L'opa de Junts al PDeCAT, que per primer cop competeixen en unes municipals

Les eleccions municipals del 28M posen a prova el pols entre els dos principals partits de l'espai postconvergent: Junts i el PDeCAT. En la confecció de les llistes, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha guanyat la batalla després d'haver persuadit un nombre considerable de candidats del PDeCAT i el seu entorn. Una nova sotragada per al partit de David Bonvehí al qual se li esgota l'oxigen després d'haver-se quedat sense representació al Parlament.

A més, la Junta Electoral de Barcelona ha obligat el PDeCAT a cedir a Junts per Catalunya la meitat dels drets electorals per a les pròximes eleccions municipals. La JEC estipula que als municipis on es presentin les dues formacions, cadascuna haurà de tenir garantit, entre altres, el 50% de la cobertura mediàtica i la propaganda electoral gratuïta als mitjans de comunicació. 
 

El cas de Trias a Barcelona

El cas més paradigmàtic dels fitxatges és el de Xavier Trias, que va estripar el carnet del PDeCAT a l'octubre i al desembre anunciava la seva candidatura amb Junts.

Trias, amb bones relacions amb les dues formacions, ha teixit una llista en què ha integrat noms del PDeCAT i també de Demòcrates i Moviment d'Esquerres.

Ha col·locat de número 6 un dels principals valors electorals del PDeCAT Joana Ortega, històrica dirigent d'UDC que va ser vicepresidenta del govern d'Artur Mas.

L'operació a Barcelona entre els de Bonvehí i els de Borràs i Turull ha estat excepcional a causa del marge de maniobra que Junts li ha donat a Trias davant les bones perspectives electorals del candidat. Però l'acord entre els dos partits no ha tingut traducció a la resta del territori on les dues formacions es presenten per separat.

No ha funcionat a pesar de la voluntat del PDeCAT de pactar més llistes conjuntes deixant de banda les sigles, com ha passat a Barcelona. "Trias ha optat per un projecte semblant al que nosaltres volíem a nivell de tot el país", assegura el president del partit, David Bonvehí.

Els altres fitxatges destacats

Un altre candidat que ha seguit els mateixos passos és l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, un dels pesos pesants del PDeCAT, que en el seu moment va plantar cara a la direcció de Junts per evitar la dissolució del partit.

Castells que es va presentar com a número 3 de la formació a les últimes eleccions al Parlament s'ha acabat distanciant de la direcció del partit i ara aspira a revalidar l'alcaldia per Junts.

El mateix ha passat a Martorell amb Xavier Fonollosa, a Figueres amb Jordi Masquef o a Calella amb Marc Buch.

El fitxatge que més s'ha resistit ha estat el de l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, vinculada a l'entorn del PDeCAT, que finalment ha pactat una coalició entre el seu partit de la capital del Baix Ebre i Junts.

Una altra fórmula és la d'alcaldes històrics del PDeCAT que han optat per fer un pas al costat i deixar pas a candidats de Junts. És el cas de Xavier Pellicer que ha beneït la candidatura de Teresa Pallarès, dona forta de Junts al Baix Camp.

Passa el mateix a Puigcerdà on Albert Piñeira dona pas al candidat de Junts, Jordi Gassiot. I a Vilafranca, Pere Regull ho fa amb l'alcaldable juntaire, Aureli Ruiz. 

Primeres municipals amb Junts i el PDeCAT 

En les eleccions municipals del 2019, el PDeCAT va presentar 772 candidatures sota la marca de Junts per Catalunya i va assolir més de 2.700 regidors i 370 alcaldies. No va ser fins al juliol del 2020 que es funda Junts com a partit i l'any següent per primera vegada les dues formacions van concórrer per separat a unes eleccions.

Van ser les autonòmiques del 14F en què el PDeCAT, amb Àngels Chacón com a cap de llista, no va obtenir representació i el partit es va quedar fora del Parlament. Ara aquestes municipals suposen el segon enfrontament de les dues formacions a les urnes.

Junts supera les 700 candidatures i el PDeCAT no arriba a les 200

Tot i l'ofensiva del PDeCAT, els de Bonvehí dipositen les seves esperances en unes eleccions en què es presenten sota el paraigua d'Ara Pacte Local, una aliança amb el partit Ara Catalunya amb implantació sobretot a les comarques de Tarragona i a la qual també s'hi ha afegit el PNC, de l'exdirigent del PDeCAT, Marta Pascal, i Centrem.

El PDeCAT presenta 181 candidatures, d'aquestes 165 són amb Ara Pacte Local.

El partit ha donat carta blanca als municipis perquè es presentin amb el nom que vulguin. Marc Solsona, secretari general del PDeCAT i alcalde més emblemàtic de la formació, optarà a revalidar el càrrec que ostenta des del 2010 amb l'eslògan "Mollerussa, primer".

A Lloret de Mar, Albert Robert també aspira a mantenir-se a l'alcaldia i David Font un altre dels alcaldables del partit amb opcions a revalidar el càrrec finalment es presenta amb una llista independent.

Amb tot, el partit compta a governar en una cinquantena d'ajuntaments. També esperen bons resultats en municipis com Salou, Barberà del Vallès o Matadepera.

Junts treu pit de les gairebé 728 candidatures presentades amb la coalició Compromís Municipal. D'aquestes, 160 s'inscriuen en la plataforma Impulsem Lleida en què regidors i alcaldes de l'òrbita del PdeCAT a les comarques del Solsonès, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell i la Segarra, han signat una coalició amb Junts.

La fórmula s'ha repetit al Penedès amb la marca Impulsem Penedès, que aplega una quarantena de candidatures de les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i l'Anoia.

A Girona, Junts presenta com a cap de llista l'exconsellera de Recerca i Universitats Gemma Geis, i Carles Ribas, l'històric regidor de CiU ara al PNC, és el cap de llista de la candidatura del PDeCAT.

Pel que fa a Tarragona, l'exsenador de CiU Jordi Sendra serà l'alcaldable de Junts i l'advocada Mar Giné encapçalarà la llista del PDeCAT.

I a Lleida, Toni Postius, actual primer tinent d'alcalde serà el candidat de Junts, i el PDeCAT presenta Domènec Vila, exdirector general d'Alimentació i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat.