Més ganivets i navalles decomissats al carrer: se n'han requisat el doble que fa 5 anys

En els últims cinc anys pràcticament s'ha doblat el nombre d'armes blanques decomissades pels Mossos d'Esquadra, la gran majoria, al carrer i en espais d'oci, cosa que no vol dir que hagin augmentat les agressions o amenaces amb aquest tipus d'armament. 

El govern no ha aclarit si aquest tipus de delictes ha pujat aquest any, i encara no ha facilitat dades del 2024, però sí que ha avançat que el Departament d'Interior prepara un pla de xoc per fer front als "àmbits prioritaris de seguretat", incloent-hi la proliferació d'armes blanques en l'espai públic.

L'any passat es van requisar un total de 9.180 armes blanques, un 10% més que el 2022 --que en van ser 8.340-- i gairebé un 90% més que el 2019, que se'n van decomissar 4.899 a tot Catalunya. Sobretot, ganivets, punyals i navalles, però també matxets, estrelles ninja o arpons de pesca submarina, entre d'altres.

El Departament d'Interior atribueix l'augment de decomissos a l'èxit del pla Daga, activat el febrer de l'any passat per reduir el nombre d'armes blanques a la via pública. La majoria de decomissos tenen lloc al carrer i n'hi ha més els caps de setmana que entre setmana.

En els últims dos anys també ha crescut el nombre de delictes penals en què han intervingut aquest tipus d'armes: l'any passat, les intervencions amb armes blanques estaven relacionades amb 1.876 procediments penals i 7.166 denúncies administratives. El 2022 es van registrar 1.823 delictes penals amb alguna arma blanca i 6.267 denúncies administratives.

Evitar la percepció d'un estat d'alarma

Gairebé la meitat d'aquests delictes --un 42%-- són amenaces i una quarta part --el 25%-- comporten lesions. Un 13% són maltractaments a la llar amb ús d'armes blanques i un 12%, robatoris amb violència o intimidació.

Experts en seguretat plantegen que, a part de combatre aquest tipus de violència al carrer, també s'ha de treballar per calmar la percepció d'alarma que provoquen a la ciutadania.

El reglament d'armes prohibeix portar pel carrer qualsevol tipus de ganivet. En els casos més greus es preveuen multes de fins a 30.000 euros per la tinença de les considerades armes il·legals, com punyals, navalles automàtiques o matxets, per als quals cal un permís de col·leccionista.

Pel que fa a les navalles d'ús més comú --com una navalla suïssa o multiús--, cal que estigui justificat per motius laborals o activitats esportives com la caça o la pesca. Els experts demanen analitzar el context.

El Departament d'Interior prepara un pla de xoc amb mesures que presentarà les pròximes setmanes. Experts en seguretat plantegen que, a part de combatre aquest tipus de violència al carrer, també s'ha de treballar per calmar la percepció d'alarma que provoquen a la ciutadania, com ha explicat al 3Cat Noemí Ayguasenosa, conflictòloga i consultora en seguretat:

"Quan es produeixen dos o tres fets correlatius o més, en època de vacances que no hi ha altres noticies, la percepció es magnifica. La política pública ha de gestionar tant la percepció com el fet d'inseguretat, que són dues gestions diferents."

I és que una cosa són les armes que es decomissen i una altra, els incidents amb arma blanca que es produeixen, explica la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Montserrat Iglesias:

"Moltes vegades tenim la tendència a identificar-ho com el mateix fet i això pot generar alarma social."

Montserrat Iglesias explica que encara s'està estudiant "si s'està produint una emergència de la cultura violenta", per exemple, en els joves. És a dir, si porten armes blanques "atrets per la violència i com un senyal d'identitat", però sense cap intenció d'utilitzar-les.

Les armes blanques són més econòmiques i més fàcils d'aconseguir que altres armes, com les de foc. I se n'ha detectat un augment d'ús en contextos de baralles o discussions, sovint, en espais d'oci.

Per això, des de l'any passat, han augmentat els patrullatges a les zones amb més locals d'oci o més conflictives o de risc. També es fan més controls i escorcolls en zones concorregudes com festes majors, festivals o concerts. No s'ha arribat encara al punt d'altres països, que han optat per la instal·lació de detectors de metalls en locals d'oci o instituts.