Equips mèdics, policia i un avió militar per salvar la Lara, amb una greu malaltia de cor
Els professionals sanitaris reclamen un programa estatal de trasllat en ECMO per a nens en estat crític
L'equip sanitari de l'hospital mallorquí de Son Espases, un equip hiperespecialitzat en nens en estat crític desplaçat des de Barcelona, policies i fins i tot un avió militar. El 23 d'abril de l'any passat, es va fer un gran desplegament per intentar salvar la vida de la Lara, una nena de Mallorca de només un any i mig, amb una greu malaltia del cor, que havia patit dues aturades cardíaques mentre era a l'hospital.
Calia traslladar-la urgentment a l'Hospital Vall d'Hebron, però la idea inicial de fer-ho en un avió medicalitzat va quedar descartat quan la Lara es va posar tan greu perquè ja no era prou segur.
Jaume Izquierdo, coordinador del programa d'ECMO pediàtrica, explica: "El risc de tornar a patir una aturada cardíaca altre cop era molt elevat i l'avió militar ens proporcionava l'espai necessari per aixecar-nos, actuar i fer tota una sèrie d'accions en cas que hi hagués hagut algun ensurt".
Jaume Izquierdo és un dels dos metges intensivistes pediàtrics de l'Hospital Vall d'Hebron que van anar a buscar la Lara. Els acompanyaven també dues infermeres especialitzades i un cirurgià cardíac. Van connectar la Lara a l'ECMO, una màquina que fa la funció del cor i pulmons. I només així, un cop estabilitzada, se la van poder endur cap a Barcelona.
Laura Sastre Bermúdez, mare de la Lara, confessa: "No ets conscient de tot el que s'està mobilitzant, de tota la gent que està treballant perquè la teva filla aconsegueixi sobreviure, perquè estàs en estat de xoc, només veus que la teva filla se te'n va."
I és que el viatge tenia un gran risc, però no fer-lo encara més.
"Sens dubte, en el cas de la Lara, si no s'hagués fet el trasllat, probablement s'hagués mort", diu Jaume Izquierdo
Reclamen un programa estatal
Els professionals es queixen que no existeixi un programa estatal ben organitzat per fer aquests trasllats d'emergència de nens crítics. Depèn només de l'entesa entre hospitals i de la bona voluntat dels professionals, que són pocs, perquè han d'estar hiperespecialitzats.
Afortunadament, aquest tipus de trasllats no són gaire freqüents, però l'equip ha d'estar sempre disponible perquè els poden avisar en qualsevol moment.
A part de l'equip de Vall d'Hebron, només n'hi ha dos més a Espanya, el de l'Hospital Carlos Haya de Màlaga i el del 12 de Octubre de Madrid, que va ser el pioner. Asseguren que només un programa estatal ben estructurat, amb guàrdies organitzades i un repartiment d'Espanya per zones garantiria l'accés equitatiu.
Jaume Izquierdo explica que "l'ECMO és una teràpia molt específica, que molt pocs centres realitzen, sobretot a pediatria. El que té sentit és que hi hagi uns quants centres a nivell estatal que realitzin ECMO, i uns quants d'aquests que facin transport en ECMO i que siguin els encarregats d'anar a buscar allà on sigui de l'Estat els pacients que ho necessiten".
Després de l'ECMO, el transplantament
La Lara va estar setmanes connectada a l'ECMO a l'UCI pediàtrica de Vall d'Hebron, però va arribar un moment que es va veure que l'única opció per a ella era un trasplantament de cor.
"Amb els nens en aquesta edat és molt típic que, com que han d'estar molt de temps en llista d'espera, perquè no hi ha tants nens que puguin ser donants en aquesta edat, estan en una situació tan crítica que necessiten un sistema que els mantingui en vida", diu Joaquín Fernández Doblas, cirurgià cardíac pediàtric del Vall d'Hebron.
Es tracta d'una altra màquina, un dispositiu d'assistència ventricular, que permet que el pacient no estigui sedat. La Lara ja es podia moure per l'hospital i fins i tot sortir a estones perquè li toqués l'aire, després de setmanes sense veure la llum del sol. D'aquesta manera, s'aconsegueix un estat general més bo per afrontar millor el trasplantament, quan arribi. L'espera són mesos molt difícils, no lliures de complicacions i emocionalment molt complexos per a la família. Però, finalment, va arribar la trucada.
Miguel Sánchez Vázquez, pare de la Lara: "La Laura, la meva dona, es va posar tan nerviosa, jo la veia i li preguntava: 'què ha passat?' I sí, era la notícia que hi havia un possible donant."
Afortunadament, aquell cor va ser compatible i el trasplantament va anar bé. Ara la Lara té un nou cor bategant dins d'ella.
Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i coordinador mèdic, es mostra optimista: "Si tot va bé, que és el que esperem, aquest cor creixerà amb la Lara i són nens que tenen una qualitat de vida bona, que poden fer esport, com qualsevol altre."
"Vull aprofitar per donar les gràcies els pares que donen. No sabem qui són, però els estarem eternament agraïts, sempre. Aquests pares, malgrat la seva gran pèrdua, van tenir la generositat de donar una altra oportunitat a un altre petit, com la meva filla, i que avui pugui ser aquí, amb nosaltres", s'emociona la Laura, la mare de la Lara.
Pots veure la seva història en aquest vídeo:
- ARXIVAT A:
- Salut
