Més abandonament a l'ESO i professors amb més hores de classe: com està l'educació a Espanya

El professorat d'escoles i instituts públics a Espanya és, entre els països de la Unió Europea, el que passa més hores a les aules. En el cas de l'educació primària, els mestres dediquen 854 hores cada curs, quan la mitjana als països de la UE és de 703 hores. Només França (900) i els Països Baixos (940) superen la xifra espanyola.

Són dades de l'estudi Panorama de l'Educació 2024, publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) aquest dimarts, l'endemà de l'inici del curs escolar. Un macroinforme que publica anualment amb la fotografia de l'estat de l'educació en els 38 països membres.

En la secundària --en els tres primers cursos de l'ESO, segons aquesta classificació--, els professors de l'Estat dediquen una mitjana de 706 hores a l'aula, mentre que la mitjana a la UE és de 632 hores.

Més alumnes per aula

Pel que fa a les ràtios, l'informe dona dues xifres: una a partir del nombre d'estudiants per docent, i l'altra a partir dels estudiants per aula.

En el primer cas, Espanya té xifres semblants a la UE. Així, en educació secundària, la ràtio mitjana és de 12 estudiants per docent, un menys que la de la UE i dos estudiants menys per docent que a la mitjana de l'OCDE.

Pel que fa a la primera etapa d'educació secundària, la ràtio a Espanya és la mateixa que a la UE, d'11 alumnes. Són dos estudiants menys que la mitjana de l'OCDE, que és de 13 alumnes.

Ara bé, si es calcula la ràtio segons els estudiants que té cada docent per aula, Espanya en surt més malparada. Així, a primària, la mitjana d'estudiants per classe és de 23, mentre que la mitjana de l'OCDE és de 20 i, a la UE, és de 18. 

A la primera etapa d'educació secundària, la mitjana a Espanya arriba fins als 24 estudiants als centres públics i fins als 26 als privats. També està per sobre de la mitjana dels països de l'OCDE (23 estudiants en centres públics i 21 en els privats) i de la UE (21 estudiants en centres públics i 20 als privats).

El 26% no acaba l'ESO

L'informa posa de relleu que un dels grans problemes a Espanya continua sent l'elevat nombre de joves que no tenen educació secundària. Segons l'OCDE, el 25,7% dels adults d'entre 25 i 34 anys no han acabat l'ESO. 

Un percentatge per sobre de la mitjana dels 38 països de l'OCDE, on el percentatge baixa fins al 13,6%. És a dir, la meitat. La mitjana de la UE encara és més baixa, del 12,3%.

La fotografia és més positiva si ens fixem en l'educació superior, el que l'OCDE anomena educació terciària, que inclou els estudis universitaris. En aquest cas, a Espanya, el 52% de la població entre 25 i 34 anys està titulada en aquest nivell --són més de 10 punts per sobre que el 2016--. Això està per sobre de les mitjanes de l'OCDE (47,4 %) i de la UE (44,2 %).

Espanya també treu bona nota en l'escolarització entre 0 i 3 anys. El 30% dels nens i nenes menors de 2 anys estan escolaritzats, quan la mitjana a l'OCDE és del 18%. Amb 2 anys, el 64 % dels infants a Espanya estan escolaritzats, per darrere de països com Alemanya (69), Noruega (95), Suècia (91) o Dinamarca (87). La mitjana a l'OCDE en aquesta franja és del 42% i a la UE, del 39%.

Més repetidors que la mitjana

Espanya també té un percentatge superior que la mitjana de l'OCDE d'estudiants que repeteixen curs, un mètode que, segons l'informe, és comú a molts països, però que la seva efectivitat és objecte de debat.

A Espanya, repeteix curs el 2,1% de l'alumnat de primària, el 7,8% dels alumnes de la primera etapa d'educació secundària i el 6,5% de la segona etapa d'educació secundària general --que inclou 4t d'ESO i batxillerat--. 

La mitjana de l'OCDE en cada cas és de l'1,5 % en l'alumnat de primària, del 2,2 % en l'alumnat de la primera etapa d'educació secundària i del 3,2% en els estudiants de la segona etapa d'educació secundària general.

L'estudi també constata que l'èxit educatiu és més habitual entre les dones, però, malgrat la formació, l'accés al mercat laboral és més difícil per a elles i amb menys retribució. També és més habitual entre els que tenen progenitors amb estudis universitaris o benestar econòmic.