Matrimonis forçats a Catalunya: "Als 17 anys, em van casar amb un noi de 30"

Les agressions sexuals tenen un ampli seguiment mediàtic, però hi ha també altres violències contra les dones que passen més desapercebudes o que són invisibilitzades. És el cas dels matrimonis forçats, que a Catalunya també existeixen.

El testimoni de noies, com Aminata Jawara, que han fet el pas de denunciar i s'han rebel·lat contra aquesta imposició dels pares i de la tradició n'és un exemple.

"Quan tenia 17 anys, els meus pares em van dir que el dia 18 m'havia de casar amb un noi que tenia trenta anys i vivia a Àfrica. Va venir aquí i es va celebrar el casament."

Dos mesos després del casament, l'Aminata va aconseguir escapar-se de casa. La fugida implicava perdre l'honor familiar i trencar amb els seus pares.

"Només sé que plorava i plorava, era una cosa superforta que no sabia com gestionar, i no tenia recursos per marxar de casa."

D'aquell episodi han passat sis anys i amb el temps ha pogut reprendre el contacte amb la família. Un fet poc habitual perquè, moltes vegades, són repudiades pels pares i per la comunitat.

Són poques les entitats que donen suport emocional i econòmic a aquestes noies perquè es rebel·lin contra un matrimoni forçat. Des del 2014, l'associació Valentes i Acompanyades ha ajudat gairebé un centenar de noies.

Carme Vinyoles, membre d'aquesta associació, és testimoni de la dificultat d'abordar situacions d'aquesta mena.

"La duresa del conflicte que han passat i haver-se d'enfrontar amb la família en una situació com aquestes tan dures té  conseqüències i és molt important atendre-les. És un treball de llarg recorregut. No se soluciona amb un mes ni en un any..."

Alba Alfageme, psicològa especialitzada en l'abordatge violència masclista, recorda que, moltes vegades, per als pares també és traumàtic.

"Els pares i les mares també senten tota una pressió d'una comunitat tancada i una comunitat molt densa que d'alguna manera els obliguen a fer que les seves filles contraguin aquests matrimonis tot i anar en contra de la voluntat d'aquestes noies."

El cas de l'Aminata és un referent que empodera altres dones que viuen la mateixa situació. Malauradament, són molt poques les que s'atreveixen a denunciar i les xifres estan molt lluny encara de la realitat.

14 matrimonis forçats el 2020

L'any passat es van denunciar 14 matrimonis forçats a Catalunya, però es creu que n'hi podria haver molts més.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat un protocol per a la prevenció i abordatge del matrimoni forçós.

Es tracta d'una de les violències masclistes més difícils de detectar. Per això es vol fer arribar informació preventiva a totes les famílies, sobretot a les que venen de països on es practica.

També es vol donar més formació i recursos als professionals que treballen per erradicar-ho, com ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani.

"En el fons el que fem és adequar el nostre sistema d'atenció a les dones que han patit violència masclista a una situació que en massa ocasions ha estat invisibilitzada i que requereix d'aquesta feina conjunta alineant tots els serveis amb la noia al centre però que ens permeti evitar aquestes situacions."

Chakir el Homrani ha dit que un dels aspectes clau que es busca "és la presa de consciència de la víctima i del seu entorn".

Intervenció en quatre fases

L'abordatge per a l'eradicació del matrimoni forçós consta de quatre fases d'intervenció. La primera és la prevenció amb sensibilització de la població provinent de les zones amb alta incidència d'aquesta pràctica i formació dels professionals.

La segona fase és la detecció que duen a terme professionals de diferents àmbits. Una comissió interdisciplinària de professionals recopilarà la informació de cada cas, en farà una valoració per establir el nivell de risc i durà a terme el seguiment.

La següent fase és l'atenció, una intervenció que variarà en funció de si es tracta de menors o de majors d'edat i del nivell de risc i implicarà la coordinació entre professionals d'àmbits diversos, acordant una persona referent del cas i un pla d'intervenció individual.

Per últim, en la fase de recuperació es dissenyarà un pla personalitzat de seguiment que supervisarà la referent.

Això pot suposar l'activació un recurs d'acollida d'urgència, la petició d'aplicació de mesures cautelars, l'acompanyament psicològic i teràpia adequada, gestions burocràtiques -com canvi de residència o de centre educatiu-, l'activació de recursos econòmics i laborals o l'activació de recursos d'habitatge per a la víctima i els seus fills i filles.

La Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha incorporat  un grup de professionals amb capacitats lingüístiques per entrar en contacte i treballar de forma comunitària amb la població de risc transmissora d'aquesta pràctica, i actuaran així com a agents de prevenció de la violència masclista entra població d'origen migrant.