La UE descarta l'adhesió exprés d'Ucraïna i només es compromet a "enfortir-hi llaços"

Revés de la Unió Europea a Ucraïna, que havia demanat l'adhesió urgent al club dels 27. Els estats membres han descartat que aquest país -- i també Moldàvia i Geòrgia - puguin integrar-se per la via ràpida.

L'adhesió d'un estat membre necessita consens i hi ha països, com França o els Països Baixos, que ja a l'entrada de la reunió deixaven clar el seu no. El president de França, Emmanuel Macron, llençava aquesta pregunta:

"Podem obrir un procés d'adhesió amb un país en guerra? No ho crec."

Tot i això, el mandatari hi afegia que cal enviar un "senyal fort" als ucraïnesos i que no se'ls tanca la porta de manera definitiva. A la pregunta de Macron s'hi sumaven altres veus, com la de Pedro Sánchez, que s'ha oposat a una "adhesió exprés".

A la sortida de la cimera, que ha acabat de matinada, el president del Consell Europeu, Charles Michel, es mostrava més diplomàtic i deia: "Molt clarament, Ucraïna pertany a la família europea. Volem donar suport a tots els esforços per enfortir-hi els llaços."

Tot i que Macron admetia aquest dijous que veu complicat que a curt termini hi pugui haver una solució diplomàtica a la guerra de Rússia a Ucraïna, insisteix que la Unió Europea ha de seguir compromesa per oferir una resposta que estigui a l'altura:

"Estic preocupat i pessimista. Per això crec també que Europa ha d'estar a l'altura. Europa està unida davant d'aquesta guerra, i això és molt important. S'ha de preparar per a totes les possibilitats."

La cimera informal de caps d'estat i de govern se celebra aquest dijous i divendres a Versalles. El president francès és l'amfitrió d'aquesta trobada, ja que França ostenta la presidència de torn del Consell de la UE. Macron ha dit que mantindrà el diàleg amb el president rus, Vladímir Putin, però que, sent "honest", no creu que aconseguir un alto el foc "en les pròximes hores sigui un escenari realista".

Doblar l'ajuda militar a Ucraïna

En el que sí que hi ha hagut acord en aquesta cimera europea és a augmentar la despesa de defensa dels estats membres. A més, segons el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també hi ha consens per doblar l'ajuda militar a Ucraïna, amb 500 milions d'euros més. Ho ha assegurat quan ha arribat aquest matí a la segona sessió de la trobada.

Ara, els caps d'estat i de govern ho hauran d'aprovar, tot i que no es preveu que hi hagi problemes perquè, segons un alt representant, "tothom és conscient que hem d'incrementar el nostre suport militar a Ucraïna per afegir pressió a Rússia". Borrell ho ha donat per fet i ha dit que serà "immediat".

Dependència energètica, mecanismes de defensa i endeutament comú

La necessitat de millorar la independència energètica d'Europa i els seus mecanismes de defensa també està sobre la taula de la cimera, la primera des de l'esclat de la guerra. En aquest sentit, Macron ha advertit que caldran mecanismes conjunts per preservar "elements crítics en matèria de defensa i energia":

"Diversos països ja hem pres decisions. França ha bloquejat els preus del gas. Si dura més, caldrà un mecanisme més durador a l'àmbit europeu."

La trobada ha de servir per demanar a la Comissió Europea que d'aquí a la cimera de finals de març prepari els textos necessaris per posar en marxa aquests mecanismes.

Aquesta reunió informal, ha dit Macron, "és molt important" per avaluar a quin ritme els europeus poden disminuir la dependència energètica externa, eliminar aquesta "vulnerabilitat" i veure les vies per trobar altres subministradors.

El també candidat a la reelecció als comicis de l'abril no ha volgut entrar en el detall de la possibilitat que el bloc comunitari torni a endeutar-se per afrontar les conseqüències de la guerra.

"Primer cal obtenir l'alto el foc per protegir els ucraïnesos i la nostra Europa. Crec que no s'ha de començar una discussió sobre els instruments abans d'haver aclarit la discussió sobre els objectius."

Tot i això, sí que ha admès que es pot avaluar, en el marc de les estratègies necessàries per tirar endavant, que caldrà una estratègia coordinada d'inversió privada.

A més, no descarta un endeutament comú com el que s'ha aprovat per al pla de recuperació europeu davant de la pandèmia. "En funció dels objectius que definim, caldrà veure si convé transformar-lo i prendre altres decisions", ha afirmat.