Més de 1.300 persones dormen al carrer a Barcelona, la xifra més alta des que se'n fa recompte

Un informe de la Fundació Arrels alerta que es manté la tendència a l'alça, i en l'últim any i mig ha augmentat un 12% el nombre de persones que dormen al ras
Redacció Actualitzat
TEMA:
Pobresa

A Barcelona hi ha cada vegada més persones sense llar. Un informe de la Fundació Arrels revela que a Barcelona hi ha com a mínim 1.384 persones que viuen al carrer, la xifra més alta des que es van començar a fer recomptes a la ciutat i un 12% més respecte a fa un any i mig.

Una dada que des de la mateixa entitat avisen que es queda curta, ja que moltes persones que dormen al carrer es refugien en llocs molt inaccessibles, on els més de 500 voluntaris que han fet el recompte no hi han pogut accedir.

 

L'informe s'ha elaborat a partir de 685 enquestes realitzades per la Fundació Arrels i d'un recompte que va tenir lloc el desembre del 2023.

El sensellarisme a Barcelona, per districtes

Per districtes, Ciutat Vella, l'Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí acumulen el 75% de les persones sense llar a Barcelona. Ciutat Vella encapçala la llista i concentra una de cada quatre persones que dormen al ras a la ciutat.

 

Homes, de mitjana edat i migrants

La majoria de les persones sense llar són homes, un 87%, mentre que un 9% són dones i un 4% són persones amb altres identitats de gènere.

L'edat mitjana de les persones que viuen al carrer és de 43 anys i el 55% tenen entre 36 i 55 anys. L'informe també revela que les persones que dormen al ras fa quatre anys i mig que viuen en aquesta situació, de mitjana, un any més que abans de la pandèmia.

Aquesta xifra es deu al fet que les dones viuen altres situacions de sensellarisme i recorren a altres alternatives habitacionals abans de recórrer al carrer, de manera que quan hi arriben la situació sovint és encara més crítica. A més, les dones que viuen al ras estan més exposades a la violència masclista i els abusos sexuals.

Pel que fa a l'origen, el 74% de les persones que dormen al carrer són migrades --el 20% han nascut en altres països de la Unió Europea, i el 54%, en països extracomunitaris.

La xifra és molt més elevada en el cas dels més joves i especialment dels menors de 25 anys, el 81% dels quals han nascut fora de la UE. El 26% restant han nascut a l'estat espanyol, la meitat d'ells a la ciutat de Barcelona.


4 de cada 10 joves sense llar són extutelats

Un 15% de les persones que viuen al carrer a Barcelona han viscut en algun moment en un centre per a infants i joves, un percentatge que es dispara en el cas dels joves de menys de 25 anys. Entre aquest col·lectiu, són el 41% els que han estat en algun moment en un centre per a joves o infants.

Els joves d'entre 18 i 29 anys que no tenen llar fa més de dos anys de mitjana que s'estan al carrer i el 61% no han rebut cap mena d'atenció social els últims sis mesos, i quatre de cada deu no tenen ningú en qui confiar ni poden cobrir les necessitats bàsiques.



El sensellarisme, una condició que es cronifica

Una altra conclusió de l'informe de la Fundació Arrels és que el sensellarisme, en molts casos, es cronifica. I és que el 40% de les persones entrevistades asseguren que no és la primera vegada que viuen al carrer, un percentatge que puja fins al 60% en el cas dels que fa més de 10 anys que passen la nit al ras.

Els problemes econòmics són la principal causa per la qual una persona es queda sense habitatge. El 22% de les persones enquestades indiquen que el fet de quedar-se sense feina va ser el motiu pel qual van quedar-se sense llar, seguit d'un 14% que apunten al fet d'haver marxat del seu país. Els trencaments amb la unitat familiar són un altre detonant: el 12% van començar a dormir al carrer per problemes amb la seva família, mentre que un 11% ho atribueixen a una ruptura sentimental.

Sigui quin sigui el detonant, la falta de recursos econòmics és el denominador comú de les persones sense llar a Barcelona. El 77% no tenen ingressos de cap mena, mentre que un 20% només reben diners d'una pensió o prestació social, que no els serveix per accedir a un habitatge.

Les necessitats més bàsiques, com l'alimentació o la higiene personal, són les úniques que poden cobrir més de la meitat de les persones que dormen al ras. Les persones que viuen al ras expliquen que els és especialment difícil aconseguir diners (el 80% tenen dificultats o moltes dificultats).

En grau més baix, més de la meitat també indiquen que els resulta difícil trobar un lloc cobert on descansar durant el dia, fer alguna gestió o tràmit de documentació, desar les seves pertinences i contactar amb un referent social.

A més a més, el 40% asseguren que no han rebut cap mena d'atenció social en els últims sis mesos i el 43% diuen que no tenen ningú de confiança amb qui comptar.

ARXIVAT A:
Pobresa
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut