L'economista Mariana Mazzucato
L'economista Mariana Mazzucato (Flickr/UCL CC BY-NC 2.0)
ANÀLISI

Mazzucato, la dona que apunta una sortida a la crisi climàtica des de l'economia

L'escolten i la temen les elits polítiques i econòmiques i el seu treball té un efecte devastador en el pensament neoliberal

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat

És catedràtica d'Economia de la Innovació i el Valor Públic a la  University College London, on dirigeix l'Institut d'Innovació i Propòsit Públic. El seu llibre "L'estat emprenedor" (2013) la va fer mundialment famosa. Assessora governs, com els de Suècia, Noruega i Escòcia, i institucions, com la Comissió Europea i l'Organització Mundial de la Salut.  

Mariana Mazzucato treballa en la manera de com dirigir l'economia per afrontar els grans reptes de la humanitat. "Es tracta de reformar l'aparell estatal des de dins -enfortint els sistemes de salut, educació, transport i medi ambient-, i de donar direcció a l'economia." El 2021 ha publicat "Missió economia".

La crisi climàtica al centre de l'economia

Afrontar la crisi climàtica implica canviar el sistema socioeconòmic mundial. Ho sabem des de fa dècades. El que aporta Mariana Mazzucato és un canvi en el pensament econòmic: la necessitat de lideratge radical dels estats per posar l'emergència climàtica al centre de l'economia "perquè si no és així arribem a pactes com l'European New Green Deal, que no té impacte financer", afirma.

I ho rebla amb les lliçons del Projecte Apollo, que els anys 60 va mobilitzar la societat nord-americana per arribar a la Lluna en vuit anys.


Lliçons del Projecte Apollo

A principis dels 60 la Unió Soviètica anava davant dels Estats Units en la cursa espacial: va llançar el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik, i quatre anys més tard, el 1961, va portar el primer humà a l'espai, Iuri Gagarin. Sis setmanes després de l'èxit de Gagarin, el president dels EUA, John F. Kennedy, va fixar un objectiu que semblava impossible: portar un humà a la Lluna, i retornar-lo sa i estalvi a la Terra, aquella mateixa dècada.

"Escollim anar a Lluna aquesta dècada perquè és un desafiament que no estem disposats a posposar i que tenim tota la intenció de guanyar."

L'objectiu d'arribar a la Lluna aquella dècada va mobilitzar les agències del govern, amb projectes molt ambiciosos, per als quals contractaven les empreses capaces de fer-ne parts, amb contractes molt exigents a termini fix i supervisats per la NASA.

La capacitat d'innovació de la societat nord-americana es va mobilitzar i es va aconseguir l'objectiu: el juliol del 1969 Neil Armstrong i Edwin Aldrin arribaven a la Lluna amb l'Apollo 11. Quatre mesos més tard, el novembre del 1969, també arribava l'Apollo 12.

L'home que va decidir com col·locar un astronauta a la Lluna
Neil Armstrong a la Lluna, el 1969


Una missió col·lectiva

Mariana Mazzucato assenyala que el que va portar els humans a la Lluna va ser imaginar un futur i organitzar les inversions públiques i privades per aconseguir-ho provocant reaccions catalítiques en tota la societat.

Kennedy va donar sentit als esforços de tota la societat per una missió col·lectiva, liderada pel govern, amb un objectiu ambiciós, clar i urgent. Una missió que anava molt més enllà de la rivalitat entre superpotències: "Cap altre projecte serà tan impressionant per a la humanitat, ni més important, que els viatges de llarg abast a l'espai, i cap serà tan difícil i costós d'aconseguir."

Kennedy va elevar la mirada dels humans, amb un objectiu que fins aleshores només tenien els escriptors de ciència-ficció, els visionaris i uns pocs científics. Aquella missió va donar direcció a l'economia, i va posar el finançament en objectius a llarg termini, cosa que va generar experimentació en condicions d'incertesa i cooperació entre organitzacions.

Exactament el que ara cal per afrontar l'emergència climàtica

John Fitzgerald Kenndy i la primera dama, Jacqueline, aclamats al carrer
John Fitzgerald Kennedy i la primera dama, Jacqueline (Europa Press/Zuma Press)

Donar direcció a l'economia des de l'Estat?

Mazzucato destaca la importància que l'Estat no sigui un actor passiu de l'economia, que es limita a reparar el que el mercat fa malament. L'Estat ha de donar direcció a l'economia amb inversió de risc de primer recurs, ha d'anar davant del mercat, creant-lo amb missions ambicioses a termini fix.

La raó de posar l'èmfasi en l'Estat és perquè només ell té capacitat de portar a terme una transformació a l'escala necessària. Però abans cal reinventar el govern per al segle 21, equipant-lo amb l'organització i la cultura que necessita per impulsar missions.

"Part del problema és com s'estructuren i es relacionen entre si les organitzacions governamentals. Per tant, la seva reestructuració ha de ser part de la solució."


Reinventar el sector públic per al segle XXI

L'experiència de la NASA, una agència pública liderant la missió d'arribar a la Lluna, és molt inspiradora. El director de l'Oficina de Vols Espacials Tripulats de la NASA entre el 1963 i el 1969, George Mueller, pensava que el principal obstacle per a la missió era la comunicació deficient. Per això va canviar radicalment la NASA, i va fer una organització més plana i transparent perquè la informació circulés, i després va aplicar el mateix model a les empreses contractades.

Científics de la NASA avaluen un motor de coet en els laboratoris de l'agència
Científics de la NASA avaluen un motor de coet en els laboratoris de l'agència (NASA)

"La informació fluïa entre els projectes i de dalt a baix. Tots enteníem el que estava passant en tot el programa. Les comunicacions no estaven limitades. Aquest va ser el secret de l'èxit del programa". Va combinar la planificació i el control centralitzats, amb una execució de projectes descentralitzada.


Com es paga anar a la Lluna (o afrontar l'emergència climàtica)?

La pregunta clau, segons Mariana Mazzucato, és si l'economia té capacitat productiva per fer bon ús del diner que el govern crea i posa en mans privades. Per aconseguir la missió desitjada, el finançament s'ha de canalitzar a través de la innovació, així s'amplia la capacitat productiva en la direcció desitjada. És aquesta direcció el que s'ha d'analitzar i debatre, no si hi ha prou diners, afegeix Mazzucato.

Els projectes espacials dels Estats Units 1960-1973 van costar 28.000 milions de dòlars, que en dòlars del 2020 són 283.000 milions. Un terç dels 833.600 milions (en dòlars del 2020) que els EUA van gastar a rescatar els bancs en la crisi financera del 2008.

Els viatges espacials dels 60 van desenvolupar molts dels enginys dels quals ara gaudim: telèfons amb càmeres, escàners TAC, llums led, equipament per eliminar mines terrestres, mantes d'alumini, sistemes de purificació d'aigua, aspiradores de mà, termòmetres d'oïda, aïllament tèrmic per a habitatges, eines hidràuliques de rescat, auriculars sense fil, espuma viscoelàstica, llet en pols, extremitats artificials, ordinador portàtil, detectors d'intrusos sensibles a la vibració, aliments liofilitzats, panells solars, detectors de gasos perillosos, desfibril·ladors cardíacs automàtics, tecnologia de diàlisi de ronyó...

Entendre que el valor es crea col·lectivament

"Si volem resoldre els problemes més grans del món, hem d'entendre millor la creació de valor i d'innovació. La història ens diu que la innovació és el resultat d'un esforç col·lectiu massiu, i que el motor més important de la innovació són els estats." Mazzucato posa també exemples com la creació d'internet, o els cotxes elèctrics Tesla.

Rere els resultats empresarials de Tesla hi ha les inversions inicials de risc que van fer les agències públiques nord-americanes. El Departament d'Energia va fer un préstec garantit de 465 milions de dòlars el 2009 i si Tesla no podia tornar-lo, l'Estat es quedava 3 milions d'accions de pèrdues.

En total, Elon Musk ha rebut 4.900 milions de dòlars en subvencions públiques a les seves empreses, però els guanys generats per la inversió pública no han retornat als ciutadans, ni són part del relat d'èxit de Tesla.

Mazzucato reclama canviar el relat, començar per reconèixer que el valor econòmic es crea col·lectivament entre múltiples grups, com empresaris, treballadors i governs locals i centrals. No es tracta de fer una simple associació entre el sector públic i el privat, sinó d'entendre l'ecosistema econòmic i compartir de forma més equitativa els riscos i les recompenses, amb participació ciutadana.

Entendre l'ecosistema econòmic que també cal per fer la transició a la sostenibilitat.


Una economia política!

Projectes ambiciosos, com anar a la Lluna o afrontar l'emergència climàtica, impliquen molta incertesa i la realimentació entre molts sectors diferents.

Les incerteses i realimentacions no es poden captar amb els sistemes d'anàlisi de cost-benefici de l'economia actual, preocupada per beneficis trimestrals que deixen fora l'emergència climàtica.

Mazzucato proposa una economia política, basada a conformar els mercats des del sector públic: "Ha de ser el sector públic el que lideri el procés, mai el privat, i sempre en base a un objectiu concret, ja sigui anar a la Lluna o retirar el plàstic dels oceans."

Mazzucato, que al febrer va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya, és seguidora de Keynes, el gran economista del segle XX, que va demostrar la necessitat que els estats tinguin un paper central en l'economia. Les idees de Keynes van ajudar el president Roosevelt a mobilitzar la societat nord-americana, els anys 40, en l'esforç per derrotar el nazisme, equipant massivament l'exèrcit dels Estats Units i també els del Regne Unit i la Unió Soviètica.


Missió: afrontar l'emergència climàtica aquesta dècada

Els efectes de l'escalfament global ja són una experiència quotidiana. La ciència alerta que anirà a més i que si no frenem ràpidament la crema massiva de carbó, petroli i gas pot superar la capacitat d'adaptació dels humans. Per intentar impedir-ho cal canviar ràpidament el model socioeconòmic mundial, perquè les tendències porten a superar el llindar de seguretat dels 1,5 ºC a partir del 2030.

Els grans canvis comencen amb idees noves, que generen tendències noves que es realimenten. La idea de "missió" col·lectiva podria ser el que necessitem per canviar ràpidament el model socioeconòmic.

Avui Kennedy diria: "Escollim afrontar l'emergència climàtica aquesta dècada perquè és un desafiament que no estem disposats a posposar i que tenim tota la intenció de guanyar." Mazzucato afegeix: "Si ho podem fer en temps de guerra, també ho podem fer en temps de pau."

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut