Pla mig d'Alice Munro, escriptora canadenca
Alice Munro va ser la primera escriptora nascuda i resident al Canadà a rebre el Premi Nobel de Literatura (EuropaPress/George Waldman)

Mor Alice Munro, la mestra del relat curt que va guanyar el Nobel de Literatura

L'autora canadenca es va fer mundialment coneguda pels seus contes sobre dones en entorns rurals a Ontario, la seva terra natal

L'escriptora canadenca Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel de Literatura el 2013, ha mort als 92 anys. Reconeguda com la "mestra del relat breu contemporani", va publicar desenes d'històries sobre l'amor, l'ambició i el dolor de les dones a la seva terra natal, Ontario.

L'autora patia demència des de feia almenys deu anys, segons ha avançat el diari canadenc Globe and Mail citant fonts de la família. A més de ser la primera canadenca a rebre el Nobel de Literatura, també va guanyar el Man Booker International Prize el 2009 i el Giller Prize, el premi literari més destacat del Canadà, dues vegades.

Nascuda el 1931 en un petit poble d'Ontario, Munro situava les narracions en els paisatges nevats de la seva infantesa per criticar la moral i la hipocresia d'aquestes comunitats rurals tancades. Així, els seus contes exploraven el sexe, el matrimoni, l'envelliment i el conflicte moral en aquest entorn amb el qual estava familiaritzada des de petita: pobles i granges de la regió on va néixer i viure, i on també va morir aquest dilluns.

Les protagonistes de Munro eren sovint dones que prenen decisions inesperades i valentes. La seva literatura destaca especialment a l'hora de desenvolupar personatges complexos dins de l'espai limitat d'un escrit breu.

Quan l'Acadèmia Sueca va reconèixer la seva obra amb el Premi Nobel de Literatura, la va comparar amb Anton Txékhov, l'autor rus del segle XIX conegut pels seus contes brillants. També la va definir com la "mestra de les històries breus contemporànies".

"Els seus textos sovint presenten representacions d'esdeveniments quotidians però decisius, epifanies que il·luminen la història que les envolta i fan aparèixer preguntes existencials com un llamp." 


Però Munro, que durant molts anys va escriure relats curts perquè era mare de tres fills i mestressa de casa i no tenia temps de fer novel·les, no s'imaginava que recolliria un guardó tan prestigiós. "Vas pensar mai que podries guanyar el Premi Nobel?", li van preguntar en una entrevista de l'Acadèmia Sueca. "No, no. Soc una dona", va contestar somrient. 


L'obra d'Alice Munro publicada en català

Club Editor ha publicat diversos dels seus reculls de contes en català, com "Dansa de les ombres felices", "¿Qui et penses que ets?", "Estimada vida", "Massa felicitat" o "Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni". 

Dins d'aquest últim recopilatori, la història d'una dona que comença a perdre la memòria i accepta anar a viure a una residència d'avis va ser adaptada a la pel·lícula "Lluny d'ella", nominada als premis Oscar el 2006.

ARXIVAT A:
ObituariLiteraturaCanadà
Anar al contingut