Més de 80 morts en un atemptat a l'Iran durant l'homenatge a un militar mort pels EUA

Un doble atemptat amb bombes ha provocat aquest dimecres desenes de morts i més de 200 ferits a l'Iran durant una cerimònia d'homenatge a Qasem Soleimani, l'alt càrrec militar mort fa quatre anys. En un primer moment, es parlava de més d'un centenar de morts, tot i que el ministre de l'Interior iranià, Ahmad Vahidi, ha rebaixat la xifra de víctimes mortals a 84.

Les bombes han explotat amb pocs minuts de diferència a uns centenars de metres de la tomba de Soleimani, situada al Jardí dels Màrtirs de la ciutat de Kerman, al sud del país.

Segons fonts iranianes, les bombes eren en bosses col·locades a la zona on s'havien concentrat milers de persones per a l'homenatge, i les haurien detonat per control remot.

US/Israeli backed terrorists murdered at least 20 people participating in ceremonies today commemorating the 4th anniversary of General Soleimani's martyrdom at the hands of the US regime. The Iranian general led the fight against NATO backed ISIS, Al-Qaeda, and their affiliates. pic.twitter.com/UVPVWAd4cb

— Seyed Mohammad Marandi (@s_m_marandi) January 3, 2024

De moment, ningú ha reivindicat els atemptats i el ministre de l'Interior de l'Iran ha dit que respondran de manera contundent, però no els ha atribuït a cap autoria concreta.

Segons alguns analistes iranians, els promotors l'atemptat, el més mortífer al país des del 1979, podrien ser Estat Islàmic o Israel, amb la intenció de provocar una resposta de l'Iran que arrossegui els Estats Units.

Potser per això tant l'aiatolà Khamenei com el president Ebrahim Raisi s'han limitat a emetre comunicats i no han fet compareixences públiques que podrien esperonar la població a exigir una reacció violenta.

Assassinat pels Estats Units fa quatre anys a Bagdad

Qasem Soleimani, general de l'exèrcit de l'Iran, va ser assassinat el 3 de gener del 2020 a la capital de l'Iraq, Bagdag, amb un atac amb dron organitzat i executat pels Estats Units.

Soleimani era el responsable de la Força Quds, encarregada d'operacions militars clandestines a fora de l'Iran, i se li atribueix un paper destacat en la guerra contra Estat Islàmic a Síria i a l'Iraq.

També estava lligat al suport iranià a Hezbollah al Líban i a Hamas a la Franja de Gaza, per la qual cosa els Estats Units l'havien considerat terrorista i el tenien com a objectiu a abatre.

Va ser el llavors president Donald Trump qui va donar el vistiplau a l'operació per assassinar Soleimani, que també va matar responsables militars proiranians a l'Iraq.

Durant aquests quatre anys en aquest país s'han emès desenes d'ordres d'arrest contra alts càrrecs dels EUA, i fa un mes un tribunal va condemnar aquest país a pagar 50.000 milions de dòlars per l'atac de Bagdad.