"M'he mort tres vegades", la Fàtima va sobreviure a tres aturades cardíaques en un mes

Aquest ha estat un estiu que ni la Fàtima ni la seva família oblidaran mai. Com ella diu "m'he mort tres vegades"... I és que, en un mes, va tenir tres aturades cardíaques. La primera, mentre animava els corredors a la cursa popular de les festes d'Argentona.

"Estava treballant a la cursa popular, amb els companys de l'Ajuntament, quan havia començat la cursa, agafes el micro, ara arriba aquest arriba l'altra i es veu que vaig dir que no em trobava massa bé, que em feia mal l'esquena."

No recorda pràcticament res del que li va passar aquell dia, però li han explicat que allà mateix va tenir la primera aturada: "I llavors em van desfibril·lar i sembla que vaig reaccionar, van avisar l'ambulància, em van reanimar i llavors anant cap a Can Ruti em vaig tornar a parar".

La Fàtima desprèn agraïment per totes bandes... Primer a la Creu Roja, que van ser els que la van reanimar la primera vegada, després al SEM, que ho va fer a l'ambulància, i finalment al personal de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. Allà se li va complicar la situació i quan l'operaven per una diverticulitis amb perforació, se li va tornar a aturar el cor.

"Recordo despertar-me a l'UCI , estar molt protegida pels metges. La gent de Can Ruti em van fer un acompanyament mèdic, però sobretot personal, espectacular."

Porta una vàlvula nova i dos bypass, i encara arrossega una mica d'afonia causada pel temps que va estar intubada. Però, tot i això, transmet una sensació de calma i de benestar que, assegura, també va sentir a l'hospital. Fins i tot, quan li van dir que la mortalitat de la intervenció a què la sotmetrien era d'un 75%.

"Veia que me'n sortiria", explica. Diu que creu que la força de la gent "d'alguna manera o altra", l'ha ajudat a tirar endavant: "M'han dit 'no te'n pots anar'."

Un amor que li han mostrat de moltes maneres. Els companys de feina li van portar un pastís per celebrar els seus 55 anys, el 17 de novembre passat.  Ho van fer apareixent per sorpresa al balcó del seu tercer pis, des de la cistella d'una grua, cantant-li el moltes felicitats des del carrer.

També al club bàsquet Argentona, al que la Fàtima està vinculada de tota la vida, la van homenatjar amb un aplaudiment sonat: "No podré agrair mai ni amb paraules ni amb gestos ni amb el temps, tot aquest entorn, m'he sentit molt estimada."

La història de la Fàtima, però, no acaba aquí. Si un desfibril·lador li va salvar la vida tres vegades, el seu marit en porta un d'incorporat des de fa gairebé 20 anys. I és que a ell també se li va aturar el cor, quan en tenia 34. La sort que el CAP estigués obert un diumenge i que disposessin ja llavors d'un desfibril·lador --que van estrenar amb ell-- li va salvar la vida.