Milers d'investigadors no es podran jubilar quan toca per unes beques que no cotitzaven

Han dedicat gran part de la seva trajectòria professional a la recerca i la docència i, ara que tenen més a prop la jubilació, molts investigadors veuen que hauran de seguir treballant perquè els anys que van ser becaris no van cotitzar.

Es desconeix la xifra exacta, però a Espanya hi podria haver més de 3.000 antics becaris sense cotitzar a la Seguretat Social entre 4 i 12 anys.

Es tracta d'una generació d'investigadors que en acabar la carrera van aconseguir beques predoctorals i també postdoctorals per tenir bones notes. Un període de pràctiques que els permetia treballar i avançar en la recerca. Les beques els donava un sou, però, per contra, no tenien prestacions socials: ni baixes, ni maternitats, ni atur, ni tampoc cotitzacions.

"Vam fer publicacions, avenços amb equips de recerca. Estàvem colze a colze amb altres companys de l'equip que feien el mateix que nosaltres, però tenien un altre contracte i estaven cotitzant. La justícia seria que se'ns reconegués aquest temps no cotitzat perquè realment estàvem treballant".

Així ho explica Ermengol Gassiot, professor de Prehistòria a la UAB, que de jove va enllaçar beques pre i postdoctorals, èpoques d'atur i contractes a temps parcial que fan que no es pugui jubilar fins als 78 anys.

Un altre cas és el del Xavier Turon, de 63 anys. És professor d'investigació en Biologia Marina del CEAB-CSIC i no es podrà jubilar fins als 70.

Porto treballats 37 anys. D'aquests, els 4 primers van ser una beca predoctoral i un 5è una beca postdoctoral. Me'n falten 5 de cotització i quan veus a la premsa que cada cop allarguen més els requeriments de temps cotitzats i penses jo tinc un forat de 5 anys, però hi ha companys amb 10 i 12 anys treballats a temps complet, pagant IRPF, però no cotitzats", explica.

Una primera regulació parcial el 2011

A través d'un decret, l'any 2011 el govern espanyol va permetre als afectats poder regularitzar les cotitzacions un màxim de 2 anys si aquests pagaven de la seva butxaca la totalitat de les cotitzacions, més de 2.000 euros, assumint la part que pertocava a l'empresa. 

El 2014 va haver-hi una pròrroga d'aquest decret i durant un temps més els investigadors van poder acollir-se a la mesura. Un dels que ho van fer és el doctor Ramon Martí, cap del grup de recerca de patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall Hebron Institut de Recerca. Va poder regularitzar 15 mesos dels 4 anys de beca.

"Del meu entorn molta gent no es va assabentar de la mesura. També hi va haver gent que no ho va poder pagar perquè eren molts diners. El que és segur és que jo hauria pagat molt menys si hagués estat contractat amb condicions laborals", explica. 

Fer recerca: una feina no reconeguda

"Fa 30 anys la ciència a Catalunya estava aquí a sota. Ara està aquí a dalt. Alguna cosa haurem fet bé. Ens sentim frustrats que no tinguem el mateix reconeixement laboral que qualsevol treballador", afirma Xavier Turon.

En la mateixa línia s'expressa Ermengol Gassiot: "No deixa de ser curiós que es valori molt la investigació universitària i científica en general i que almenys durant la primera meitat de la nostra vida com a investigadors estem maltractats en l'àmbit laboral i això ho recollim a la part final de la nostra trajectòria i condiciona el conjunt del sistema. Gent que no es pot retirar a certa edat hipoteca el desenvolupament de la recerca en aquest país".

Units a Telegram

Els afectats s'estan unint en la plataforma AfectadosBecasSS a Telegram per fer força. Ja en són un miler. El col·lectiu fa anys que té el suport del sindicat SATTUI (sindicat de treballadors i investigadors de la Universitat de València), molt implicat en la causa, que ha anat reclamant solucions a diferents organismes.

De moment, el reial decret llei de la reforma de les pensions, aprovat el passat 16 de març, obre un període perquè el personal d'antics becaris puguin cotitzar però per un màxim de 2 anys. En el marc de la reforma de la llei de pensions es va incloure l'Estatut del becari, que s'hauria d'aprovar a l'octubre.

Fonts de SATTUI expliquen que per part del govern els van dir que l'Estatut del becari permetria la regularització de les jubilacions dels afectats. Però amb l'avançament electoral, l'Estatut del becari queda en l'aire: no s'ha publicat ni tampoc s'ha redactat el conveni amb la Seguretat Social que hauria de definir com seria aquesta regularització.

Des del sindicat creuen que el text serà semblant al del decret de l'any 2011 i els afectats hauran de pagar la totalitat de les cotitzacions i no s'inclouran les diferents tipologies de beques. Unes condicions que esperen que puguin canviar si hi ha voluntat política. 

"El que demanem és que es tramiti, que no es limiti a 2 anys, que el que es es pagui a la Seguretat Social sigui el mínim i que quedi obert fins que tothom es pugui regularitzar", explica Xavier Turon.

"S'hauria de fer un esforç per cobrir el màxim de casos possibles per solucionar una situació que és injusta. No s'hauria de ser restrictiu a l'hora de regularitzar la gent amb diferents casos de beques i no s'haurien d'assumir la totalitat de les cotitzacions", conclou el doctor Ramon Martí.