McCarthy va viure a Eivissa, motiu pel qual parlava castellà i inseria sovint diàlegs en aquesta llengua a les seves novel·les (EFE/Beowulf Sheehan)

Mor als 89 anys l'escriptor Cormac McCarthy, autor de "No és país per a vells"

Se l'ha considerat l'escriptor nord-americà més important de les últimes dècades i va publicar les últimes obres fa tot just mig any

Redacció/AgènciesActualitzat

L'escriptor Cormac McCarthy, autor de novel·les com "La carretera" o "No és país per a vells", ha mort aquest dimarts als 89 anys.

El seu fill, John McCarthy, ha explicat a The New York Times que l'escriptor ha mort per causes naturals al seu domicili de Santa Fe, a Nou Mèxic.

McCarthy havia publicat fa poc més de sis mesos dues novel·les, "Stella Maris" i "El passatger", cosa que demostra que ha estat en actiu gairebé fins al final dels seus dies.

Tot i això, l'editorial ja va fer saber aleshores que l'autor de les novel·les no concediria cap entrevista ni faria actes de promoció. Era un home profundament privat, que gairebé mai no donava entrevistes.

L'autor ha destacat per històries nihilistes i violentes i de mons postapocalíptics que han anat acompanyades de premis, adaptacions cinematogràfiques i nits sense dormir per als seus lectors fidels.

McCarthy ha estat possiblement l'escriptor nord-americà més gran des d'Ernest Hemingway o William Faulkner, amb qui de vegades se'l comparava.

El diari The Washington Post defineix les seves novel·les com a "líriques i sovint brutalment violentes", que no estalviaven escenes de salvatgisme ni de tendresa, tot això en un afany d'"explorar el costat fosc de l'ànima humana".


El ressò de "No és país per a vells"

Al llarg de la seva vida, l'autor ha publicat dotze novel·les, dues obres de teatre, cinc guions i tres històries curtes.

De les novel·les, les que més prestigi li van donar van ser "Tots aquells cavalls" (1992, Premi Nacional del Llibre i Premi Nacional de la Crítica) i "La carretera" (2006, Premi Pulitzer), que relata una fugida sense rumb d'un pare amb el seu fill menor a un món postapocalíptic.

Tot i això, la que segurament va tenir més ressò és "No és país per a vells" (2005), que va comptar amb l'adaptació cinematogràfica dels germans Coen i l'actuació com a protagonista de Javier Bardem, en una cinta que va ser reconeguda amb quatre Oscars.

McCarthy va viure a Eivissa, motiu pel qual parlava castellà i inseria sovint diàlegs en aquesta llengua a les seves novel·les, sense traduir-los.

Les últimes obres les va publicar fa mig any, després de 16 anys de silenci. "Prou", diu un personatge de les novel·les per a qui la mort s'està acostant. "Mai he pensat que aquesta vida sigui especialment salubre o benigna i mai he entès gens ni mica per què era aquí. Si hi ha un més enllà, i prego amb fervor perquè no n'hi hagi, només puc esperar que no cantin", segueix, en un to que es podria entendre com un comiat de McCarthy.

En un comunicat, la directora general de l'editorial Penguin Random House, Nihar Malaviya, ha assegurat que "Cormac McCarthy ha canviat el curs de la literatura. Durant seixanta anys, ha demostrat una dedicació indestructible al seu ofici i a explorar les infinites possibilitats i el poder de la paraula escrita."

ARXIVAT A:
Estats UnitsObituariLiteratura
Anar al contingut