Mor la model i actriu Teresa Gimpera, icona de la Gauche Divine
Tenia 87 anys i fa poques setmanes li van diagnosticar una malaltia terminal
La model i actriu de cinema, teatre i televisió Teresa Gimpera ha mort aquest dimarts a Barcelona als 87 anys. Fa unes setmanes li van diagnosticar una malaltia terminal i ha mort acompanyada per la seva família.
Nascuda a Igualada el 1936, Gimpera va ser una de les icones de l'anomenada Gauche Divine, protagonitzada per intel·lectuals i artistes d'esquerres de Barcelona, i la primera model publicitària del fotògraf Leopoldo Pomés, que, com Oriol Maspons, van quedar captivats per una figura moderna com la seva en plena grisor del franquisme.
Els seus inicis van ser a la publicitat: va fer espots de Coca-Cola, de rentadores, de mitges i fins i tot va desfilar com a model. Després va arribar el cinema, un àmbit on va debutar el 1966 amb "Fata Morgana" i en què va tenir una carrera molt prolífica durant els anys 60 i 70. Al llarg de tota la seva trajectòria va rodar un centenar de pel·lícules a les ordres dels més distingits directors catalans, espanyols i europeus.
Dama elegant, atractiva i sobretot molt sensual, en l'època del "destape" durant la dècada dels setanta, va renegar d'exhibir el cos, com explicava ella mateixa. "Vaig deixar el cine perquè estava farta de quedar-me sempre en pilotes, es pensaven que el 'destape' era progressista, però era ridícul", recordava fa pocs mesos en una entrevista a "Les dones i els dies", de Catalunya Ràdio.
Empresària, escriptora i habitual a la televisió
El 1984 va fundar l'escola i agència de models Gimpera Models. A banda d'aquestes facetes, també en va cultivar una com a escriptora, amb llibres com "Claves para saber estar" o "Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez".
El 1990 va guanyar el premi ACE de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle de Nova York a la millor actriu secundària pel seu paper a "Asignatura aprobada" i el 2006 va obtenir el premi Zoom a la trajectòria professional.
Habitual durant dècades en programes de TV3 com "TVist" o "El club", el 2010 va rebre la Medalla al Treball President Macià i el 2017 la Creu de Sant Jordi pel seu paper central en la cinematografia catalana.
La seva vida real, però, no ha tingut res a veure amb el que mostrava a les pantalles: un matrimoni fracassat, la mort tràgica d'un dels seus tres fills per culpa de la sida, un amant bohemi, i finalment l'actor nord-americà Craig Hill com a segon marit i gran amor de la seva vida. Amb Hill, que va morir l'any 2014 als 88 anys, van protagonitzar un capítol del programa "El convidat", d'Albert Om, que podeu recuperar en aquest enllaç.
El 2022, el crític Toni Vall va escriure "Així és la vida", un repàs de la vida de l'actriu i model a través de les seves pròpies confessions. En la presentació del llibre, amb 85 anys, Gimpera encara era capaç de seduir les càmeres com va fer amb tota una generació.
Gimpera, sempre destil·lant glamur, també parlava de la mort, i va deixar dit que quan li arribés l'hora li pintessin els llavis amb el vermell que tant l'ha caracteritzat a la pantalla. El funeral serà aquest dimecres al tanatori de Sant Gervasi.
