Més depressió als països rics: Islàndia i Luxemburg encapçalen la llista a Europa

Un 6,4% dels ciutadans europeus tenen depressió, un trastorn que es presenta de manera molt més freqüent en dones i amb grans diferències entre països, segons un dels estudis més amplis fets fins ara per comparar la prevalença d'aquesta malaltia en els diversos estats.

L'estudi ha estat liderat per investigadors del King's College de Londres, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), el Parc de Recerca Sant Joan de Déu-Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Lleó i el CIBER (centre de recerca biomèdica en xarxa) d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Es publica a la revista The Lancet Public Health.

Els autors recorden que el trastorn depressiu és una de les principals causes d'invalidesa, incrementa el risc de mort prematura, disminueix la qualitat de vida i representa una gran càrrega per als sistemes sanitaris.

Segons diversos estudis, afecta més de 300 milions de persones arreu del món, però, tal com s'assenyala a l'article, n'hi ha moltes variacions, tant en el temps com en la distribució geogràfica de la malaltia, i, per tant, cal fer avaluacions periòdiques per països.

I això és el que han dut a terme els investigadors per comparar l'impacte de la depressió a 27 països europeus. S'han basat en les dades de la segona onada de l'Enquesta de Salut Europea, recollides entre els anys 2013 i 2015 a tota la Unió Europea més el Regne Unit, Noruega, Islàndia i Turquia.

A l'article s'hi explica que s'ha hagut de prescindir de les dades de quatre estats. En el cas d'Espanya, Bèlgica i els Països Baixos, per manca de dades sobre certes variables, i en el de Turquia, per dubtes sobre la qualitat de la informació. En total, han pogut treballar amb les respostes de 258.888 persones, de les quals el 52,2% eren dones.

Les valoracions es basen en les respostes al qüestionari PHQ-8, en què l'entrevistat respon si no experimenta mai, de tant en tant, sovint o gairebé cada dia algunes sensacions que corresponen als criteris de diagnòstic de depressió. També s'han tingut en compte altres factors que es poden relacionar amb la depressió, com ara grau d'urbanització del lloc de residència, ingressos, nivell educatiu i estil de vida.

Un 7,7% en dones i un 4,9% en homes

La primera dada, que el 6,4% de la població té depressió, ja dona una xifra superior a l'estimada per l'Organització Mundial de la Salut, que a Europa la calculava en el 4,2%.

Al conjunt dels 27 països, la depressió és molt més freqüent en dones, amb un 7,7%, que en homes, on arriba al 4,9%. Aquesta forta diferència entre sexes es dona a gairebé tots els països i només a dos les xifres estan més a prop. A Finlàndia afecta un 4,86% dels homes i un 5,59% de les dones i a Croàcia un 3,08% dels homes i un 3,38% de les dones.

A l'altre extrem, a Islàndia i Portugal hi ha el doble de dones que homes amb depressió.

Més enllà de la diferència de percentatges entre els dos sexes, els països amb més proporció d'homes amb trastorn depressiu són Alemanya i Irlanda i els que en tenen menys són la República Txeca i Eslovàquia.

En dones, els països amb taxes més altes són Alemanya i Luxemburg, i els que menys, Eslovàquia i la República Txeca.

Si bé l'estat espanyol ha quedat exclòs de l'estudi, l'anàlisi de les seves dades va aparèixer en un article publicat l'octubre del 2018 al Journal of Affective Disorders. Segons aquest estudi, tenien depressió el 8,0% de les dones i el 4,1% dels homes. Per al conjunt de la població la prevalença és el 6,1%.

Aquest segon estudi sobre Espanya també analitzava factors socioeconòmics i mostrava que la depressió era més freqüent entre els aturats i les classes més desafavorides. En el cas de les dones, també afectava més les vídues o separades, les que tenien nivell educatiu més baix, estaven jubilades, prejubilades o es dedicaven a les tasques de la llar, i entre les dones grans.
 

Factors socioeconòmics

Tornant al nou estudi fet a 27 països europeus, els factors socioeconòmics han estat una de les claus de l'anàlisi. Els autors han observat que la prevalença més alta de la depressió, fins a quatre vegades més, es donava en els països amb més desenvolupament econòmic, un fet que crida l'atenció, com comenta Jorge Arias-de la Torre, del departament de Psicologia Mèdica del King's College de Londres i un dels autors principals del treball:

"La prevalença en general és alta, la mitjana per a tots els països inclosos és superior al 6%. Però sorprèn que els països amb desenvolupament econòmic més alt i per tant, en teoria, més recursos sanitaris i assistencials, que haurien de tenir un impacte en la reducció de les taxes de prevalença, tenen una prevalença més alta que altres països amb menys desenvolupament econòmic".

Una explicació, segons els autors, pot ser que diferències en l'envelliment de la població, l'accés als serveis sanitaris, el balanç entre feina i vida personal, inseguretat laboral o l'augment del cost de la vida poden ser més rellevants en els països més desenvolupats.

En tot cas, assenyalen que posteriors recerques que considerin les diferències entre països però també dintre de cada país poden ajudar a comprendre millor els factors relacionats amb la prevalença de la depressió.

Per grups de població, els més afectats per la depressió són els de més edat, que no han nascut a la Unió Europea, que viuen a zones d'alta densitat de població, amb malalties cròniques i poca activitat física i nivells educatius i d'ingressos més baixos.

Un altre resultat destaca és que els països de l'Europa Occidental presenten taxes de prevalença de depressió més elevades en comparació amb els de l'Europa Oriental.

Concretament, la prevalença més alta és dona a Islàndia, amb el 10,3% de la població, seguida de Luxemburg amb el 9,7%, Alemanya amb el 9,2% i Portugal, on el 9,2% dels ciutadans tenen depressió.

La menor prevalença, en canvi, es dona a la República Txeca i  Eslovàquia, totes dues amb un 2,6%, Lituània amb un 3% i Croàcia, on és el 3,2%.

Planificar i prevenir

En tot cas, les dades recollides situen la depressió com un problema molt freqüent, com valora Jordi Alonso, un dels autors del treball i director del Programa d'Epidemiologia i Salut Pública de l'IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBERESP:

"Disposar d'aquestes dades ajuda a estimar les possibles necessitats d'atenció. Els resultats ens permetran monitorar com evoluciona la prevalença de la depressió, i això és especialment important per avaluar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Tenim dades de molts països europeus amb el mateix instrument, fet que ens permetrà fer-ne un seguiment acurat".

Les dades de l'estudi també han de servir per a la planificació de serveis i per al seguiment del fenomen en el temps, explica Antoni Serrano, coautor del treball, adjunt a la Direcció de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i investigador de l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu:

"Caldria estudiar si les estratègies de cribratge poblacional podrien suposar un avantatge en la detecció i tractament d'aquestes persones, a fi de disminuir la càrrega associada a la malaltia i els costos que suposa pels sistemes sanitaris i socials".

Els autors conclouen que factors geogràfics i sociopolítics també ajudarien a explicar les diferències entre països. I tenir en compte aquests factors seria molt útil:

"Proporcionarien dades crucials que podrien ser utilitzades per planificar la política sanitària i la prevenció de la depressió a nivell europeu i permetria proposar mesures preventives específiques adaptades a les particularitats d'aquells països on la prevalença és més alta en comparació amb altres".

Es tracta de mesures sanitàries, però també socials, com remarcava l'article publicat el 2018 referit a l'estat espanyol:

"Les intervencions intersectorials dirigides a disminuir l'impacte dels desavantatges socioeconòmic poden ajudar a reduir la càrrega social de la depressió".