Canonada d'una explotació porcina de Múrcia, amb els purins negres en primer terme (Lighthouse Reports)

Mar Menor: el govern murcià hauria autoritzat granges de porcs tot i saber que contaminaven

Ho revela una investigació periodística que denuncia que les administracions han permès que contaminin l'aqüífer que alimenta aquesta llacuna salada
Josep Maria Camps Collet
TEMA:
Mar Menor

La contaminació del mar Menor no prové només de les explotacions agrícoles del camp de Cartagena, com s'havia dit fins ara: bona part surt, en forma de purins, d'enormes granges d'engreix de porcs.

És el que denuncia una recerca de l'organització periodística holandesa Lighthouse Reports, en col·laboració amb els mitjans eldiario.es i La Marea, que acusen les administracions de no fer-hi front:

"Utilitzant tècniques forenses com fotografies de drons i imatges de satèl·lit juntament amb les sol·licituds d'informació oficial de transparència i els reportatges i entrevistes sobre el terreny, apareix una imatge inquietant de contaminació a gran escala, delictes ambientals i fallades oficials a tots els nivells".


2 metres cúbics de purins per porc

Aquesta recerca periodística recull dades d'un informe del Ministeri de la Transició Ecològica del març del 2019, que afirma que cada porc produeix uns 2 metres cúbics de purins a l'any.

Els purins són la barreja d'excrements, orina i restes de menjar, i tenen una concentració de nitrogen fins a 40 vegades superior a les aigües residuals normals.

Són un problema històric associat a la indústria càrnia del porc, perquè són molt difícils de reciclar, i com que són molt contaminants, està prohibit llençar-los al medi ambient.

El 90% de les basses, mal impermeabilitzades

L'informe del ministeri afirmava que el 90% de les basses on les granges pròximes al mar Menor aboquen els purins no estan ben impermeabilitzades, de manera que es filtren al sòl i el nitrogen acaba arribant als aqüífers.

Segons aquest informe, cada any 150 tones d'aquest nitrogen arriben a l'aqüífer que alimenta el mar Menor, i 100 més s'emeten a l'atmosfera en forma d'amoníac.

Amb això, es calcula que gairebé una cinquena part del nitrogen que va a parar a aquesta llacuna salada surt de les granges de porcs de la zona, que tenen unes 500 basses, amb una superfície total d'unes 160 hectàrees.

Piles d'excrements de porc i filtracions de purins en primer terme en una granja de Múrcia (Lighthouse Reports)

Mala praxi documentada

La recerca periodística feta els últims mesos ha documentat que ara mateix moltes d'aquestes basses continuen sense estar impermeabilitzades i que en algunes explotacions aboquen els purins directament al terra amb canonades.

En algunes fotografies del reportatge es pot veure la terra negra pels purins abocats, i en imatges aèries s'aprecien basses de les que han vessat els purins a les terres dels voltants.

Imatge aèria d'una explotació porcina de Múrcia, amb les basses de purins en primer terme (Lighthouse Reports)

Múrcia ho nega

El govern de Múrcia rebutja les acusacions, assegurant que "no responen a la realitat de la zona, és a dir, a la veritat", tot i que un informe del mateix govern regional admetia que no es controlaven els purins.

A la regió de Múrcia hi ha més de 2 milions de porcs en explotacions industrials, una xifra que ha augmentat molt els últims anys.

Malgrat els informes, des del 2018 el govern de Múrcia ha aprovat l'ampliació d'explotacions amb 220.000 porcs més, 35.000 en 39 granges de la zona d'influència del mar Menor.

Això suposa uns 70.000 metres cúbics més de purins a l'any, l'equivalent a més de 20 piscines olímpiques, i hi ha demanats permisos per a l'ampliació de 9 explotacions més, i la creació de 2 de noves.


Impermeabilitzades "de forma natural"

La Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient de Múrcia assegura que les basses "estan impermeabilitzades de forma natural", i remeten a un estudi de la Universitat Politècnica de Cartagena.

Aquest estudi, que va analitzar només 8 basses, admet que no són del tot impermeables, però afirma que "no s'evidencia risc per a l'aqüífer".

La recerca periodística acusa l'autor principal d'aquesta recerca, Ángel Faz, d'estar finançat per una gran càrnia, Cefusa, subministradora de la marca El Pozo.

L'informe també denuncia que només hi ha dues persones encarregades de les inspeccions a les granges, i afirma que només s'han fet 40 inspeccions des del 2019, i no s'ha imposat cap sanció.

Manifestació per reclamar actuacions per revertir la contaminació al mar Menor, el 7 d'octubre a Múrcia (EFE)

Dimissions al Comitè Científic

També bona part dels membres del Comitè d'Assessorament Científic del Mar Menor, creat el 2016, han renunciat perquè consideren que està manipulat pel govern autonòmic.

Els reporters han entrevistat alguns membres, com la biòloga Julia Martínez, que afirma que els polítics del govern regional feien rodes de premsa explicant les conclusions abans que ells es reunissin:

"Era una absoluta pèrdua de temps, el que fèiem no servia per a res, les decisions ja estaven preses".


56 milions de porcs a Espanya

Aquesta recerca s'ampliarà els pròxims dies, amb reportatges sobre els purins a altres comunitats autònomes, com Catalunya, l'Aragó i Castella i Lleó.

Espanya sacrifica cada any més porcs que població humana té: 56 milions, i lidera la llista de països europeus en aquesta indústria, després de desplaçar Alemanya els últims anys.

Bona part de la carn de porc va a parar a la Xina, on la producció va caure dràsticament per la pesta porcina. Per això en l'última dècada s'han ampliat moltíssim les explotacions per alimentar aquesta demanda.

 Enciams "plantats" per Ecologistes en Acció al mar Menor per protestar per la contaminació, el 5 d'octubre (Europa Press)

 

 

 

ARXIVAT A:
Mar Menor Contaminació Alimentació
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut