"Moren silenciosament": la radiografia de l'impacte de la sequera als boscos de Catalunya

La sequera ofega des de fa més de dos anys part de Catalunya i de la Península. Però l'any 2022 ha estat l'any amb més boscos afectats per sequera registrats. És un fet climàtic condicionat per les onades de calor extrema, com les que hem viscut aquests dies, que estan afectant els planifolis i les coníferes.

Segons l'informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya, hi ha registrades 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera. En comparació amb l'any 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d'aquell any i de tota la història passada, que mai s'havia quantificat.

L'impacte de la sequera de l'any passat ha deixat afectacions greus als boscos de Catalunya i ha deixat grans hectàrees amb pocs arbres. Les coníferes, com ara els pins o els avets, registren molta més afectació que els planifolis, com els roures, les alzines o els faigs.

D'un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, 5.993 hectàrees eren coníferes. En conseqüència, els pins "moren silenciosament" per la manca d'aigua prolongada. Quan aquests arbres passen del verd al marró vol dir que ja han mort.

És un fenomen que s'està observant en zones com ara Osona o el Berguedà aquest estiu, on s'està veient que moltes capçades de pins queden totalment marronoses en poc temps i de forma sobtada.

"Quan això succeeix, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest 'col·lapse' dels pins pot donar-se mesos, o fins i tot anys, després d'haver-se acabat un període de sequera", comenta Mireia Banqué, coordinadora d'Alerta Forestal.

Això explica per què, malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, s'han vist com apareixen pins amb les capçades marrons sobretot en zones d'Osona i el Berguedà: són pins que estan morint per la sequera de l'estiu passat.

En canvi, els planifolis tenen més marge de resiliència. Els arbres planifolis, com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l'estratègia de "renovar-se". És a dir, es desprenen de les fulles durant l'estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor. Això és perquè davant d'una forta sequera els planifolis tanquen els estomes. Els estomes són els porus que tenen a la superfície de les fulles, a través dels quals la planta transpira evaporant aigua i on fa la fotosíntesi.

Anna Sanitajas Olea, directora general d'Ecosistemes Forestals, explica: "Els boscos de Catalunya es troben en una situació crítica, d'emergència forestal marcada, d'una banda, pels efectes de la sequera i de l'augment de temperatures i, de l'altra banda, per l'abandonament de la gestió forestal."

El nord de Catalunya, el més afectat

A escala territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2.600 hectàrees. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà, amb 1.300 i 1.200 hectàrees, respectivament.

D'altra banda, si ens fixem en els boscos que l'any 2021 ja van quedar tocats i que el 2022 van empitjorar, apareixen al rànquing la Noguera i el Pallars Jussà.

En general, si mirem tota la superfície registrada, tant la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, ja que a totes se sobrepassen les 3.000 hectàrees.

És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara i s'havien anat recuperant van registrar el 2022 una quantitat notable de nova afectació, com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.

Les dades de l'any 2012 són difícils de comparar amb les de l'any 2022, perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Segons DeBosCat: "Amb els resultats a la mà, podem dir que l'any 2022 ha estat l'any més dur per als boscos de Catalunya des que en tenim registres."