Mor Agnès Varda, figura essencial del cine europeu

Ha mort, als 90 anys, Agnès Varda, una cineasta personal i autodidacta que va difuminar amb geni -i una modèstia immensa- les fronteres dels gèneres cinematogràfics.

Nascuda a Bèlgica, però de nacionalitat francesa, va arribar tard al setè art i deia que havia passat tres etapes professionals: la de fotògrafa, la de directora de cinema i la d'artista visual, a partir dels nous mitjans. Feia un cine pròxim a la gent, sobretot als més desafavorits, i compromès amb la problemàtica de les dones, que la va fer definir-se com a feminista. Sense per això pensar que hi havia d'haver un cine feminista.

Viuda de Jacques Démy, director de films musicals com "Els paraigües de Cherburg", va ser l'única dona darrere la càmera de la Nouvelle Vague, el moviment que va revolucionar el cinema francès, al costat de noms com Jean-Luc Godard,  François Truffaut , Éric Rohmer, Claude Chabrol o Jacques Rivette.

De fet, va ser molt més que això: la seva primera pel·lícula, "La Pointe-Courte", l'any 1955, prefigurava el moviment molt abans que "Els quatre-cents cops", de Truffaut, i que "À bout de souffle", de Godard.

"La Pointe-Courte", que va muntar Alain Resnais, ja anunciava la seva particular manera de fer cine. Rodada a Sète, amb un pressupost mínim i en escenaris naturals, la mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior.

El seu primer èxit va ser "Cleo de 5 a 7", el 1962, rodada en temps real, que reflectia -en un lluminós blanc i negre- l'angúnia d'una dona que esperava el resultat d'unes proves mèdiques. La van seguir "Una canta, l'altra no", on tractava l'emancipació de les dones els anys seixanta,  i "Sans toit ni loi" ("Sense sostre ni llei"), l'any 1985, la història crua d'una noia sensesostre inadaptada vagant per un món hostil.

També va dirigir "Els espigadors i l'espigadora" i l'autobiogràfica "Les plages d'Agnès".  Fa dos anys Vardà va rodar "Visages villages" ("Caras y lugares") amb l'artista urbà JR, creador de grans fotografies de persones corrents.

Fa dos anys, va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria, un guardó que s'afegiria als molts que va acumular al llarg de la seva carrera, com el César d'Honor del cinema francès, l'any 2001, o la Palma d'Or honorífica del Festival de Canes, el 2015.

Fa un mes, el Festival de Berlín li va retre homenatge projectant la seva última pel·lícula, "Varda par Agnès".