Mollet del Vallès, demandada per no fer el padró a un veí que viu rellogat

Viure i treballar a Mollet del Vallès des de fa 11 anys no ha estat suficient. Mohamedou Traore cotitza a la Seguretat Social i té tots els papers en regla. Però només li falta un tràmit per completar: el padró. I sense això, no pot accedir a un dret tan bàsic com el sistema de salut. I ara, en temps de pandèmia, pateix més que mai.

"Temo posar-me malalt. Els metges, el primer que em demanaran, serà la targeta sanitària. I no la tinc perquè no estic empadronat. Fins i tot els medicaments em surten més cars", es lamenta.

Viu de relloguer en una habitació del pis del seu cosí. No el vol empadronar perquè en el seu habitatge ja hi consten altres membres de la família. Per aquest motiu, el setembre de l'any passat, acompanyat de voluntaris de Mollet Acull, Traore va sol·licitar que l'Ajuntament li fes el padró sense domicili fix. És a dir, que se l'empadronés en un equipament públic.

Però l'Ajuntament s'hi ha negat tot i trigar vuit mesos a resoldre l'expedient. Ara, un equip de juristes ha plantejat una demanda a un jutjat contenciós administratiu contra el govern municipal. Al·leguen que, si l'administració triga més de tres mesos a respondre, l'empadronament s'ha de realitzar en virtut del silenci administratiu positiu.

Ho diu Laia Costa, de la Fundació Ficat: "Demostren que no hi ha una voluntat. Se senten impunes. I per aquest motiu hem de recórrer a la justícia."

L'empadronament sense domicili fix, també per als rellogats

La crisi social i d'habitatge dels últims anys ha provocat que compartir pis i rellogar habitacions sigui més habitual que temps enrere. Però, què passa quan el propietari del pis o el llogater que figura al contracte no vol empadronar la persona que conviviu al seu domicili? El Fòrum de Síndics i Síndiques Locals de Catalunya defensa que cal aplicar, a aquests casos, la figura de l'empadronament sense domicili fix.

"L'Ajuntament pot crear un domicili fictici. Barcelona ho fa des de fa anys i altres municipis s'hi han sumat fa poc temps", explica l'activista jurídica i col·laboradora de la Fundació FICAT Laia Costa.

Seguint aquest mecanisme, s'empadrona el ciutadà que ho sol·licita en un equipament públic, com ara la seu de Serveis Socials o un centre cívic, per tal que pugui rebre-hi les seves comunicacions. L'administració local el computa, així, com a ciutadà que efectivament resideix al municipi i se li permet accedir al sistema de salut i a l'educatiu a què té dret com a veí.

El padró sense domicili fix s'aplica, principalment, per a persones que viuen al carrer. Però diversos juristes i el Fòrum de Síndics coincideixen en dir que la normativa estatal que regula l'empadronament permet aplicar-lo pels supòsits de relloguer d'habitacions en què el propietari o llogater rebutja empadronar el convivent.

Laia Costa: "L'empadronament sense domicili fix dona resposta a aquelles persones que no tenen una casa en propietat o un contracte de lloguer. Possibilita que moltíssimes persones sense títol d'ocupació puguin ser ciutadans del municipi."

Costa assenyala que ajuntaments com el de Mollet actuen en contra del principi de bona administració perquè entenen que l'empadronament sense domicili fix és només per a les persones sense sostre.

"Sense domicili fix vol dir que no es té títol d'ocupació. I per aquest motiu, cal fer l'empadronament, també, per a les persones que ocupen, els que relloguen habitacions i els que no poden acreditar amb documents que viuen a un domicili determinat."

Vilanova i la Geltrú sí que empadrona

On sí que s'està incorporant al padró a les persones que relloguen habitacions i a qui el propietari o llogater no vol empadronar és a Vilanova i la Geltrú. El passat mes de juny van aprovar un protocol per eliminar les traves existents fins al moment. I facilitar, així, l'empadronament sense domicili fix. A data d'avui, ja han empadronat 52 persones sense documentació acreditativa del domicili i sis sense domicili fix.

La regidora d'acció social de Vilanova i la Geltrú, Marta Guinda, assenyala que la majoria d'ajuntaments, en matèria d'empadronament, "actuen per desídia, per unes pors infundades sense cap mena de sentit i per un poc respecte per les persones més vulnerables que viuen a les ciutats". Lamenta que, per ara, Vilanova siguin una excepció quant a empadronament i adreça un missatge als tècnics que treballen al padró:

"Cal que siguin conscients de la responsabilitat que tenen en el compliment de les normatives. No han de permetre que els seus governants se saltin la llei", afirma Guinda.

Un dels casos més polèmics de les últimes setmanes ha estat el de Premià de Mar. El govern municipal va aprovar una moció per empadronar, només, els ciutadans que tinguin un títol de propietat o un contracte de lloguer. Els partits de l'oposició (Esquerra Republicana, comuns i la Crida) ja han recorregut la moció.

Mollet del Vallès, demandada

La demanda pel cas de Mohamedou Traore ja és als jutjats. Però pot no ser la darrera. Mollet Acull acompanya des fa temps ciutadans del municipi que es troben moltes dificultats per ser empadronats. Ja han acompanyat 18 persones en els tràmits; sis dels quals estan en una situació molt similar a la de Traore.

Jordi Sanz Vilardell, membre de Mollet Acull: "És vergonyós i molt penós que s'hagi de lluitar per uns drets tan bàsics. Estem parlant de gent vulnerable i en exclusió social. I en moments com aquest, de pandèmia, deixar fora de tota una protecció de drets no s'entén."

Des de Mollet Acull denuncien, a més, que al municipi es dona una situació que qualifiquen de perversa: aquells que no són atesos pels serveis socials, no se'ls permet fer l'empadronament sense domicili fix. Però, alhora, Mollet no deixa accedir a serveis socials si no s'està empadronat. Segons l'entitat d'acollida, un carreró sense sortida.

TV3 s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Mollet per aclarir els criteris que segueix el consistori per a l'empadronament sense domicili fix. El govern municipal ha declinat fer cap tipus de declaració. Asseguren que compleixen la llei i que són sensibles a la qüestió.

Campanya per acompanyar els que acompanyen

Les queixes per les traves de l'empadronament no són exclusives de Mollet. Fa uns mesos, TV3 recollia un sondeig de les Entitats Catalanes d'Acció Social en què destacaven una trentena de municipis amb queixes explícites per les dificultats d'accedir al padró.

"Gairebé la majoria d'ajuntaments de Catalunya no estan fent la seva feina amb l'empadronament sense domicili fix", denuncia Laia Costa.

Ara, la Coordinadora Obrim Fronteres, de la mà de la Fundació FICAT i diversos nuclis locals favorables a l'acollida i integració de les persones migrants, engeguen una campanya per conscienciar la ciutadania de les obligacions a què estan sotmeses les administracions locals a l'hora d'empadronar. I per arribar, alhora, a més voluntaris que acompanyin a empadronar-se aquelles persones que poden tenir-ho més difícil.

Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres: "Veiem, en els ajuntaments, moltes mesures dissuasòries. Si la persona racialitzada no va acompanyada, acostuma a tornar a casa de la mateixa manera que ha entrat a l'oficina d'atenció al ciutadà: sense el padró."

"Si no hi ha una persona blanca que acompanya les persones racialitzades, a aquestes directament se'ls fa aixecar de la cadira", denuncia Costa, que demana que cada vegada siguin les més persones que acompanyin en l'empadronament perquè "almenys s'aconsegueix algun document de per què es rebutja l'accés al padró".