Municipals a Badalona: Albiol, Guijarro i Sabater es disputen l'alcaldia per passar pàgina dels anys més convulsos

La clau

Les eleccions a Badalona seran una batalla de tres alcaldes: l'actual, Rubén Guijarro (PSC); l'anterior, Xavier García Albiol (PP), i l'última líder de la CUP al Parlament, Dolors Sabater (Guanyem), que va ser alcaldessa de Badalona entre el 2015 i el 2018. Després d'un mandat convuls, els quatre partits que ara formen la coalició de govern a Badalona (PSC, ERC, En Comú Podem i Junts) aposten per l'estabilitat, presentant tots com a caps de llista els seus representants actuals a l'executiu municipal. Albiol torna a la càrrega amb un discurs contra les ocupacions i per la seguretat. 

Com està ara l'Ajuntament 

El PP de Xavier García Albiol té 11 dels 27 regidors de l'Ajuntament de Badalona. La segona llista més votada va ser la coalició Guanyem-ERC, encapçalada per Dolors Sabater, que en va obtenir 7, però els dos partits que la formaven es van separar a l'inici del mandat en dos grups municipal diferents: Guanyem (4) i ERC (3). L'actual govern municipal està format pel PSC (6), ERC (3), En Comú Podem (2) i Junts (1). Els quatre regidors de Guanyem van donar suport a la moció de censura que va fer alcalde Rubén Guijarro (PSC), però s'han quedat fora del govern municipal.

La batalla electoral

El mandat que ara acaba a Badalona ha tingut dos girs de guió fora de la ciutat. El primer va ser al carrer Consell de Cent de Barcelona. La nit del 20 d'abril del 2020, en ple confinament estricte, la Guàrdia Urbana hi havia muntat un control. De matinada, hi van aturar el cotxe d'Àlex Pastor (PSC), alcalde de Badalona. Va acabar detingut per conduir begut, per saltar-se el confinament i per haver agredit els agents, segons la denúncia. 

El PSC el va suspendre de militància i li va demanar que renunciés als càrrecs. Pastor va dimitir l'endemà. Els partits que li havien donat suport el 2019 –PSC, Guanyem, ERC, En Comú Podem i Junts– van ser incapaços de posar-se d'acord per triar-li un substitut, i Xavier García Albiol, el candidat àmpliament més votat, va tornar a l'alcaldia el 12 de maig del 2020. 

Albiol, implicat en els papers de Pandora

El segon gir inesperat va ser al paradís fiscal de Belize. Albiol hi va tenir poders d'una societat durant més d'una dècada, segons va revelar el 14 d'octubre de 2021 la investigació dels papers de Pandora del Consorci Internacional de Periodistes. L'alcalde de Badalona va dir l'endemà que l'empresa no havia mogut ni un euro i que no tenia res a veure amb la seva activitat política. Però va quedar desmentit immediatament quan la documentació va demostrar que sí que hi havia hagut moviment de diners, i que hi estava implicat el seu número 2, Ramon Riera, regidor de Salut. 

Aquest cop sí, tots els partits de l'oposició van aconseguir lligar una moció de censura per apartar Albiol, i el 8 de novembre del 2021, tots menys Guanyem, van passar a formar part del nou govern municipal de coalició, presidit pel socialista Rubén Guijarro.

Pla de reconstrucció

Guijarro ha hagut de fer front a la cicatriu que ha deixat la pandèmia a la ciutat. El govern municipal va aprovar un pla de reconstrucció de 5,4 milions d'euros, amb 1,8 per al Banc dels Aliments. I ha topat amb el problema de l'infrahabitatge: el desembre del 2020, amb Albiol d'alcalde, tres persones van morir en l'incendi d'una nau ocupada al barri del Gorg, i el gener del 2022, ja amb Guijarro, els Mossos van desallotjar una altra nau on vivien un centenar de persones, enmig de les crítiques dels residents i dels veïns per la falta d'alternatives.

Pont del Petroli i canal navegable

El govern a quatre deixa encarrilats projectes històrics, com la construcció d'un viaducte ferroviari per fer-hi passar per sota un canal navegable, i la rehabilitació del Pont del Petroli. I exhibeix progressos també en matèria de seguretat, com la incorporació de nous efectius al cos de la Guàrdia Urbana, la resolució d'un conflicte laboral amb els agents, i la creació d'una unitat específica contra les ocupacions d'habitatges. 

Albiol: "La meva ideologia és Badalona"

Precisament, Xavier García Albiol aspira a tornar a guanyar a Badalona amb un discurs centrat de nou en la delinqüència i les ocupacions, que denuncia constament a les xarxes socials amb fotografies i vídeos. Al govern municipal, li ha semblat sospitós que Albiol sempre tingui imatges de contenidors que cremen abans que hi arribin els bombers, i ha arribat a insunar que ell o el seu entorn hi estan al darrere. A això s'hi suma, a més, que un detingut per la crema és el fill d'un membre de la llista del PP. 

Albiol arriba al 28M pendent de judici. Albiol s'asseurà al banc dels acusats per l'anomenat cas de les antenes, en què se l'acusa de permetre la instal·lació d'unes antenes de telefonia en una comissaria de la Guàrdia Urbana sense tenir els permisos preceptius, quan era alcalde. S'enfronta a una pena de 3 anys de presó.

Alberto Núñez Feijóo ha fitxat Albiol per a l'equip de campanya del PP espanyol per a les municipals, però Albiol intenta desempallegar-se de les sigles i arribar a un electorat més ampli: "La meva ideologia és Badalona", ha dit. 

Sabater torna a liderar Guanyem

La candidatura Guanyem Badalona recupera per al cartell electoral la figura de l'exalcaldessa Dolors Sabater, que va deixar la política municipal per ser candidata de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021. Es presenta com l'antídot contra Albiol: "la millor recepta per aturar el feixisme i el racisme". 

Sabater va liderar el 2019 una candidatura conjunta amb ERC, que va ser la segona més votada després del PP, amb set regidors. Un mes després de les eleccions, els regidors de Guanyem (4) i els d'ERC (3) es van separar i es van constituir en dos grups municipals independents.

ERC, en solitari

Aquesta decisió no va agradar gens al líder d'ERC, Oriol Lladó, que, en protesta, va deixar l'acta de regidor a mig mandat. Des d'aleshores, el grup dels republicans ha quedat encapçalat pel doctor en Física Atmosfèrica Àlex Montornès, actual primer tinent d'alcaldia, que serà el número 1 d'ERC a les pròximes eleccions municipals.

Llauradó i Torrents repeteixen

Els altres dos partits que formen el govern de Rubén Guijarro també confien la candidatura als regidors actuals. En Comú Podem ha escollit d'alcaldable la segona tinenta d'alcaldia, Aïda Llauradó, llicenciada en Ciències Polítiques, que es presenta com a "garantia d'estabilitat" i "com a compromís per un govern progressista".

I Junts ha triat el mosso d'esquadra en excedència David Torrents, secretari d'organització del partit a nivell nacional i tercer tinent d'alcalde a Badalona. Tots demanen la revàlida per a la coalició àmplia per fer front al PP d'Albiol.