Marine Le Pen, inhabilitada per malversar fons europeus

Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa, ha estat declarada culpable de malversació de fons europeus i condemnada a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per a càrrecs públics, amb efectes immediats.

El Tribunal Correccional de París ha certificat aquest dilluns que Le Pen va tenir un "paper central" en el desviament de diners del Parlament Europeu cap al seu partit, Reagrupament Nacional (RN), entre el 2009 i el 2016.

A més dels quatre anys de presó --dos dels quals amb braçalet electrònic-- i d'una multa de 100.000 euros, la política ha quedat inhabilitada de manera immediata, que era el principal interrogant de la sentència d'aquest dilluns.

"És per garantir que els càrrecs electes, així com tots els litigants, no es beneficiïn d'un tracte preferent", ha indicat la presidenta del tribunal, Bénedicte de Perthuis.

La condemna, per tant, compromet el futur polític de la cara més coneguda de l'extrema dreta francesa, ja que la priva de presentar-se a unes eleccions, incloses les presidencials del 2027.

De tota manera, Le Pen, per una banda, pot mantenir l'escó de diputada a l'Assemblea Nacional, on presideix el grup parlamentari d'RN. 

I, d'altra banda, el seu advocat ja ha anunciat que continuarà "combativa" i que presentarà recurs, amb la voluntat que es resolgui abans de la pròxima gran cita electoral. "És un cop a la democràcia", ha resumit el lletrat.

Abans que li llegissin la pena, la presidenta d'RN a l'Assemblea Nacional ha decidit abandonar el Palau de Justícia, visiblement irritada.

Aquest dissabte, preguntada sobre si creia que seria inhabilitada preventivament, va declarar: "No crec que arribin tan lluny".
 

Contractes ficticis a 12 assessors

Aquest dilluns, el tribunal ha considerat provat que Le Pen i vuit eurodiputats més van fer contractes "ficticis" a 12 assessors parlamentaris.

Tot i que estaven a sou de la cambra, en realitat treballaven per al partit. En total, 2,9 milions d'euros desviats.

La candidata a l'Elisi també va fer servir diners públics per pagar la seva cap de gabinet i el guardaespatlles personal, segons la sentència.

Dels 24 acusats més, tots excepte un han estat condemnats, amb penes que van des dels sis mesos als quatre anys de presó, acompanyades de diferents multes i inhabilitacions.

Entre aquests hi ha l'alcalde de Perpinyà i vicepresident de la formació, Louis Aliot. En el seu cas, ha estat condemnat a divuit mesos de presó i tres anys d'inhabilitació, tot i que sense efectes immediats.

Aliot, per tant, podrà continuar al capdavant del consistori de la ciutat més gran governada per l'extrema dreta francesa.

A banda, Reagrupament Nacional també haurà de pagar una multa d'1 milió d'euros, que s'afegeix al milió ja confiscat durant la investigació dels fets.

Terratrèmol polític a França

Una inhabilitació preventiva de Le Pen l'aparta, per ara, de la cursa per les eleccions presidencials del 2027, en què --segons les enquestes-- hi arribaria com a principal favorita.

Si l'inhabilitació no hagués estat d'aplicació immediata, l'acusada podria encadenar recursos i dilatar la sentència definitiva durant anys i, per tant, presentar-se un cop més a les eleccions. Ara, aquesta opció ha quedat en l'aire.

Les presidencials del 2027 es plantejaven com la tercera ocasió en què Le Pen podria arribar còmodament a la segona volta electoral, després de perdre dues vegades contra Emmanuel Macron.

De moment, la candidata d'RN a l'Elisi ha estat la figura de l'extrema dreta que s'ha acostat més al poder, obtenint el 43,5% dels vots en les últimes presidencials.

En paral·lel, Reagrupament Nacional ha estat el partit més votat en les dues últimes eleccions, incloent-hi les legislatives del juliol passat, tot i que la coalició d'esquerres li va acabar barrant el pas.

Les veus a favor de Le Pen

Les primeres reaccions a la sentència han vingut de dins del mateix partit. El president d'RN i jove promesa de l'extrema dreta francesa, Jordan Bardella, ha valorat a través d'X que "la democràcia francesa està sent executada".

El conservador Éric Ciotti, aliat lepenista després de protagonitzar una crisi a la dreta francesa, també li ha expressat el seu suport:

"El destí democràtic de la nostra nació, confiscat per una escandalosa càbala judicial."

El president d'Els Republicans, la dreta tradicional, també s'ha mostrat contrari a la decisió del tribunal: "Aquest no és, sens dubte, el camí que hauria d'haver pres", ha valorat.

Els vincles internacionals de l'extrema dreta francesa han aflorat arran de la condemna, des dels Països Baixos a Rússia, passant per Itàlia o Hongria.

Mentre que el neerlandès Geert Wilders ha dit que està "sorprès" pel "veredicte extremadament dur", l'ultranacionalista hongarès Viktor Orbán, company de bancada a l'Eurocambra, ha emès un breu "Je suis Marine!":

El Kremlin també ha criticat la condemna. El seu portaveu, Dmitri Peskov, ha assenyalat que "més i més capitals europees estan seguint el camí de trepitjar les normes democràtiques", tot i afirmar que Rússia no vol interferir en afers interns francesos.

L'italià Matteo Salvini, per la seva banda, ha denunciat "una declaració de guerra de Brussel·les".

"No aconseguiran fer callar la veu del poble francès", ha afegit el president de Vox, Santiago Abascal, en un tuit.
 

Deu anys d'investigació

El judici a Le Pen i 24 acusats més va començar la tardor passada i va durar dos mesos. La investigació ha durat uns deu anys i ha comptat amb l'aportació de gairebé 2.500 proves per part de l'acusació.

Segons la Fiscalia, el desviament de fons va començar el 2004, amb el seu pare, Jean-Marie Le Pen, però va cobrar especialment força a partir del 2014, quan el Front Nacional va guanyar les eleccions europees a França.

La causa va començar el 2015 després que Martin Schulz, qui llavors era president del Parlament Europeu, denunciés el cas i la justícia francesa i l'Oficina Europea de Lluita Antifrau obrissin una investigació.