Mor als 88 anys Alain Delon, estrella del cinema francès

L'actor francès Alain Delon ha mort aquest diumenge a la matinada als 88 anys. Delon ha mort envoltat de la seva família al seu domicili de Douchy, a França, segons han informat els seus tres fills en un comunicat de premsa a l'agència France-Presse:

"Ha mort amb serenitat a la seva casa de Douchy, envoltat dels seus tres fills i la seva família. La família us demana que respecteu la seva intimitat, en aquest moment de dol extremadament dolorós"

Icona del cinema francès, deixa interpretacions que formen part de la història del cinema com la que va fer a "El gatopardo", "Borsalino" o "Història d'un policia". El cinema del seu país el va premiar l'any 2019 amb la Palma d'Or, la seva figura també ha estat envoltada de polèmica per les declaracions homòfobes, masclistes i racistes que l'actor havia protagonitzat l'actor.

El president francès, Emmanuel Macron, ha qualificat Delon de "monument francès" en una piulada en què ha dit que l'actor "ha fet somiar el món" i ha prestat "el seu rostre inoblidable per capgirar les nostres vides":

Aquest 2024 no va començar especialment bé per a Alain Delon. Els seus fills van protagonitzar una guerra mediàtica i judicial arran dels problemes de salut que arrossegava des que el 2019 va tenir un ictus. Primer, amb una denúncia per assetjament moral a la seva parella, Hiromi Rollin, i després amb acusacions creuades sobre l'estat de salut de l'actor.

De fet, el mes de gener la justícia francesa va arribar a enviar un metge per avaluar la situació de Delon i analitzar si el col·locava sota protecció judicial. Aquesta guerra al clan d'Alain Delon encara va tenir un episodi polèmic afegit quan a finals del mes de febrer la justícia francesa va confiscar un arsenal d'armes a casa de Delon.

Llegenda del cinema francès

Nascut a Sceaux l'any 1935, una de les seves primeres feines com a actor va ser al costat de qui s'havia de convertir en un altre mite del cine francès, Jean-Paul Belmondo. Ben aviat, Alain Delon va formar parella amb Romy Schneider, ja molt popular gràcies a la saga "Sissí" i a "Amoríos", i el seu festeig de cinc anys va contribuir que el rostre d'ell fos també molt conegut.

Però Alain Delon havia arribat al cine per quedar-s'hi per mèrits propis, i papers com el de Tom Ripley a "A ple sol" i el de Rocco Parondi a "Rocco i els seus germans" el van convertir en un nom imprescindible. En el drama dirigit per Luchino Visconti, era el menor dels cinc germans que arribaven a Milà per buscar-se la vida. El mateix Visconti li serviria tres anys després un altre dels seus papers més recordats, el noble Tancredi a "El gatopardo".

A "La tulipa negra" va demostrar les seves prestacions en el cine d'aventures. Després, el director Jean-Pierre Melville li demanaria un registre totalment oposat, com un hermètic assassí a sou, a "El samurai".

Alain Delon entrava en la dècada dels setanta com un dels actors predilectes del cine policíac francès, amb títols com "Borsalino" o "Història d'un policia", i als vuitanta seria el baró de Charlus a "Un amor de Swann".

Actor tant de cinema per al gran públic com d'autor, una de les últimes col·laboracions amb un gran del cine francès va ser a "Nouvelle vague", de Jean-Luc Godard. Després de dir que es retirava del cine, va tornar als platós per fer de Juli Cèsar a "Astèrix als Jocs Olímpics".

Votant del Front Nacional francès, el Festival de Canes li reconeixia la seva contribució al cinema amb una polèmica Palma d'Or que diferents associacions feministes van denunciar i criticar per les seves declaracions homòfobes, masclistes, racistes i antisemites.

La bellesa incontestable d'Alain Delon i els seus ulls blaus van seduir França i el món, però també grans directors del cine europeu, que el van fer brillar com a actor.