Menors fent compres als videojocs: denuncien manipulació per part de la indústria

L'Organització Europea de Consumidors --BEUC-- ha denunciat les principals empreses de videojocs per incentivar els usuaris a gastar com més diners millor mentre juguen. La denúncia presentada a Brussel·les posa sota el punt de mira jocs tan populars entre nens i adolescents com el Minecraft, el Fortnite, EA Sports FC 24 o el Clash of Clans.  

Concretament, se les acusa de "recórrer a tècniques de manipulació per incitar els usuaris a fer compres vinculades amb el mateix joc". Però això no és tot. També denuncia que moltes d'aquestes compres només es poden fer amb monedes virtuals, que no indiquen l'import real en euros. Això, diuen, pot confondre l'usuari --especialment si són nens-- i afavoreix que es gastin més diners dels que es voldria.

A finals del 2022, una d'aquestes empreses, Epic Games --creadora de Fortnite-- ja va ser condemnada als Estats Units a pagar més de 500 milions de dòlars per incentivar compres inconscients entre infants i adolescents.

Com funcionen aquests jocs?

Inicialment, la majoria d'aquests videojocs són gratuïts. A mesura que hi jugues, però, et van oferint tota mena d'extres que ja són de pagament: un millor vestuari per al teu personatge, escenaris més treballats o armes més potents, per posar-ne només alguns exemples. 

En aquest punt, si el jugador és menor d'edat i vol algun tipus d'extra, haurà de demanar als seus pares que li facin la compra a través d'una targeta de crèdit. En cas que els adults hi accedeixin, aquella targeta quedarà vinculada a aquell videojoc i, si més endavant el nen o nena decideix fer alguna altra compra, ho podrà fer sense problemes.

A més d'això, cal afegir que no sempre s'indica en euros el preu de tots aquests extres. Sovint el preu està marcat amb monedes virtuals inventades per a cada joc --a Minecraft, per exemple, es diuen minecoins-- i cadascuna té la seva pròpia equivalència en euros. 

Menors que gasten 39 euros al mes

Segons les organitzacions de consumidors que impulsen la denúncia, el 84% dels europeus d'entre 11 i 14 anys juguen a videojocs i es gasten una mitjana de 39 euros al mes en compres que fan quan hi estan connectats. Asseguren que la dada de la despesa mitjana la dona la mateixa indústria, que no detalla, però, quants diners es gasten sense permís explícit dels pares.

Sigui com sigui, l'OCU, que és una de les entitats denunciants, lamenta que les empreses de videojocs "ignoren la vulnerabilitat dels nens i els seus escassos coneixements financers per entendre el cost real de les monedes virtuals que es fan servir en els jocs". 

Dels 50 videojocs més populars analitzats l'any passat, 21 feien servir monedes virtuals. I d'aquests, 8 estan adreçats a nens de 12 anys o menys. 

Què exigeixen les organitzacions de consumidors?

Ras i curt, insten les autoritats comunitàries a garantir un entorn segur i clar als usuaris dels videojocs. Això passaria, al seu entendre, per exigir a les empreses que tots els preus de les compres s'indiquin en euros i que hi hagi una protecció especial en aquestes compres quan l'usuari sigui menor d'edat. 

Patrícia Suárez, presidenta de l'Associació d'Usuaris Financers, ASUFÍN, va una mica més enllà de demanar preus transparents: 

"Ara mateix tampoc tens la possibilitat de desistir perquè et tornin els diners. En resum, volem que al món virtual s'apliquin els mateixos drets que tenim en el món analògic."

Suárez lamenta que "la normativa ja existeix, però no s'està aplicant".

La indústria es defensa 

En un comunicat, la indústria al·lega que les empreses agrupades a Video Games Europe permeten, en molts casos, jugar sense haver de pagar res i asseguren que aquest mena de compres mentre es juga són una pràctica "ben establerta" i "ben entesa" pels jugadors.

També asseguren que respecten "sempre" les lleis de consum europees a l'hora d'oferir aquestes adquisicions i que la normativa PEGI obliga a indicar amb claredat el cost de la compra en monedes reals. 

I recorden que hi ha el control parental com a via per bloquejar les compres o posar-hi límits. 
 

Què poden fer els pares mentrestant?

De fet, la majoria de plataformes que ofereixen aquests videojocs, com ara Nintendo, Sony o Microsoft, ja tenen aplicacions de control parental per evitar que els menors facin compres pel seu compte. Són aplicacions que envien una notificació al titular de la targeta de crèdit quan es detecta que un tercer vol fer algun tipus de pagament. D'aquesta manera, els pares poden decidir si ho accepten o no. 

Més enllà de resoldre el problema des d'un punt de vista pragmàtic, el més important seria parlar amb els fills sobre com fer un ús proporcionat i responsable dels videojocs.

Les "compres integrades" mouen milions

Actualment, les compres fetes dins dels videojocs generen més de 46.000 milions d'euros l'any, una quarta part dels ingressos totals d'aquest lucratiu mercat. De fet, només amb les anomenades "compres integrades" es recapten més diners que amb tota la indústria del cinema i la música juntes, segons expliquen les organitzacions de consumidors que han presentat la denúncia a Brussel·les. 

Això explica que, en els últims anys, les empreses de videojocs hagin desenvolupat models de negoci que cada cop depenen més d'aquest tipus de compres d'extres dins dels mateixos jocs.

En aquest punt, el director general de l'Organització Europea de Consumidors, Agustín Reyna, exigeix als reguladors europeus que actuïn sense perdre temps:

"L'entorn online no hauria de ser un lloc on les empreses dobleguin les regles per augmentar els seus guanys."

La denúncia presentada a Brussel·les la signen 21 organitzacions de consumidors europees presents a 17 països.