Mentir a les xarxes és delicte? Què passa si escampo fake news i què faig si en soc víctima

Redactar o difondre notícies falses o enganyoses no és delicte en si mateix, però pot ser-ho. I un de molt greu.

És a dir, no existeix un delicte tipificat com a tal al Codi Penal per a aquesta acció, però mentir o manipular informació a les xarxes socials pot comportar cometre fins a una desena de delictes castigats amb multes i penes de presó, segons el contingut de les notícies o imatges que es difonguin i la intenció amb què s'escampin.

Què és una fake news

Una fake news és una notícia falsa o una mitja veritat que circula per internet o les xarxes socials i que o bé és directament mentida o bé distorsiona, manipula o omet informació de forma intencionada, fins i tot fent servir imatges falsejades (deep fake o hipertrucatge).

Hi ha moltes raons per les quals algú pot fer córrer notícies falses: per desinformar, per desacreditar una persona, entitat o col·lectiu, per raons polítiques, per aconseguir clics amb notícies sensacionalistes o fins i tot per vendre productes o serveis fraudulents.

Quins delictes pot comportar

Fa dos anys, la Fiscalia General de l'Estat va fer un informe que identificava els delictes en què es pot incórrer si s'elabora i difon una fake news de forma intencionada.

Ho va fer arran de dos casos denunciats llavors --un a Canet de Mar i un altre a Sant Joan Despí-- que criminalitzaven menors estrangers atribuint-los agressions i comportaments violents que no havien comès, i també per l'explosió de notícies falses sobre la covid durant els pitjors mesos de la pandèmia.

El cas de Canet de Mar ha acabat sent la primera condemna a Espanya per un cas de fake news escampades per un particular a Twitter en reenviar una notícia falsa.

El de Sant Joan Despí encara està pendent de judici. Una dona està acusada d'un delicte d'odi i discriminació amb l'agreujant de difusió per internet per haver penjat a Twitter un vídeo gravat al Brasil en què es veien uns joves amb comportaments violents i atribuir-lo a menors no acompanyats a l'estat espanyol.

Segons el contingut de la notícia falsa i la intenció amb què s'ha escampat, es poden cometre fins a una desena de delictes recollits al Codi Penal:

1. Delictes d'odi (articles 510.2.a i 510.2.b del Codi Penal): si del contingut d'un tuit o missatge es pot inferir la voluntat de desacreditar un individu o col·lectiu. Es poden castigar amb penes de fins a 4 anys de presó i multes d'un any.
    
2. Descobriment i revelació de secrets (art. 197.3): si la desinformació s'acompanya de dades personals autèntiques. Es castiga amb penes d'entre 2 i 5 anys de presó.
    
3. Delicte contra la integritat moral (art. 173.1): es pot aplicar en casos molt greus i si la víctima d'un "tracte degradant" és una persona individual. Comporta penes de 6 mesos a 2 anys de presó.
    
4. Delicte de desordres públics (art. 561 i 562): en el cas de fake news que continguin missatges d'alarma, atemptats terroristes o catàstrofes que suposin situacions de perill per a la societat. Impliquen penes de presó de fins a 1 any i multes de fins a un any i mig.
    
5. Injúries (art. 209): en cas d'accions o expressions que lesionen la dignitat o fama d'una persona o atempten contra la seva pròpia estima. Estan castigades amb penes de fins a 14 mesos de presó segons si s'han difós amb publicitat o no.
    
6. Calúmnies (art. 206): la calúmnia és la imputació d'un delicte a algú sabent que és mentida que l'hagi comès i està castigada amb multes i penes de presó de fins a 2 anys si es difonen amb publicitat.
    
7. Delicte contra la salut pública (art. 359 i següents del capítol III del Codi Penal): les notícies de mètodes curatius sense contrastar són un exemple dels supòsits que podrien comportar, en casos greus, un delicte contra la salut pública. Estan castigats amb multes, penes de presó i d'inhabilitació especial per a la professió o indústria afectades.
    
8. Estafa (art. 248 i següents del capítol IV): aquest delicte contra la propietat, que implica lucrar-se a través de l'engany, està castigat amb penes de presó i multes que depenen de la quantia estafada.
    
9. Instrusisme (art. 403): exercir com a professional sense tenir-ne el títol acreditat a Espanya està penat amb multes de fins a 12 mesos.
    
10. Delictes contra el mercat i els consumidors (art. 282 i 284): s'aplica als fabricants o comerciants que menteixin sobre les propietats o beneficis dels productes que venen. També a aquells que difonguin rumors o informació falsa sobre empreses o sectors que els desprestigiïn i en facin caure la cotització al mercat. Es castiga amb multes i penes de presó de fins a 2 anys.

Els delictes associats a les fake news es poden perseguir tant per la via civil com per la penal.

Qui crea el contingut fals té una responsabilitat penal clara davant la justícia, però també la pot tenir qui el difon o replica per qualsevol xarxa o canal si té "coneixement i voluntat" de fer-ho, és a dir, si sap que és falsa i el mal que farà en escampar-la, segons ha explicat a TV3 el jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona Ricardo Rodríguez Ruiz, especialitzat en fake news.

El magistrat recorda que tothom pot denunciar un contingut que cregui que pot ser delictiu i anima les víctimes a fer-ho:

"Al primer indici, cal denunciar. La denúncia és essencial."

Com em defenso, si en soc víctima: el dret de rectificació i oblit

Tothom pot demanar a les plataformes i xarxes socials que l'esborrin dels resultats d'un motor de cerca, o que retirin les dades personals i informacions facilitades per tercers que els afectin i que siguin "inadequades, inexactes, no pertinents, no actualitzades o excessives".

En especial, les informacions que atemptin contra el dret a l'honor i a la imatge, a la intimitat personal i familiar, als interessos legítims, el dret a rebre i comunicar informació veraç o altres drets fonamentals, com la protecció a la infància.

El tractament de les dades personals està regulat per la llei de protecció de dades i garantia dels drets digitals i pel reglament europeu de protecció de dades.

La llei de protecció de dades garanteix el dret de rectificació a internet (article 85), el dret a l'actualització de les informacions publicades (article 86) i el dret a l'oblit, tant a les cerques a Internet com a les xarxes socials i serveis equivalents (articles 93 i 94).

Els jutges també poden requerir la retirada preventiva de continguts de les plataformes durant la fase d'instrucció d'una denúncia, emparant-se en l'article 13 de la llei d'enjudiciament criminal.

Però com s'ha de fer? Cal denunciar-ho a la policia?

Aquests són els passos que hem de seguir per defensar-nos d'una fake news:

1. Localitzar tots els llocs on està allotjada la notícia.
    
2. Determinar si és espontània o forma part d'una estratègia organitzada i esbrinar qui hi ha al darrere.
    
3. Evidenciar tot el que ha passat, documentar-ho digitalment.
    
4. Quan tenim totes les proves, demanar l'eliminació de la informació a la font o plataforma on està allotjada.
    
5. Dirigir-se a la plataforma per escrit i demanar-li que modifiqui o retiri les dades o informacions falsejades. S'ha de justificar la petició i explicar el perjudici que suposa. L'Agència de Protecció de Dades ofereix un formulari tipus com a mostra.
    
6. La plataforma està obligada a respondre a la petició abans d'un mes --dos com a màxim, si la petició és molt "complexa"--, si no és impossible fer-ho, segons la llei de protecció de dades. Si no pot atendre la petició per alguna raó, n'ha d'informar l'afectat. A la pràctica, els terminis s'allarguen i, si la plataforma està en algun país sense mecanismes de cooperació judicial, sovint ni respon.
    
7. El mitjà, xarxa o plataforma ha d'informar l'interessat de tot el procediment que ha de seguir en un llenguatge clar i senzill i facilitar-li la documentació necessària de forma transparent, i de fàcil accés. Les comunicacions també han de ser clares. No sempre cal posar una denúncia policial, però sí que cal denunciar-ho davant l'Agència de Protecció de Dades.
    
8. Quan rep una petició d'aclariment o retirada d'informació, el mitjà digital o plataforma ha de publicar un avís aclaridor al costat de la notícia original advertint de la petició de retirada o que "la notícia no recull la situació actual de l'interessat".
    
9. L'incompliment de la petició per part de la plataforma comporta sancions, que dependran de cada cas i que poden anar des dels 40.000 euros com a màxim en casos d'infraccions lleus fins als 20 milions o el 4% de la facturació, en els casos més greus.

I cal prendre paciència, perquè el procés és llarg i molt dolorós per a les víctimes, com ha explicat a TV3 Selva Orejón, pèrit judicial i directora executiva d'onBranding, una empresa especialitzada en ciberdelinqüència i identitat digital.

Orejón lamenta que cal abocar-hi recursos econòmics, tècnics, emocionals i molt de temps.

Un procés llarg i feixuc

Selva Orejón explica que cada dia reben peticions de multinacionals, pimes, ciutadans anònims i personatges públics perquè els ajudin a eliminar fake news d'internet i xarxes socials. També en reben de testimonis protegits, perquè esborrin el seu rastre digital.

Es tracta d'una tasca que haurien de fer les plataformes, que creu que no hi dediquen prou recursos tot i tenir "intel·ligència artificial suficient" per fer-ho.

"No són tan eficients com podrien ni tan ràpides com necessiten les víctimes, però no és un problema de mitjans sinó d'atribució de recursos, perquè tècnicament es pot fer. Que no surti un mugró, perquè llavors la intel·ligència artificial funciona que és una alegria."

Alguns casos s'han resolt en un sol dia, en d'altres passen els anys i el contingut segueix replicant-se a les xarxes. I això que podrien identificar-los fàcilment, explica Selva Orejón, posant un marcador a les fake news per veure per on circulen.

I això quan el temps, denuncia, va en contra de les víctimes:

"Si la víctima d'una fake news és una empresa, el dany comercial és evident i la pèrdua reputacional té una implicació econòmica i de malestar dels treballadors. Quan la víctima és un personatge públic o una persona anònima, hi ha també un dany emocional gran, però hi ha una diferència molt substancial si ho retiren al matí, al migdia, a la tarda o si tarden 15 dies o un mes a fer-ho."

També el magistrat Ricardo Rodríguez pensa que els recursos són bàsics en aquests casos i creu que la justícia no en té prou per investigar totes les denúncies de forma ràpida.

Tot i així, assegura que al final s'acaben trobant els responsables de les fake news i envia un missatge a navegants:

"A tothom que cregui que la xarxa social li proporciona l'anonimat, s'equivoca. Tenim forces de seguretat i jutges especialitzats que arribaran a saber qui hi ha al darrere i, tot i que triguin molt, la sanció penal els acabarà arribant."

Tenir una sentència judicial favorable aplana el camí a la retirada d'un contingut fals, però, segons Selva Orejón, són poques les denúncies que acaben sent investigades a fons i amb una ordre judicial favorable.

"Hi ha molt pocs casos en què, quan tu vas a posar una denúncia, aquesta denúncia tingui pes suficient perquè hi hagi una investigació que acabi a mans d'un jutge i que aquest jutge emeti sentència."

També alerta que moltes víctimes acaben desistint, per la duresa i lentitud del procés:

"Hi ha molta gent que queda afectada emocionalment i n'hi ha que diuen 'passo, ho deixo, que diguin de mi el que sigui' i renuncien a la privacitat i a la dignitat perquè sols no poden fer res contra les plataformes."

Com les podem reconèixer?

Cada cop hi ha més gent que s'informa a través del mòbil o la tauleta. A Catalunya, gairebé la meitat de la població utilitza aquest canal per informar-se, sobretot la gent jove, que ho fa en un 83% dels casos, segons un informe del CAC d'aquest mes de setembre.

La majoria de joves d'entre 16 i 24 anys tenen TikTok, Twitter i Instagram com a referents informatius.

Les fake news tenen un 70% més de possibilitats de ser difoses a Twitter, més ràpidament i a més gent, que les notícies veraces, segons un estudi del MIT, que també reconeix que algunes són molt difícils de detectar.

Les fake news poden tenir l'estètica d'una notícia verídica i contenir certa informació oficial o oficiosa, que en complica la identificació com a falsedat, i anar acompanyades d'imatges o vídeos manipulats que les il·lustren.

De totes maneres, hi ha algunes claus que poden ajudar a descobrir-les.

Tant el CAC com els Mossos, la Policia Nacional o la Unió Europea --arran de la desinformació al voltant de la pandèmia--, per posar alguns exemples, han editat guies per aprendre a identificar-les:

• Cal estar en alerta i dedicar-hi temps: estem saturats d'informació --en rebem massa i contínuament--. Cal resistir-se a la temptació de reenviar de forma instantània missatges que no hem pogut verificar i hem d'anar més enllà del titular i la foto abans de compartir res.
   
• Cal contrastar fonts, firmes i dades: mirar la font de la notícia i qui la firma, qui hi ha al darrere. Si no és un mitjà reconegut ni va firmada, n'hem de sospitar. I l'hem de contrastar, per exemple, amb una senzilla cerca en buscadors i en webs de fonts oficials. Cal mirar també l'adreça d'internet d'on prové, quin domini té (.cat, .es, .eu, .org, .com, .edu) i, si no l'identifiquem, hem d'evitar entrar-hi. També ens hem de fixar en quines referències fa i verificar si els enllaços porten on diuen (articles, webs, bibliografia...).
   
• L'ortografia, una pista clara: missatges mal redactats, faltes d'ortografia i traduccions automàtiques són una pista clara que la notícia no és fiable.
   
• Cal distingir entre informació, opinió, màrqueting i propaganda: els youtubers, tiktokers i influencers no estan sotmesos a cap codi deontològic. Fixar-nos en qui els patrocina o qui s'anuncia en aquell vídeo o notícia ens pot ajudar a veure si el contingut és objectiu, una opinió o una promoció.
   
• No hem de caure en el clickbait o pescaclics: hi ha notícies cridaneres o escandaloses que només es difonen per sumar clics i publicitat. Cal evitar-les.
   
• Compte amb les cures miraculoses, les alertes de desgràcies o teories de la conspiració: acostumen a incitar al consum de productes o serveis fraudulents amb informació falsejada.
   
• Cal mirar fonts diverses: acostumem a refiar-nos d'informacions que confirmen les nostres opinions, però és bo llegir de tot i contrastar dades amb mitjans amb què no ens identifiquem.
   
• Cal anar a comptes de verificació de textos i imatges: diversos mitjans i fonts ofereixen eines de verificació que segueixen els principis de fixa l'IFCN. Alguns d'aquests llocs són Fets i fakes, Verificat, Newtral, Maldita, EFEVerifica o Invid, en el cas d'imatges.
   
• Hem de vigilar què reenviem: la informació falsa pot afectar el prestigi de persones i institucions. Es viralitza o replica milers de cops en segons i, encara que després es desmenteixi, el mal ja està fet i costa molt desfer-lo. Distribuir-la ens fa còmplices de la mala qualitat de la informació que circula. Si no la veiem clara o pot generar alarma, no la compartim.
   
• Si detectem informació falsa: l'hem de marcar com a spam i denunciar-la.

Creixen les denúncies per delictes d'odi

Segons l'última memòria de la Fiscalia General de l'Estat que s'ha fet pública, l'any 2020, en què el nombre de delictes tramitats va baixar, van augmentar, en canvi, els delictes comesos a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, com les estafes o els delictes d'odi i discriminació a través de les xarxes socials.

La Fiscalia també adverteix de la radicalització del debat polític a les xarxes socials i fa dues mencions especials: que a la Fiscalia Provincial de Madrid van créixer "les denúncies per supòsits de discriminació per motius ideològics lligats a la difusió en xarxes de notícies falses o manipulades" i que, en canvi, van caure un 62% a l'àrea provincial de Barcelona --dins i fora de les xarxes socials--, segons l'informe, "pel refredament o relaxació del tens clima polític i la fractura social que es van viure a Catalunya el 2017 i el 2018 pels fets per tots coneguts".

Selva Orejón creu que els comportaments a les xarxes socials són "un reflex de la realitat" i les xifres li donen la raó.

Els delictes d'odi i discriminació van augmentar, en conjunt, a la secció de la Fiscalia Provincial de Barcelona. Del total de denúncies presentades el 2020, un 39% van ser delictes contra l'orientació sexual, un 33% per racisme i xenofòbia i un 19,5% per motius ideològics.

A més, arran dels incidents i les fake news contra menors estrangers, la Fiscalia recorda que "es tracta d'un col·lectiu especialment vulnerable" a qui "de forma injustificada i discriminatòria es fa responsable de la inseguretat i la delinqüència que hi ha en determinats barris, cosa que provoca actes d'assetjament, hostilitat i violència contra ells".

Llibertat d'expressió: no tot s'hi val

La Constitució espanyola garanteix la llibertat d'expressió i també el dret de crítica.

Per això, perquè un comentari, informació o imatge difosos per les xarxes socials es puguin considerar delicte i tinguin conseqüències penals han de vulnerar, de forma molt clara, altres drets fonamentals.

Qualsevol denúncia s'ha de ponderar i contextualitzar molt bé, perquè la jurisprudència acostuma a ser molt restrictiva i a castigar només els casos més greus i evidents, per garantir al màxim la llibertat d'expressió.

Es tenen en compte, per tant, les circumstàncies específiques i el context en què s'ha enviat el missatge o imatges denunciats, el llenguatge emprat i també el grau de vulnerabilitat de la víctima.

La jurisprudència també considera que polítics, policies i institucions no són tan vulnerables com les persones a títol individual i, per tant, deixa més marge al dret de crítica i a la llibertat d'expressió, però no tot s'hi val.