Mongòlia rep Putin amb tots els honors i desobeeix l'ordre del TPI d'arrestar-lo

El president rus, Vladímir Putin, ha estat rebut amb tots els honors a Mongòlia, on està de viatge oficial malgrat l'ordre d'arrest emesa contra ell pel Tribunal Penal Internacional.

Mongòlia és el primer país membre del TPI on ha posat els peus el president rus des que al març es va decretar una ordre de detenció contra ell per crims de guerra a Ucraïna per la deportació il·legal de centenars de nens ucraïnesos cap a Rússia.

Fa una setmana, tant el TPI com Ucraïna van exigir a Mongòlia que executés l'ordre i entregués Putin a la Haia si aterrava al país, però res fa pensar que tinguin cap intenció de fer-ho. Més aviat, tot el contrari.

El viatge ha de servir, segons el govern rus, per enfortir les relacions bilaterals entre tots dos països i també les econòmiques, amb un acord per obrir rutes alternatives al gas rus cap a la Xina.

Rússia porta anys en converses sobre la construcció del gasoducte per transportar 50.000 milions de metres cúbics de gas natural a l'any des de la regió de Iamal fins a la Xina a través de Mongòlia.

El projecte, anomenat "Força de Sibèria 2", forma part de l'estratègia de Rússia per compensar la pèrdua de la major part de les seves vendes de gas a Europa des de l'inici de la guerra d'Ucraïna.

En aterrar al país, aquest dilluns al vespre, Putin ha estat rebut a l'aeroport per la ministra d'Exteriors de Mongòlia, l'ambaixador rus i una àmplia representació diplomàtica.

Aquest dimarts, també s'ha reunit amb el president mongol, Ukhnaagiin Khürelsïkh, amb qui estava previst que firmés diversos acords de cooperació, i ha visitat un temple budista.

A l'agenda també hi té la participació en un acte commemoratiu del 85è aniversari de la batalla del riu Khalkh, una victòria de les tropes soviètiques i mongoles sobre l'exèrcit japonès, durant la Segona Guerra Mundial.

L'any passat, Putin no va assistir a la cimera dels BRICS --el grup d'economies emergents-- que es feia a Sud-àfrica, per por de ser arrestat. El TPI ha alertat Mongòlia que el tractat firmat l'any 2000 i ratificat el 2002 l'obliga a cooperar amb el tribunal des de fa 20 anys, quan va passar a ser-ne un estat part:

"Els estats parts de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional tenen l'obligació de cooperar de conformitat amb el capítol IX de l'Estatut de Roma i no poden decidir cooperar de forma voluntària."

En cas de no fer-ho, "els jutges del TPI poden notificar-ho a l'assemblea dels estats part del tractat, que adoptaran les mesures que considerin oportunes".

Ucraïna, per la seva banda, ha recordat a Mongòlia que ha d'entendre "que Putin és un criminal de guerra", segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors:

"El segrest de nens ucraïnesos és només un dels molts crims que Putin i la resta de dirigents polítics i militars de Rússia han d'afrontar davant la justícia."

Les relacions diplomàtiques entre Mongòlia i Rússia es remunten al 1921, amb l'obertura d'ambaixades a Ulaanbaatar i Moscou des del 1922 i s'han anat renovant malgrat les creixents tensions internacionals de Rússia amb Europa i els Estats Units.

La neutralitat de Mongòlia, en entredit

El viatge de Putin a Mongòlia posa en entredit la política de neutralitat d'aquest país asiàtic i també el poder de les institucions internacionals per fer valdre les seves ordres i tractats.

L'Estatut de Roma, que és el tractat fundacional del Tribunal Penal Internacional --i que actualment han firmat 124 països--, estableix que els estats membres han d'actuar si una persona objecte d'una ordre de detenció internacional entra en el seu territori.

El TPI no té, però, cap mecanisme eficaç per fer executar les seves ordres i els estats membres poden obviar-les si consideren que entren en conflicte amb la immunitat diplomàtica o amb certes obligacions del tractat.

Si Mongòlia no deté Putin, el TPI pot enviar el cas a l'assemblea d'estats membres, que es reuneix un cop l'any i que tot el que pot fer per sancionar-lo és una amonestació verbal.

L'omissió del seu deure de detenció només tindrà conseqüències jurídiques o diplomàtiques si el TPI remet el cas al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Organitzacions com Amnistia Internacional han alertat també del perill que suposa que Putin torni a casa com si res:

"Protegir un fugitiu de la justícia internacional no només equivaldria a obstruir la justícia. Si Mongòlia proporciona un refugi segur al president Putin, encara que sigui temporal, es convertirà a la pràctica en còmplice de la garantia d'impunitat per alguns dels crims més greus del dret internacional."

El portaveu del Kremlin, per la seva banda, va admetre fa una setmana que no tenien gens de por que Putin fos detingut a Mongòlia:

"No estem preocupats. Tenim un diàleg magnífic amb els nostres amics de Mongòlia."