Gorbatxov, en una imatge de l'any 2005 (Reuters/Sergei Karpukhin)
Gorbatxov, en una imatge de l'any 2005 (Reuters/Sergei Karpukhin)

Mor Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l'URSS i pare de la perestroika

El líder soviètic va ser una figura clau en el final de la guerra freda

Redacció/AgènciesActualitzat

L'últim president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, ha mort aquest dimarts als 91 anys, segons han informat mitjans russos.

Gorbatxov va voler canviar l'URSS i va acabar canviant el món sencer: el seu mandat va posar fi a la guerra freda, l'antagonisme entre est i oest que va marcar el segle XX.

Feia anys que vivia allunyat del focus mediàtic a causa dels problemes de salut. "Aquesta tarda, després d'una llarga i greu malaltia, ha mort Mikhaïl Gorbatxov", han anunciat fonts de l'Hospital Clínic Central a l'agència RIA Nóvosti.

Gorbatxov serà enterrat al cementiri de Novodévitxi de Moscou, on hi ha enterrats destacats personatges de la història russa i on també hi ha la tomba de la seva esposa, Raïssa Gorbatxova.

Mikhaïl Gorbatxov, l'any 2011 a Berlín
Mikhaïl Gorbatxov, l'any 2011 a Berlín (Europa Press)

Fill de camperols i especialitzat en economia agrícola

Gorbatxov va néixer l'any 1931 a la regió de Stavropol, al sud de l'URSS, en una família de camperols. Va patir els episodis de fam dels anys 30 provocats per la col·lectivització de la terra ordenada per Stalin.

Dos dels seus avis van ser represaliats, però el jove Mikhaïl va poder estudiar a la prestigiosa Universitat Estatal de Moscou, on es va llicenciar en Dret i també hi va conèixer Raïssa, amb qui es casaria el 1953.

A la universitat va ingressar al Partit Comunista, on va anar ascendint fins a convertir-se en cap de la formació a la seva ciutat natal quan encara no tenia 40 anys. L'especialització en economia agrícola va fer que protagonitzés una carrera meteòrica dins del partit: l'any 1978 va ser nomenat secretari d'Agricultura en el Comitè Central del PCUS i dos anys més tard va entrar a formar part del politburó.

Quan acabava de fer 54 anys va arribar a la secretaria general del Partit Comunista. Després que els tres darrers líders soviètics (Bréjnev, Andrópov i Txernenko) morissin en menys de tres anys de diferència, la "joventut" de Gorbatxov va ser clau perquè el posessin al capdavant de l'URSS.

"Si vull canviar alguna cosa, he d'acceptar el càrrec. Així no es pot continuar vivint", va dir a la seva esposa el dia abans de ser nomenat secretari general.

Gorbatxov, durant un discurs a les Nacions Unides l'any 1988
Gorbatxov, durant un discurs a les Nacions Unides l'any 1988 (Yuryi Abramochkin/Domini públic)

Home clau en la fi de la guerra freda

Amb Gorbatxov al poder, la Unió Soviètica va començar l'era de la reestructuració, la "perestroika", i l'era de la transparència, la "glasnost". Va alliberar presos polítics, va apostar per celebrar eleccions i va introduir la llibertat d'expressió i la propietat privada, però sense renunciar a l'economia centralitzada.

A banda dels canvis polítics, l'arribada de Gorbatxov també va comportar un canvi de tarannà: era un líder que somreia i era extrovertit, unes característiques a les quals els soviètics no estaven acostumats. Mai cap president de l'URSS havia sortit al carrer a parlar amb la gent. Els ciutadans soviètics mai no havien expressat lliurement els seus anhels.

L'oberturisme polític i el desgel amb Occident li van valdre el Premi Nobel de la Pau l'any 1990.

Mikhaïl Gorbatxov i Ronald Reagan, reunits l'any 1985 a Ginebra
Mikhaïl Gorbatxov i Ronald Reagan, reunits l'any 1985 a Ginebra (Domini públic)

Convençut que es podia superar la divisió est-oest i arribar a un cicle d'estabilitat al planeta, Gorbatxov va ser incapaç de reconciliar les dues ànimes del país i aviat hi va quedar atrapat. Va tenir l'oposició des de tots dos costats.

D'una banda, els immobilistes: l'any 1991 va ser víctima d'un cop d'estat. I, de l'altra, els reformistes radicals: Borís Ieltsin el va humiliar en públic, obligant-lo a llegir un decret que prohibia el comunisme a Rússia. Aquell paper va ser l'epitafi de l'URSS, de la bandera roja amb la falç i el martell i, també, de la vida política de Gorbatxov.

Va liquidar el comunisme però va fracassar en el seu desig més intim: renovar el socialisme.

Mikhaïl Gorbatxov i Vladímir Putin, l'any 2004 en un acte a Alemanya
Mikhaïl Gorbatxov i Vladímir Putin, l'any 2004 en un acte a Alemanya (Reuters/Christian Charisius)

Un heroi de la retirada

Gorbatxov pertany a la categoria d'herois que no simbolitzen la victòria o la conquesta, sinó el contrari. Aquest heroi de la retirada, segons la definició de Hans Magnus Enzensberger, va demostrar que, de vegades, l'abandó és sinònim de progrés. Era inevitable, doncs, que acabés sent l'últim president de la Unió Soviètica.

La seva presència va donar prestigi als fòrums internacionals i als mitjans que l'entrevistaven. Però aviat va deixar de tenir coses a dir en el nou ordre internacional: els últims anys, alguns anuncis a la televisió, de productes com pizzes, van ajudar-lo a tirar endavant econòmicament.

 

ARXIVAT A:
ObituariRússia
Anar al contingut