Municipals a Figueres: ERC, PSC i CUP sotmeten a les urnes el pacte inèdit que va fer fora Jordi Masquef

La clau

Les eleccions municipals sotmetran a votació el pacte a què van arribar quatre formacions polítiques el 2019: ERC, PSC, Guanyem-CUP i la candidatura veïnal Canviem Figueres van fer alcaldessa la republicana Agnès Lladó.

Amb l'augment de la criminalitat, l'oposició ha posat sobre la taula el debat sobre la seguretat: Junts i Cs exigeixen més mesures i més mà dura contra les ocupacions.

El govern ressalta el salt endavant en la planificació urbanística, amb l'aprovació del nou POUM. El grup municipal de Junts arriba trencat a les eleccions.
 

Com està ara l'Ajuntament

Junts, de Jordi Masquef, va guanyar les eleccions del 2019, amb 8 regidors, però es va quedar a l'oposició. Tres regidors van sortir del grup el 2021 i ara són regidors no adscrits. El govern està format per ERC (5 regidors), PSC (4), Guanyem-CUP (1) i la candidatura veïnal Canviem Figueres (1). Ciutadans, a l'oposició, té 2 regidors.    
 

La batalla electoral

A Figueres, el mandat va començar fa quatre anys amb una tempesta política. Jordi Masquef, alcalde sortint (Junts), va guanyar clarament les eleccions, amb 8 regidors. Però un pacte a quatre d'ERC (5), PSC (4), Guanyem-CUP (1) i la candidatura veïnal Canviem Figueres (1) va fer alcaldessa la republicana Agnès Lladó. La mateixa Lladó admetia que la direcció nacional d'ERC no veia el pacte amb bons ulls.

El ple d'investidura va començar amb una xiulada cap als signants de l'acord i una concentració nombrosa de partidaris de Junts a la plaça de l'Ajuntament. Masquef va dir que era "un pacte de perdedors", una "traïció" a la ciutadania i que estava faltat d'"ètica" i de "moralitat".

Quatre anys després, Lladó es vanta d'haver culminat el mandat amb un equip "cohesionat", que "no ha tingut ni una sola crisi de govern". Els socialistes, que han tingut la vicealcaldia, ja han deixat entreveure que, si els números surten, repetiran l'acord. La CUP exhibeix compromisos complerts en l'àrea d'habitatge, que ha liderat, i espera consolidar-se com a força de govern. I la candidatura Canviem Figueres ha dit en un comunicat: "Ningú apostava perquè això s'allargués més enllà d'un semestre. Es va dir: Aquests no es menjaran els torrons plegats. Doncs sí, ho hem aconseguit!". 

Divisió al govern pel tren i trencadissa a Junts

La gran fissura entre els socis ha arribat a final de mandat. L'anunci del ministeri de traslladar l'estació de tren convencional a Vilafant ha indignat els cupaires, fins al punt de dir que "complica compartir un projecte polític després de les eleccions municipals del mes de maig".

En canvi, la divisió ha estat al grup de Junts. Tres dels vuit regidors, Carles Arbolí, Alba Albert i Miquel Fernández, es van fer militants del Partit Nacionalista Català de Marta Pascal el 2020. Un any després, van abandonar el grup municipal i van passar a ser no adscrits. Van aprovar els pressupostos del govern municipal el 2022, mentre que Junts hi va votar en contra, i ara han anunciat que es presentaran a les pròximes eleccions amb la marca Figueres Futur, amb el mateix Carles Arbolí com a cap de llista.
 

Augment de la criminalitat

De cara al 28M, l'oposició ha posat sobre la taula l'augment de la criminalitat a Figueres, perquè, segons les dades del Ministeri de l'Interior que exhibeix Junts, el nombre de delictes a la ciutat va créixer un 28,4% els nous primers mesos de l'any 2022, en especial els delictes sexuals i els furts. Masquef, que repeteix com a candidat de Junts després de guanyar les primàries, promet càmeres de videovigilància als accessos a la ciutat, lectors de matrícules, i subvencions a les comunitats de veïns que vulguin instal·lar portes blindades, càmeres o alarmes per prevenir ocupacions, defensant "sempre la propietat privada". Cs (2 regidors) també creu que "el govern està perdent la batalla de la criminalitat i urgeix un pla de xoc".

En canvi, l'alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), i el vicealcalde, Pere Casellas (PSC), que porta la Regidoria de Seguretat, exhibeixen el que han fet fins ara: incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana; implicar a Figueres la resta de cossos policials, especialment la Policia Nacional, i fer prevenció dels delictes, per exemple renovant la il·luminació de la ciutat. La CUP, a més, demana allunyar la seguretat "dels discursos populistes i racistes" i proposa un model de policia de proximitat.
 

Més empreses i més unifamiliars

L'altre gran assumpte que haurà d'encarar Figueres el pròxim mandat és l'aplicació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que s'està acabant de tramitar, i que substitueix l'anterior, del 1983. L'equip de govern destaca que servirà per crear més sòl industrial i afavorir la instal·lació de grans empreses; per crear nous tipus d'habitatges, sobretot unifamiliars, i per recosir el centre amb la perifèria, pensant sobretot en els barris, com el de Sant Joan, víctimes sovint de la pobresa i l'estigmatització. L'assembla de la CUP, al govern, s'hi va posicionar en contra, sobretot perquè preveu traslladar l'estació de Renfe a Vilafant, però el seu regidor no ho va voler acatar, i va votar a favor de l'aprovació provisional. Per això, la CUP li va reclamar que retornés l'acta.

Pel que fa a la mobilitat, Figueres negocia amb el govern espanyol dues actuacions importants: el traspàs de l'N-2, l'avinguda Salvador Dalí, per convertir-la en un passeig urbà, amb una inversió necessària que ha xifrat en 8,2 milions d'euros.

Agnès Lladó repetirà com a candidata d'ERC, amb la voluntat de "continuar transformant" la ciutat, i Pere Casellas tornarà a ser cap de llista del PSC, fent constar que Figueres es troba en una "dinàmica positiva". Per la CUP, s'estrena el politòleg i professor Xavier Colomer. I la candidatura veïnal Canviem Figueres anuncia que es retira de la política municipal, un cop aconseguits els objectius que es va proposar el 2019, quan el seu vot va ser determinant per fer Lladó alcaldessa: "Vàrem propiciar el canvi i el canvi feliçment es va produir."

Ciutadans repetirà candidat: l'actual portaveu i exdiputat Héctor Amelló. I, pel PP, que va perdre la representació al ple el 2019, s'estrena l'experta en comunicació Àngela Domènech.