Hi ha set indicadors entre els gossos per detectar si tenen por dels petards (Unsplash/Mike Buke)

Mascotes i petards: consells per ajudar gossos i gats que tenen por per Sant Joan

Repassem estratègies i trucs de la mà d'un expert en conducta animal per ajudar-los a passar una revetlla més agradable i identificar quan ho estan passant malament
Actualitzat
TEMA:
Sant Joan

Per Sant Joan la població es divideix en dos bàndols: els que esperen passar una revetlla explosiva, en tots els sentits, i aquells que, precisament, saben que les detonacions els complicaran poder gaudir de la festa. Parlem, entre d'altres, de les persones que tenen mascotes.

I és que la fòbia al soroll, sobretot al dels petards i els focs d'artifici, és freqüent en gossos i gats. Segons dades del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), la pateixen entre un 25% i un 50% dels animals.

Aquestes dues espècies, que tenen una sensibilitat auditiva molt superior a la de les persones --en especial per a sons molt aguts--, ho passen particularment malament en nits com la de Sant Joan, perquè "no estan exposades de manera rutinària a aquest tipus d'estímuls auditius". Ens ho explica el veterinari i etòleg de l'Hospital Veterinari de Catalunya Adrià Martorell:

"No són capaços d'entendre el que està succeint i la reacció que mostren és de por, d'inseguretat cap a aquests estímuls que surten de la normalitat."

Justament, això dificulta poder-los ajudar, ja que, segons detalla Martorell, la teràpia de modificació de conducta habitual que fan servir els experts consisteix, de manera molt gradual, "a exposar l'animal a l'estímul que li està causant por per fer-li entendre que no passa res".

"El problema que ens trobem els etòlegs és que costa molt acostumar-los perquè no presentin aquestes respostes", explica. "Els petards són una cosa poc habitual i, encara que en reproduïm el so, hi ha estímuls, com ara l'olor de pólvora i la vibració que produeix una detonació, que no podem recrear".

Amb tot, hi ha una sèrie de coses que podem fer per ajudar-los a passar millor el tràngol.


Com sé que el meu animal té por del soroll?

El que sí que està a les nostres mans és saber identificar que els nostres animals estan espantats. En aquest sentit, Martorell indica diferències notables entre gossos i gats a l'hora de poder detectar-ho.

"Els gossos acostumen a respondre amb el que anomenem llenguatge corporal obvi", assegura. Algunes pistes són:

► Cua entre les potes

► Orelles caigudes

► Pupil·les dilatades

► Mirada desviada

► Tendència a amagar-se

► Tremolors

► Vocalització, bordant o amb algun tipus d'udol


Pel que fa als gats, raona, "també mostren signes de llenguatge corporal, però costen més de detectar, perquè no som tan bons identificant-los":

"El que es veu sovint és que el gat s'amaga o desapareix, però el que ens trobem a la clínica és que els tutors de l'animal no saben que els gats estan angoixats."

Com puc ajudar-lo?

L'expert recomana avançar-nos el màxim possible per donar a l'animal l'ajuda més adequada. En funció del seu grau de resposta, "hi ha des de complements alimentaris fins a teràpies naturals, com ara feromones, que poden donar-li un suport".

Per als que tenen una resposta més negativa, diu, "ja parlaríem de teràpies mèdiques, que van sempre amb recepta":

"Sovint aquestes medicacions s'han de provar uns dies abans per veure que funcionen i buscar alternatives si convé. Molts cops s'han de fer analítiques per confirmar que són segures per a l'animal."

En els gats és més complicat detectar l'angoixa (Unsplash)

Recomanacions pràctiques

Més enllà de teràpies i tranquil·litzants, Martorell dona alguns consells a tenir en compte.

No deixar-los sols: Que la persona amb qui l'animal tingui més vincle estigui amb ell aquesta nit i l'acompanyi:

"Hem d'entendre que els animals solen tenir un vincle i senten que aquesta persona és un component social de seguretat."

"Per sort, no és freqüent que els tutors abandonin els animals --diu--; al contrari, la gran majoria volen passar la nit amb els seus animals i n'hi ha molts que marxen dels nuclis urbans per passar-lo junts el millor possible."

Determinar una base segura per a l'animal: Preparar i ambientar un espai on la mascota se senti tan tranquil·la com sigui possible. Això es pot fer amb elements que li donin benestar, com objectes que acostumi a relacionar amb coses positives.

"Potser té un llit, una manteta, una joguina o aliments que poden servir d'entreteniment... La idea és intentar convertir-ho en una festa."

Aïllar l'espai: Intentar limitar l'exposició de l'animal a l'estímul, tancar finestres, abaixar persianes, intentar esmorteir el soroll. Una opció és posar la televisió o música suau, tot i que l'etòleg reconeix que, en aquest últim cas, no està provat que tingui una gran influència a l'hora de relaxar els animals.

No dramatitzar: "En contra del que es pugui pensar, no és aconsellable estar-hi gaire a sobre", explica. Per això indica que no s'ha de reforçar la por de l'animal intentant-lo acariciar molt o dient-li moltes coses. "Cal trobar l'equilibri entre donar espai a l'animal, ser-hi present i respondre de manera positiva al que necessita sense excedir-nos gaire", recomana Martorell.

"M'agrada fer el símil amb els nens molt petits, que quan cauen i es posen a plorar a vegades reforcem la sensació que el que està passant és molt greu."

► No limitar l'instint de fugida: Donar-li, sempre que sigui possible, la possibilitat de moure's i de no sentir-se atrapat. Martorell detalla que això s'ha de combinar amb les lògiques precaucions per evitar que pugui escapar-se, desorientar-se i perdre's: "La idea és habilitar un espai el més allunyat del focus possible, però que pugui transitar i que pugui triar on anar".


I si tot plegat no funciona?

Hi ha dues opcions més, per a casos més extrems:

► Feromones i complements alimentaris: Es poden fer servir per donar un suport a l'animal. En qualsevol cas, explica Martorell, "posar un difusor de feromones o donar-li un complement alimentari no posarà en risc la salut de l'animal, per la qual cosa és recomanable fer-ho".

► Tractaments: Els tractaments medicinals per als casos en què l'animal ho passa pitjor van sempre subjectes a prescripció veterinària. L'etòleg recomana acostar-nos a l'especialista i preguntar amb antelació. Idealment, indica, "caldria fer-ho tres o quatre setmanes abans, però si ja no hi som a temps, hi ha certes medicacions que poden ser segures, en funció de l'edat de l'animal".

No té per què ser sempre igual

Segons el Col·legi de Veterinaris, la fòbia al soroll dels animals pot derivar del seu temperament poruc, d'una experiència traumàtica lligada a un soroll o de no haver-se habituat als sorolls durant el període de socialització.

En aquest sentit, Martorell relata que les seves reaccions molts cops no es mostren fins passada la pubertat. "Certs experts indiquen que l'animal se sensibilitza en base a experiències anteriors. Això vol dir que, encara que el teu gos o el teu gat hagi passat Sant Joan bé, no vol dir que el següent el passi igual de bé".

A més, explica que la primera experiència els pot arribar a marcar molt. Quan el primer Sant Joan arriba quan el nostre cadell té un, dos o tres mesos d'edat, els animals estan més preparats per habituar-se a estímuls d'aquest tipus":

"És el que nosaltres coneixem com a període de socialització i si tens la 'sort' que et coincideix, és probable que l'animal desenvolupi una tolerància més gran per tota la seva vida."

Això sí, el que és molt habitual, afegeix, és que quan un animal mostra aquest tipus de conducta un any, "el següent li torni a passar".

Per als casos més greus, l'etòleg recomana consultar el veterinari (iStock)

Poden tenir seqüeles?

Pel que fa a efectes duradors de la revetlla, el veterinari minimitza que els animals puguin tenir-ne: "Les reaccions de por són causades pels estímuls; quan desapareixen, els animals acostumen a tornar a una normalitat. Poden allargar-se uns dies, però rarament gaire més."

Compte, però, si la teva mascota ho passa malament, perquè, segons Martorell "el que sí que és molt habitual és que quan un animal mostra aquest tipus de conducta un any, el següent li torni a passar".


Limitar els petards més sorollosos

Per últim, l'expert apunta a una opinió majoritària en el sector, que passa perquè "els petards estiguin més controlats i que els més sorollosos es limitin a certes àries concretes":

"La nostra recomanació és intentar minimitzar els petards més estridents i, per tant, som partidaris de normatives que afavoreixin l'ús d'artefactes no sonors, llums, fonts, aquest tipus de petards que són molt més amables per als animals."

 

ARXIVAT A:
Sant Joan Seguretat
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut