Milers de persones en les manifestacions contra la llei educativa de PP i Vox al País Valencià

El País Valencià ha viscut aquest dijous una jornada de reivindicació contra les polítiques educatives que impulsa el govern de PP i Vox, principalment la nova llei de llibertat educativa que promou la segregació lingüística i dona potestat a les famílies per escollir l'idioma d'educació dels seus fills.

Aquesta tarda milers de persones s'han manifestat a València, Alacant i Castelló, després d'una jornada en què les concentracions i protestes s'han reproduït arreu del País Valencià. Tot plegat, coincidint amb una jornada de vaga a escoles i instituts que segons els convocants, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, ha assolit un seguiment del 68%, xifra que la Generalitat ha reduït fins al 18%.

El principal objectiu de les crítiques és la llei de llibertat educativa, que s'hauria d'aplicar d'aquí a dos cursos i que afecta de manera diferent els centres, segons si pertanyen a la zona de parla valenciana o a la de parla castellana.

Als municipis valencianoparlants --on s'inclou la ciutat de València--, seran les famílies les que triaran la llengua vehicular d'aprenentatge. Si trien el castellà, s'haurà de garantir un 25% d'assignatures en valencià i a la inversa. L'anglès ocuparà entre un 15 i un 25%.

En canvi, als municipis que pertanyen a la zona castellanoparlant, la llei no donarà opció a les famílies a escollir el valencià perquè n'elimina el mínim del 25% i el deixa reduït a l'assignatura de llengua. Això implica que la majoria de matèries s'impartiran en castellà i l'anglès representarà entre el 15 i el 25% restant.

Els manifestants consideren que la llei amaga una voluntat política per minoritzar el valencià i per promoure la segregació lingüística a les escoles. Alexandra Usó, portaveu d'Escola Valenciana, denuncia un greuge per als alumnes en funció del lloc on viuen. 

"El nostre Estatut i la llei educativa preveuen la possibilitat que l'alumnat quan acabi l'educació secundària sigui competent en les dues llengües cooficials i amb la nova norma no es podrà complir. A més, diferencien molt i no donen aquesta possibilitat a l'alumnat que viu en zones històricament castellanoparlants."

Tot i que el gruix d'aquesta normativa no s'aplicarà fins d'aquí a dos cursos, el curs vinent ja està previst que s'eliminin les zones d'escolarització, una mesura considera molt eficaç per lluitar contra la segregació escolar.

Disparitat en les dades de seguiment de la vaga

Durant aquesta primera gran vaga educativa contra el govern de PP i Vox els docents també aprofiten per exigir millores laborals i rebutjar les retallades a l'ensenyament públic i a les escoles oficials d'idiomes. Una de les consignes més repetides durant les protestes és la petició de dimissió del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, del PP.   

Aquest dijous estaven cridats a la vaga uns 67.000 docents i més 543.000 alumnes. Segons la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, el seguiment ha estat del 68%, tot i que la Generalitat Valenciana ho ha rebaixat fins al 18%.