Missió arqueològica inèdita de la Unesco al Mediterrani per protegir restes de naufragis

Des de l'antiga Roma fins a la Segona Guerra Mundial, desenes de vaixells han naufragat al llarg dels temps als bancs de Skerki, al canal de Sicília. Aquest punt, que divideix la part oriental i l'occidental del mar Mediterrani, té unes característiques geològiques especials, que haurien afavorit els naufragis a la zona, on hi ha restes de vaixells de totes les èpoques.

Per estudiar i protegir aquest patrimoni submarí, la Unesco ha dut a terme una missió arqueològica sense precedents en què han col·laborat científics de vuit països. Durant catorze dies, vint investigadors d'Algèria, Croàcia, Egipte, França, Itàlia, el Marroc, Tunísia i Espanya han fet un mapa en alta resolució de la zona i han catalogat el patrimoni que durant segles ha anat quedant al fons marí.

La missió ha comptat amb dos robots submarins controlats remotament, que poden submergir-se a profunditats impossibles per als bussejadors. Això ha permès descobrir les restes de tres naufragis desconeguts fins ara, després d'escanejar, per primer cop, la zona de l'escull Keith. 

Els robots també han pogut comprovar l'estat de les restes de tres naufragis de l'època romana, que es troben gairebé inalterades des que van ser descobertes, als anys 90.

La zona del canal de Sicília és una de les rutes marítimes més transitades del Mediterrani, i ha estat una àrea estratègica durant segles, malgrat les aigües poc profundes, els forts corrents i la presència de roques a menys d'un metre de la superfície.

Era la ruta comercial directa entre Cartago i Roma; durant els inicis de l'edat mitjana, el Califat Fatimita va fer servir aquesta ruta per al comerç entre Sicília i el nord d'Àfrica, i va ser l'escenari de nombroses batalles navals durant la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Les desenes de naufragis han deixat un veritable museu d'història sota l'aigua, però vulnerable a causa de la pesca d'arrossegament, els saquejos o l'impacte del canvi climàtic.

Amb la delimitació de la zona --que es troba en aigües internacionals-- i la catalogació de les restes arqueològiques, la Unesco vol demostrar el bon funcionament i l'eficàcia del model acordat a la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic del 2001.