Municipals a les Borges Blanques: L'alcaldessa, Núria Palau, s'estrena com a cap de llista de Junts 

La clau

L'eterna número 2 d'Enric Mir, alcalde entre el 2011 i el 2021, es presenta per primer cop a les eleccions com a cap de llista. Núria Palau va agafar el relleu a mig mandat, i el 28M se sotmet a l'escrutini de les urnes. L'oposició, que el 2019 va anar en bloc en una llista de primàries, es divideix ara entre una candidatura d'ERC i una altra d'independent.    

Com està ara l'Ajuntament

Junts governa amb majoria absoluta, amb 7 regidors. A l'oposició, hi ha Borges per la República, que inclou membres d'ERC i de la CUP, amb 6.

La batalla electoral

Quan Enric Mir va abandonar l'alcaldia, a mig mandat, va dir que deixava les Borges Blanques "a mans d'un gran equip humà" amb una "treballadora infatigable" al capdavant: Núria Palau, l'alcaldessa que el va rellevar, serà cap de llista de Junts per primer cop el 28M.

Enric Mir, empresari del sector dels carburants, era alcalde des del 2011. En les últimes eleccions, va aconseguir revalidar pels pèls la majoria absoluta (7 regidors), i el 2021, coincidint amb la seva jubilació, va veure clar que li corresponia "fer un pas al costat de manera serena i raonada". Va admetre que ja ho tenia al cap des de les eleccions, i l'oposició li va retreure que no ho hagués explicat abans de presentar-se.

Núria Palau, la històrica número 2

El relleu va ser l'esperat i el natural: Núria Palau, administrativa i encarregada d'una superfície comercial, va ser la "mà dreta" de Mir durant tot el temps que va ser alcalde, sempre número 2 de la llista de CiU (i després de Junts) i sempre primera tinenta d'alcaldia.

En la presa de possessió, Palau va confessar haver "discrepat" molts cops de Mir ("hem tingut dies de tot", va resumir), però va acabar dient que el seu predecessor ha estat "el millor alcalde que ha tingut les Borges".

Borges per la República es desfà

L'oposició presentarà el 28M dues llistes separades. Ara fa quatre anys, ERC i la CUP van fer un procés de primàries, amb el suport de l'ANC i el CDR de Borges, i van acabar presentant una candidatura única, anomenada Borges per la República (6 regidors), liderada per l'exregidor cupaire Josep Farran, que va fregar la victòria. Ara van per separat, tot i que adverteixen que cal un "canvi" a l'Ajuntament, que "surti de la inèrcia i pitgi l'accelerador".

Salvador Noguera, candidat d'ERC

ERC presenta Salvador Noguera, candidat ja el 2015 i actual regidor a l'oposició. Els republicans han tingut 4 dels 6 regidors del grup de Borges per la República i ara aspiren a ampliar la representació al ple, i a provocar el canvi al municipi.

Josep Farran, candidat de Borges per la República

Josep Farran, cap de l'oposició, s'ha quedat el nom de Borges per la República (cosa que no ha agradat a ERC), i encapçala una candidatura independent a les pròximes eleccions del 28M "perquè hi ha vida més enllà dels partits". La candidatura s'ha integrat en un grup de llistes batejades amb el nom Xtu!, que es presenten en 7 municipis de les Garrigues.

Xavier Gispert, candidat del PSC, i José Luis Pardo, del PP

Fa quatre anys, les candidatures del PSC, el PP i Cs van quedar fora de l'Ajuntament. Aquest 28M, Cs no s'hi presenta, però el PSC i el PP ho tornen a intentar. Els socialistes presenten Xavier Gispert, que ja va ser regidor entre el 2007 i el 2011. I el PP torna a confiar en José Luis Pardo.

El projecte d'incineradora a Juneda

De camí al 28M, la candidatura d'ERC va estar a punt de caure. La secció local d'Esquerra a les Borges va amenaçar de no presentar-se a les eleccions si el govern donava llum verda a la incineradora que la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent té previst fer al municipi veí de Juneda. La consellera Teresa Jordà va signar l'estiu passat l'autorització ambiental i això va provocar una manifestació, l'octubre passat a les Borges, amb unes 500 persones.

Ara, el govern ha mogut fitxa: la directora de Canvi Climàtic, Mireia Boya, va dir al gener a les Borges que la moratòria a noves incineradores continua vigent, i que el govern no autoritzarà cap sistema de tractament de purins que impliqui cremar residus. I, a més, després de la insistència de les entitats locals, ha constituït la Taula de la Qualitat de l'Aire de les Garrigues, que descarta la presència d'elements contaminants "preocupants" a la comarca.

El desdoblament N-240

Un altre conflicte ambiental és el desdoblament de l'N-240. Amb l'aixecament del peatge de l'AP-2, el trànsit per la nacional ha caigut a menys de la meitat, i en els últims dos anys no hi ha hagut cap accident mortal.

Tot i això, l'alcaldessa de les Borges recorda que l'N-240 és una via d'accés directe al port de Tarragona, i que convé desdoblar-la. En canvi, Borges per la República ha defensat aquest mandat que l'obra ja no es justifica, i aposta per incrementar el transport públic, incloent la línia de tren de les Garrigues a la xarxa de Rodalies Lleida.

Blocs ocupats amb problemes de convivència

En l'últim mandat, l'Ajuntament ha hagut de fer front al gueto que s'ha creat en uns blocs propietat d'un gran tenidor, al carrer Santiago Rusiñol, amb diversos pisos ocupats. Una de les persones que hi vivien va ser detinguda l'octubre passat com a presumpte autor d'un apunyalament mortal. Ja abans, el veïnat hi denunciava problemes de seguretat i de convivència.

Però l'equip de govern també admet que s'hi estan famílies vulnerables que no tenen cap altre lloc on viure. L'oposició ha arribat a proposar l'enderroc d'un altre bloc pròxim, propietat de la SAREB, i ha criticat l'equip de govern perquè considera que no treballa prou per garantir l'accés a l'habitatge.  

Impuls a l'economia

Més enllà d'això, l'equip de govern remarca que, en aquest últim mandat, s'han fet passos endavant en la promoció econòmica, amb ajudes directes al comerç, amb l'obertura del Business Innovation Center, i amb els primers passos per augmentar el sòl industrial al polígon de Vaca Roja.

Projectes de futur

L'Ajuntament ha fet les modificacions urbanístiques perquè l'antic hotel de Masia Salat sigui un centre geriàtric privat. Ha renovat el Raval de Lleida i ha acabat les obres de l'avinguda Francesc Macià. També ha estrenat un camp de futbol 7 i projecta ara una pista poliesportiva al costat. I comença a buscar diners per pagar el futur Teatre Municipal, un edifici ja projectat, amb capacitat per a més de 300 persones, entre l'avinguda Jaume i el carrer Borges del Camp.