MACBA, Illa Citroën i Illa Mercedes: tres projectes on topen Ajuntament i veïns a Barcelona

Per què hi ha protestes per l'ampliació del MACBA, al barri del Raval? Per què els veïns s'oposen a transformar l'Illa Citroën, al barri de la Bordeta, en un parc amb habitatges i algun equipament? Per què la instal·lació dels Bombers a la cruïlla d'Urgell-París-Avinguda Sarrià genera controvèrsia i oposició? Hi ha diferències entre els tres casos, però en tots els veïns consideren que es perd zona verda o zona d'ús públic, mentre que per les administracions el canvi suposa, indubtablement, una millora per a Barcelona. 

Urbanísticament, a Barcelona es treballa amb el que va establir el 1976 el Pla General Metropolità. Hi ha espais amb qualificació urbanística consolidada i altres que podríem dir que estan en transformació. Això últim vol dir que el terreny haurà de ser, per exemple, equipament o zona verda quan acabi l'activitat que està en funcionament. 

En tots dos casos, hi ha la possibilitat de fer modificacions per adaptar-lo a les necessitats de la ciutat i, de fet, aquest PGM s'ha modificat moltes vegades. 
 

Ampliació del MACBA

Les obres d'ampliació del MACBA van començar fa poc més d'un mes després de molts anys d'espera i controvèrsies. A finals del 2019, i al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, s'anuncia un acord definitiu entre diferents institucions que situa l'ampliació del museu a la plaça dels Àngels i la nova ubicació del CAP Raval a la Capella de la Misercòrdia. 

Molts anys abans, l'Ajuntament havia cedit la capella al MACBA, però el conveni va caducar perquè no s'havia fet l'ampliació en el termini acordat. En dia de la presentació, l'alcaldessa, Ada Colau, justificava l'acord a què s'havia arribat: "Cal agrair l'esforç de tothom, veïnat, professionals de la salut, el MACBA i les administracions per trobar finalment una solució." 

Però no tots els veïns van estar d'acord en la nova ubicació del museu i la Xarxa Veïnal del Raval va portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La seva portaveu, Carmela Torró n'explica els motius: 

"Suposa la pèrdua de 1.000 metres quadrats d'espai públic, lliure de construcció en un barri dens com el Raval, precisament en un barri amb molta mancança d'espai lliure, d'espai lliure de construcció." 

L'espai on es farà l'ampliació ara està qualificat de zona verda que es canvia per equipaments. El projecte trasllada aquests metres quadrats a punts del barri que la Xarxa no considera adequats per diferents motius: 

1. A la Plaça Bonsuccés, que és una plaça per on passen cotxes, per on passen motos, amb unes servituds per a dos pàrquings i 3 terrasses de bars. 

2. Una zona, a l'inici del carrer Ferlandina, a tocar del Museu. 

3. I un dels altres àmbits és un pati interior de poc més de 100 metres quadrats que quedarà dins del nou edifici del MACBA i en els horaris d'obertura del museu.

Per l'advocat de la Xarxa, el canvi és il·legal, i per això esperen que la justícia els doni la raó, tot i que les obres estiguin començades.

La visió de l'Ajuntament de Barcelona és totalment oposada. Són conscients que la densitat de la ciutat és un hàndicap pel que fa a la disponibilitat d'espais lliures i que costa molt de trobar-ne. En aquest cas, però, justifica on s'han ressituat en el fet que alguns d'aquests espais estan ara qualificats de vials i en convertir-se --administrativament-- en zona verda ja mai hi podran passar cotxes. 

Durant 15 mesos, la major part de la plaça dels Àngels estarà ocupada per les obres. Ara s'està estudiant com s'ha de refer la plaça per posar-hi més verd i perquè deixi de ser una plaça dura.

Illa Citroën 

Aquest cas comparteix amb l'ampliació del MACBA la denúncia de pèrdua de zona verda per part dels veïns, tot i que és completament diferent. Es tracta de 35.000 metres quadrats --de propietat privada-- on ara hi ha un gran concessionari de la Citroën (ara Stelantis, fruit de la unió amb altres empreses automobilístiques) i els tallers de les diferents marques. Està situat al barri de la Bordeta. entre la Rambla Badal, el calaix de Sants i el carrer Riera Blanca, ja a l'Hospitalet, al districte de Sants-Montjuïc. 

És un d'aquells àmbits en transformació que el PGM de 1976 destinava a ser zona verda. I això era l'esperança dels veïns quan desaparegués el concessionari. En canvi, l'anunci de la marxa de l'empresa, arran d'un conveni amb l'Ajuntament, no va agradar i els veïns es van organitzar a la Plataforma d'afectats de l'Illa Citroën. "Volem que es mantingui la zona verda tal com està considerada", es queixa el seu president, Jordi Carbó.

El conveni estableix que s'hi podran fer 110 pisos de preu lliure, uns 100 habitatges públics, un parc de grans dimensions i algun equipament a decidir. També es farà una rampa per connectar el parc amb la part superior del Calaix de Sants. 

I és en la transformació de la zona on l'Ajuntament veu tots els beneficis per al barri: més espais per a l'escola Cavall Bernat, més equipaments, més habitatge públic, més permeabilitat entre la rambla de Badal i l'estació de Metro de Santa Eulàlia. I afegeixen que no s'haurà de pagar per l'expropiació i que l'empresa que faci els pisos pagarà la urbanització de la zona. 

Són arguments que no convencen Jordi Carbó, que parla en representació de la Plataforma d'afectats de l'illa Citroën: 

"D'entrada, es perden gairebé 3.000 metres quadrats amb aquesta concessió per fer habitatges privats." 

També argumenten que les noves edificacions tallaran el sol i la llum, als pisos existents i també al parc, i que la compensació obligada de la zona verda que es perd es fa en el que ara és la rambla de Badal, un espai que ara ja és d'ús públic.

L'Ajuntament ha fet un procés participatiu, però els veïns no confien gaire que pugui canviar el projecte municipal. 

El canvi en el planejament urbanístic ha de passar pel ple de l'Ajuntament i també per la Generalitat. De moment, al districte de Sants-Montjuïc només compta amb els vots afirmatius del PSC. 

Illa Mercedes

Es coneix com a Illa Mercedes el triangle que formen l'avinguda de Sarrià, el carrer Urgell i el de Londres. Fa molts anys que allà hi ha un concessionari de la Mercedes i una benzinera a la cruïlla amb el carrer París. El cas s'assembla al de l'illa Citroën: s'havia de convertir en zona verda, però un conveni amb l'empresa preveu convertir la zona en equipaments, comercial i oficines. 

Aquí, amb l'afegit que també s'hi posarà una caserna dels Bombers de Barcelona. 

Fa anys que la caserna de l'Eixample està en fals --hi ha una sentència ferma en contra-- al parc de Joan Miró, en un espai qualificat de zona verda. Va costar molt trobar una ubicació per als Bombers i és per això que per l'Ajuntament i pel regidor del districte de l'Eixample, Jordi Valls, el canvi en el Pla General Metropolità és vital i imprescindible: 

"Perquè és cert que a l'Eixample hi ha molta densitat, però hi ha necessitats a què, malgrat la densitat, la ciutat ha de donar respostes." 

Unes respostes que trigaran a arribar perquè, segons el conveni, el trasllat dels Bombers no es podrà fer fins que no s'acabin les oficines, més enllà del 2028. 

D'aquesta necessitat d'una nova caserna en són conscients els veïns, però no estan d'acord en diversos aspectes: l'edificabilitat que se li dona al propietari i on es traspassen els metres quadrats de verd que es perdran. De fet, el projecte ha fet sorgir l'associació Zona Verda, que pel seu president, Josep Maria Zaragoza, intentarà aconseguir que no es faci el projecte: 

"A nosaltres no ens beneficia en res. Només beneficia el propietari." 

La zona verda es reubica ampliant els Jardins de Marco Redondo, en peces al voltant de l'avinguda Tarradellas o millorant espais existents i recuperant un interior d'illa. 

Els veïns argumenten que ja són zones d'ús públic, encara que administrativament no tinguin aquesta qualificació. I l'Ajuntament respon que precisament es trasllada allà la qualificació de verd perquè mai deixin de ser-ho. I afegeix que la modificació del PGM augmenta els metres quadrats de verd més del que diu la normativa. 

El projecte es va aprovar inicialment amb els vots del govern, dels Comuns i d'Esquerra. Veïns com l'arquitecte Adolf Zulueta no ho entenen: "Tots els partits d'esquerra estan contra el verd. És una cosa que a nosaltres ens sembla inaudita." 

L'Ajuntament va descartar fer una expropiació per aconseguir els terrenys per a la caserna dels Bombers, ja que va xifrar l'import en 30 milions d'euros.