PDeCAT presenta Maria del Mar Giné.

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut