Mesos d'investigació per condemnar lladres de coure: l'operació dels Mossos des de dins

El cinc detinguts han quedat en llibertat amb mesures cautelars com la retirada del passaport i la prohibició de sortir del país

Eduard Querol BoiraActualitzat

La Unitat Territorial d'Investigació de l'Alt Pirineu i l'Aran dels Mossos d'Esquadra ha aconseguit desarticular una banda especialitzada en el robatori de coure.

El balanç final ha estat de cinc detinguts: entre ells, el propietari de la ferralleria on van vendre en reiterades ocasions el coure sostret.

Un equip d'informatius de TV3 ha estat testimoni del desplegament policial en la fase final de la investigació; és a dir, en el moment en què els Mossos han atrapat in fraganti els lladres, després de completar la darrera transacció il·legal de coure amb l'empresa de recuperació de ferralla.

Es tracta d'una operació força excepcional, perquè la major part del cable de coure robat a Catalunya, segons el gremi de Recuperació de Catalunya, acaba a l'estranger, sovint a països de l'Europa de l'Est (per carretera) o bé a la Xina (en vaixell).

Quan arriba al destí, es retira el plàstic que envolta el coure. La separació serveix per esborrar la traçabilitat del cable. Per tant, una vegada net, el coure "anònim" pot acabar --paradoxalment-- tornant al lloc d'origen, on queda reintroduït en el circuit legal.

Una altra manera de blanquejar el coure sostret, més minoritària, és mirar de completar aquest cercle sense sortir de Catalunya, com estava fent el grup organitzat de lladres vigilat pels Mossos.


Guàrdia d'incògnit per atrapar els lladres in fraganti

Així doncs, tot un dispositiu policial es va activar i coordinar divendres per completar amb èxit l'operació "khalkós" (coure en grec).

A les sis de la matinada, els Mossos esperaven d'incògnit l'arribada dels integrants de la banda a l'empresa de recuperació de ferralla. Des de finals de febrer que els controlaven els moviments i els tenien perfectament identificats.

Mentre els lladres acumulaven sostraccions, els investigadors acumulaven un munt de proves del robatori i la venda en negre de cable en quatre ocasions anteriors.

Si bé al jutge no li caldria més material acusatori, els Mossos van voler atrapar-los en calent, quan ja haguessin cobrat per la venda de coure sostret.

Segons Martí Gil, cap de la Unitat Territorial d'Investigació de l'Alt Pirineu i l'Aran, aquesta ferralleria és "on habitualment el grup criminal investigat ha anat fent les vendes del coure que han anat sostraient d'infraestructures bàsiques".

El cap de l'operació explica: "L'any 2014 ja van ser a Catalunya i, en el moment que van acumular diversos problemes policials i judicials,  van fugir". I afegeix: "s'han esperat el temps de prescripció, aquests deu anys; han tornat i han reprès l'activitat que ja feien l'any 2014".

Els investigats provenen de l'Europa de l'Est. Si abans el seu historial delictiu incloïa robatoris amb violència i contra la propietat, ara es dediquen en exclusiva a robar coure.

Durant l'espera prèvia a la detenció, Martí Gil assegura que tenen "acreditat que aquesta nit han estat furtant línia telefònica". Es tracta de cablejat telefònic en desús, o que donava servei a nuclis aïllats, i que traslladen en dos cotxes: un provinent del Pallars Jussà i l'altre, del Maestrat.

3Cat/Eduard Querol
Un dels vehicles que utilitzava el grup per transportar el coure sostret

Una banda metòdica però força destralera

El cap de l'operatiu detalla el modus operandi del grup, que mobilitza molts recursos i personal: "L'acumulen (el coure) en zones forestals, fan cremes i calen foc al cable per separar el coure del plàstic; per tant, se'ls pot acusar (també) d'incendi forestal".

Els sostractors no tenen com a objectiu tallar coure d'altres instal·lacions com les ferroviàries perquè és més arriscat i poden provocar afectacions molt més extenses (i punibles).

Ara bé, amb la seva manera d'actuar --relativament discreta i seleccionant indrets inhòspits-- sí que posen en perill petits nuclis urbans o masies, a banda de deixar-los sense telèfon o llum.

La possible gravetat de les conseqüències és un factor que els Mossos volen subratllar, i així ho estan fent saber al jutge. No volen que actes delictius amb aquestes característiques quedin impunes, i reclamen severitat penal.

En aquest sentit, a més de la reincidència, com més població afectada més gravetat delictiva. "Se'ls podria acusar d'un delicte de desordres públics també", apunta Gil.

Segons la policia, la banda no treballa gaire fi, però sí que és sistemàtica. El primer dia tallen cable. No repeteixen zona de sostracció i l'endemà cremen de nit amb la complicitat de la foscor, que oculta el fum de les fogueres.

Cremar és més ràpid i còmode que pelar a mà el plàstic. Carreguen el cable pelat al cotxe i... cap a la ferralleria de bon matí. Recordem que, un cop separat el plàstic del coure, és molt difícil esbrinar-ne la procedència.


Vigilància amb drons i helicòpter

Bona part d'aquests treballs furtius han quedat enregistrats per drons teledirigits pels investigadors i, també, a través de reconeixements aeris des d'un helicòpter.

De fet, en els darrers mesos, el cos dels Mossos d'Esquadra està incrementant els recursos contra els robatoris de metall. L'augment d'investigacions és un dels eixos d'un pla operatiu específic (POE) desplegat a tot el territori català i que ha pujat al nivell 2 --de tres-- anomenat d'alerta.

En un primer balanç, del maig del 2023 a l'abril del 2024 s'han fet 271 detencions per robatoris de coure. Tres de cada quatre detinguts tenen antecedents policials i el 30% acumulen més de 10 detencions.

Tornant a la guàrdia d'incògnit prop de la ferralleria, els Mossos van deixar entrar el cotxe que provenia dels Pirineus perquè descarregués i completés la venda. A la sortida va ser interceptat amb l'ajut de membres uniformats de l'ARRO. En concret, van detenir els tres ocupants del vehicle. Tot i que era buit, el van escorcollar per trobar-hi més indicis incriminatoris.


Un botí de 7.200 euros

En paral·lel, es va aturar en un pàrquing pròxim el segon vehicle --abans que arribés a la ferralleria-- i en van detenir el conductor. Portava el cotxe sobrecarregat amb 400 quilos de coure cremat, que, sumats als 800 ja requisats en el cotxe anterior, farien 1.200 quilos: un botí valorat en 7.200 euros (aquests dies, el quilogram de coure recuperat en una ferralleria es paga a uns 6 euros el quilo).

Si obrim el focus, veurem que a Catalunya prop de 330 empreses treballen en el sector de la recuperació de la ferralla. Segons estimacions dels Mossos d'Esquadra, una de cada deu empreses no té cap problema a l'hora de comprar coure d'origen dubtós, per després revendre'l i fer-hi negoci en negre.

Aquesta darrera transacció necessària per tornar a posar el metall en circulació és la que planteja l'interrogant: si ningú comprés coure il·legal, s'acabarien les sostraccions de cable?


El còmplice necessari: el receptador

Ara com ara, aquest dilema, com el de l'ou i la gallina, està lluny de resoldre's. Ara bé, posa en primer pla el rol del receptador, la persona que compra conscientment material sostret sense garanties legals del seu origen.

En aquesta operació policial, el propietari de la ferralleria també ha estat detingut per no fer constar comptablement l'adquisició d'aquest coure, tot saltant-se la normativa vigent.

Aquestes inspeccions comptables són responsabilitat de la policia administrativa dels Mossos d'Esquadra, que intervé en una segona fase de l'operatiu. És l'encarregada de verificar els registres d'entrada i sortida de material que les deixalleries han de mantenir al dia.

Més xifres: el 17% de les inspeccions a les deixalleries acaben en denúncia administrativa. En aquests casos s'instrueix un expedient administratiu que, sovint, acaba amb una sanció econòmica lleu, que no supera els 600 euros de multa.

En aquesta operació policial, i amb paraules del cap de l'operació, als arxius de la ferralleria que ha acceptat comprar el coure "no consten aquestes transaccions" i, per tant, considera "que el responsable forma part del grup criminal, perquè és la peça indispensable que permet la reintroducció d'aquest material sostret". Com a conseqüència, els Mossos van detenir el propietari de l'empresa.

Finalment, l'operació "khalkós" s'ha tancat amb un balanç de cinc detinguts. Tots ells podrien haver de fer front a penes de presó. De moment, estan en llibertat amb mesures cautelars com la retirada del passaport i la prohibició de sortir del país.

ARXIVAT A:
PolicialMossos d'Esquadra
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut