Menys recerca, menys tractaments: la difícil lluita contra els càncers rars

A Catalunya, l'any passat es van diagnosticar 36.500 nous casos de càncer. D'aquests, els més freqüents -entre dones i homes- són aquests:

El càncer colorectal, que va representar un 17% dels casos.

El de mama -el més diagnosticat en dones-, un 12% dels casos.

El de pròstata -el més diagnosticat en homes-, un 12% de casos, també.

I el de pulmó va representar un 11% dels càncers diagnosticats l'any passat.

Aquests són els càncers més habituals i on més recerca es fa. Però si ens fixem en els tumors menys freqüents la fotografia és aquesta:

Cada un afecta menys de l'1% de la població.

Un per un són pocs, però tots junts poden arribar a representar el 15% del total de tumors.

La baixa incidència fa que la indústria inverteixi poc en investigació i, per tant, hi ha menys tractaments.

Limitacions per al tractament

Es calcula que la meitat dels homes desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida i també una de cada tres dones. D'aquests, un 15% seran els anomenats rars, i això vol dir més de 5.000 persones l'any a Catalunya.

Oriol Casanovas, investigador de l'ICO Idibell, explica així els desavantatges d'aquesta mena de càncers:

"Ens trobem amb unes limitacions també des de l'aspecte del coneixement. Hi ha molts menys casos i per tant hi ha menys possibilitats d'aprendre i de conèixer d'aquest tipus de tumors."

El finançament, tant públic com privat, per a aquestes investigacions és molt menor, perquè es prioritzen els càncers més freqüents.

Ramon Salazar és director de recerca de l'ICO i coordinador del programa Oncobell de l'Idibell:

"Em sembla fantàstic que treballem moltíssim en recerca en càncer de mama i encara més que caldria, però en aquesta cursa a vegades els minoritaris se'n veuen ressentits."

Menys de l'1% de la població té algun tipus de càncer rar

Fa 10 anys, a la Joana Navarro li van diagnosticar un càncer neuroendocrí. En el temps que fa que conviu amb la malaltia, ha provat en la pròpia pell els avenços dels tractaments.

"Veig que a vegades hi ha una mica de no saber què fer amb mi, perquè a vegades estic molt bé i llavors diuen: 'Què fem? Et deixem sense tractament i seguim una temporada més en descans a veure què passa?' Sí, crec que hi ha més aquesta incertesa que amb altres tipus de càncers que estan més controlats."

Per Cristina Gámez, cap de Medicina Nuclear de l'Hospital de Bellvitge, el fet que afecti menys persones fa que també es posi menys interès en la recerca:

"Quan una malaltia és menys freqüent, la pressió, no només social sinó també científica, també és menor."

Els nous tractaments per a càncers rars acostumen a ser aprofitats de la recerca que es fa per a càncers més freqüents, i per tant no són específics.