Mor l'escriptora Rosa Regàs als 90 anys

L'escriptora, editora i traductora Rosa Regàs ha mort als 90 anys. Tot i començar la carrera literària amb 58 anys, havia publicat una vintena de llibres, amb què va guanyar prestigiosos guardons com el Premi Nadal (1994) per la novel·la "Azul", i el Premi Planeta (2001) per "La canción de Dorotea". 

Regàs feia anys que vivia a l'Empordà, en una masia de Llofriu, on ha mort. Escrivia principalment en castellà, i explicava que ho feia així perquè era la llengua amb què s'havia format literàriament.

Acabava de publicar a finals del mes de maig "Un llegat. L'aventura de la vida", on resumia la seva vida, a cavall entre Barcelona i Madrid. Peça clau en el sector editorial i cultural, assegurava fa poc que s'emocionava davant d'aquesta novetat editorial. 

Abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, havia estat traductora de l'ONU entre el 1984 i el 1994 i també directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre el 2004 i el 2007, a més d'editora.

D'estudiar Filosofia a fundar una editorial

Regàs va néixer el 1933 a Barcelona, i va passar la Guerra Civil a França amb el seu germà. Després, va tornar i va estudiar en un internat fins als 17 anys, moment en què es va casar. 

Aquest era el destí de moltes noies de l'època, que ella va trencar estudiant Filosofia a la Universitat de Barcelona, quan ja tenia dos fills. En va tenir tres més mentre estudiava. A la UB va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater.

Va estiuejar a Cadaqués als anys 60, amb Marcel Duchamp o Salvador Dalí com a veïns, entre altres membres de la Gauche Divine. El tardofranquisme tenia esquerdes que van saber aprofitar. 

Va treballar a l'editorial Seix Barral i després fundaria el segell La Gaya Ciencia. Després de la mort de Franco, va publicar la primera col·lecció política, anomenada Biblioteca de Divulgación Política i amb la majoria d'autors encara en la clandestinitat.

El paper de l'autoficció en la seva obra

L'autoficció era present a moltes novel·les de Regàs, com "Azul", amb la qual va guanyar el Premi Nadal; o "Luna lunera", Premi Ciutat de Barcelona; o també a "Diario de una abuela de verano", que va acabar sent una sèrie de televisió.

Després de guanyar el Planeta, va ser membre del jurat d'aquest premi. També va rebre el guardó Biblioteca Breve per "Música de cámara". El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

No va militar en cap partit, però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero la va nomenar directora de la Biblioteca Nacional el 2004, un càrrec que va deixar amb polèmica i decebuda al cap de tres anys. Era d'esquerres i contrària al nacionalisme, primer, i a l'independentisme, després.