L'spam telefònic segueix 4 mesos després d'haver-se prohibit: com denunciar-lo

Ja fa quatre mesos que es va aprovar la llei que havia d'acabar amb les trucades comercials no desitjades, però la realitat és que moltes empreses se l'estan saltant i els mòbils dels usuaris continuen sonant sense consentiment. 

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha constatat un augment "considerable" de les denúncies per aquest motiu des que va entrar en vigor la normativa el 29 de juny, tal com expliquen fonts d'aquest ens al 324.cat. Si bé no concreten quantes denúncies han rebut, les mateixes fonts afirmen que les estan analitzant per determinar si acaben derivant en sancions a les empreses.

Per la seva part, les associacions de consumidors exigeixen que aquestes multes siguin exemplars per posar fi d'una vegada a aquesta pràctica. Segons la nova llei, poden arribar als 2 milions d'euros.

I és que 9 de cada 10 persones afirmen haver patit l'anomenat spam telefònic en l'últim mes, segons les enquestes que han fet les associacions de consumidors a milers de persones. I no es fa de forma esporàdica: un de cada quatre han rebut fins i tot més de deu trucades en trenta dies, segons l'OCU.  

Tot i que ara hi hagi més denúncies, percentualment són una minoria els que acaben denunciant aquestes males pràctiques. Només un 8% saben com fer-ho, segons Facua.  

Com es poden denunciar les trucades comercials? 

L'organisme on denunciar trucades comercials no consentides és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, que és la que té competència sancionadora.

Es pot fer a través d'un formulari a la seva pàgina web, que també es pot imprimir i enviar.  

Es demana el següent: 

1.  Una foto o captura de pantalla on es pugui apreciar el número de telèfon i l'hora i data de la trucada. 
    
2.  El número on s'ha rebut la trucada i un document --com la factura o un contracte-- en què es vegi qui és el titular i la companyia telefònica de la línia. Si no és la mateixa persona que fa la denúncia, cal una declaració firmada del titular. 
    
3. També es pot aportar "indicis racionals de l'existència de la infracció", que poden ser una còpia de la gravació d'àudio de la trucada, tot i que no seria obligatori.

D'altra banda, cal tenir en compte que, si la trucada és anterior al 29 de juny del 2023, cal acreditar que el número estava inscrit a algun servei d'exclusió publicitària, com la Llista Robinson, des de feia almenys 2 mesos.

Això no és necessari si la trucada és posterior a aquesta data, que és quan va entrar en vigor la llei que prohibeix les trucades comercials.

En cas que la trucada l'hagi fet una empresa amb què es tingui un servei contractat o s'hagi tingut els últims dotze mesos, però a la qual ja s'hagi retirat el consentiment per trucar, cal adjuntar la sol·licitud de retirada del consentiment. 

Dir de viva veu, durant la mateixa trucada, que no es vol que truquin més ja és vàlid. Així ho explica al 324.cat el cap de l'assessoria jurídica de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Xavier Urios. 

"Si dius que no vols que et molestin més, s'ha d'interpretar com un dret d'oposició a rebre aquestes trucades, ja que a més aquestes converses són gravades i allà queda constància d'això."

Fins a 2 milions d'euros de sanció

En cas que es cursi una denúncia davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, les trucades comercials sense consentiment poden comportar sancions a les empreses.

En general, la llei les contempla com a infraccions lleus i, per tant, la multa màxima és de 100.000 euros. Ara bé, fonts jurídiques recorden que la normativa també deixa la porta oberta que la infracció pugui ser considerada com a greu. Per tant, la multa en aquest cas pujaria fins a dos milions d'euros. 

La norma, doncs, ha endurit la sanció màxima, que abans era de 50.000 euros.

Les associacions de consumidors exigeixen sancions exemplars 

De moment, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades no ha imposat encara cap sanció des que va entrar en vigor la nova llei fa quatre mesos. 

Les associacions de consumidors exigeixen més control de l'administració per evitar aquestes trucades i demanen sancions exemplars.

A més, des de l'OCU exigeixen que hi hagi un major control també de la cessió de dades a les empreses de telemàrqueting que fan trucades en nom d'altres companyies.

Poques denúncies tot i que la pràctica és generalitzada

Davant dels incompliments sistemàtics de moltes empreses, les associacions de consumidors animen els usuaris a denunciar per acabar amb aquesta pràctica. Així s'expressa Rubén Sánchez, de Facua: 

"La solució és denunciar, que hi hagi multes i que les empreses valorin que els sortirà molt car fer trucades comercials perquè deixin de fer-les."

La realitat, però, és que fer la denúncia és un procés que requereix temps i hi ha molt poques persones que arribin a denunciar-ho. 

Una de les dificultats per denunciar és si no es pot identificar qui fa la trucada, ja sigui perquè es fa des d'un número ocult o bé perquè l'empresa no dona el seu nom. Ho explica la delegada de l'OCU a Catalunya, Esther Lorente: 

"De vegades ens surt una trucada que quan despenges, es penja, i no saps qui l'ha fet. En aquest cas, és difícil fer un seguiment." 

Que l'empresa no s'identifiqui és una irregularitat, ja que la nova llei les obliga a fer-ho. Ara bé, segons l'enquesta feta per l'OCU, el 18% dels enquestats afirmen que, en les trucades rebudes, no han arribat a esbrinar qui estava a l'altre costat del telèfon. 

Bloquejar les trucades o identificar-les com a spam

Mentre les trucades no cessin, una altra recomanació que fan des de l'OCU és bloquejar les trucades no desitjades al telèfon mòbil. 

Per als Android, es pot activar l'opció de detectar trucades spam per identificar-les quan arribin. Als iPhone, hi ha l'opció de silenciar les trucades desconegudes. Per a tots dos sistemes, hi ha disponibles aplicacions de tercers per identificar i bloquejar aquest tipus de trucades. 

Quan són legals les trucades comercials?

En la immensa majoria dels casos, les empreses truquen perquè s'estan saltant la normativa, tal com defensa el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, en declaracions al 324.cat. 

Ara bé, també pot ser que estiguin acollint-se a alguna de les escletxes que preveu la llei.

Cal tenir en compte que les trucades sí que estan autoritzades si les fa una companyia amb qui tenim un servei contractat i a qui li hàgim donat el consentiment, per exemple, a través dels contractes que hi hem signat. 

Una altra escletxa és el que la normativa anomena "interès legítim": es permeten les trucades a persones que eren clients fins fa un any com a màxim, sempre que sigui per oferir-los productes similars als que tenien contractats i que qui truqui sigui la mateixa empresa, no pas cap altra entitat del mateix grup corporatiu.  

Ara bé, els usuaris tenen dret a oposar-se a rebre més trucades i qualsevol "manifestació inequívoca" de l'usuari en contra de rebre-les l'empresa hauria d'interpretar-les com una revocació del consentiment, segons exposa l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). 

Per sortir de dubtes, l'AEPD ha editat una circular per saber quines trucades estan autoritzades i quines no, així com un full informatiu.

Serveis d'exclusió publicitària: la Llista Robinson

Els serveis d'exclusió publicitària, com la Llista Robinson, permeten evitar publicitat d'empreses a les quals s'hagi donat el consentiment per rebre'n. Això inclou també les trucades.

En teoria amb la nova llei no caldria estar-hi inscrit per deixar de rebre trucades, però, com que a la pràctica les companyies continuen trucant, els experts aconsellen estar-hi inscrit igualment, perquè és una manera més de manifestar l'oposició al contacte telefònic comercial. Ho explica el cap de l'assessoria jurídica de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades: 

"Abans de trucar-te han de comprovar si hi estàs inscrit. Si hi ets i et truquen, estan infringint la norma."

Quines empreses truquen més? 

Una enquesta de l'OCU a més d'un miler d'usuaris conclou que el rànquing l'encapçala Vodafone, en un top 5 seguit per Iberdrola, Jazztel, Orange i Endesa. També mencionen Naturgy, Repsol, Euskaltel i MásMóvil, entre altres.

Sigui com sigui, les més spamejadores -i en això coincideixen tant Facua com l'OCU- són empreses de telecomunicacions i companyies de llum i gas. 

Què diu la llei? 

L'article 66.1 de la Llei de Telecomunicacions reconeix el dret de "no rebre trucades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial, a menys que existeixi un consentiment previ de l'usuari per rebre aquest tipus de comunicacions". 

També subratlla que no es poden rebre trucades automàtiques "sense intervenció humana o missatges de fax, amb finalitats de comunicació comercial sense haver prestat el seu consentiment previ".

És a dir, perquè les empreses puguin trucar, els usuaris han d'haver donat la seva autorització expressament. En cas contrari, estan cometent una il·legalitat.