L'OMS reconeix com a malaltia estar cremat a la feina de forma crònica

Estar cremat per la feina o ser addicte als videojocs seran oficialment malalties a partir de l'1 de gener del 2022. Així ho ha acordat l'OMS (Organització Mundial de la Salut) en l'assemblea que ha celebrat a Ginebra.

Totes dues estaran incloses a l'onzena edició de la Classificació Internacional de Malalties (ICD-11), l'estàndard oficial per informar sobre trastorns i sobre condicions de salut i per elaborar estadístiques. Totes dues malalties estaven incloses en l'esborrany de la classificació, que ara s'ha aprovat oficialment. I això és vital perquè, tot i que no és un text amb obligacions legals, sol ser un referent en baixes laborals, malalties professionals, assegurances o indemnitzacions.

L'OMS defineix així la síndrome d'esgotament professional o "burnout":

"Conseqüència d'estrès crònic a la feina que no ha estat gestionat adequadament."

La síndrome té tres característiques: sentiment de pèrdua d'energia i esgotament, més distanciament mental de la feina o sentiments de negativisme o escepticisme amb la feina i disminució del rendiment professional.

L'OMS també assenyala que es tracta d'una condició provocada per la feina i que no es pot descriure en relació a altres aspectes de la vida personal.

L'addicció als videojocs

Una inclusió que ha generat polèmica és la del trastorn per addicció als videojocs, que també va ser proposada l'any passat. Ara s'ha inclòs en el capítol de trastorns mentals, del comportament o del neurodesenvolupament.

La definició de l'OMS és aquesta:

"Un patró de comportament recurrent o persistent de joc digital o videojoc que es pot fer per internet o presencialment."

Segons la classificació, els que pateixen aquest trastorn estan incapacitats per controlar el joc, que pren la prioritat sobre qualsevol altre interès o activitat quotidiana. A més, la pràctica continua o augmenta tot i que comporti conseqüències negatives.

La indústria del videojoc a Europa i a altres llocs ja s'hi ha manifestat en contra i ha demanat a l'OMS que reconsideri aquesta classificació:

"L'OMS és una organització ben considerada i la seva guia ha d'estar basada en revisions regulars, inclusives i transparents d'experts independents. El trastorn pel joc no està basat en proves prou robustes per justificar la seva inclusió en una de les eines més importants que fixa les normes."

Quan es va incloure l'any passat en l'esborrany, l'entitat nord-americana Entertainment Software Association ho va criticar, perquè, segons afirmava, "banalitza de manera irresponsable problemes mentals reals com la depressió i el trastorn per angoixa social".

Però les crítiques no han arribat només dels sectors econòmics implicats. En l'àmbit científic tampoc hi ha consens. El març de l'any passat investigadors de diversos països van publicar a la revista Journal of Behavioral Addictions un article que titulaven: "Una feble base científica per al trastorn del videojoc: quedem-nos en el costat de la prudència".

Els autors afirmaven que si bé l'ús intensiu de videojocs pot anar associat, en alguns casos, a disfuncions socials, res no indica que en sigui la causa. També deien que hi podia haver pràctiques desproporcionades d'altres activitats, com xarxes socials, treball, sexe o fins i tot la dansa.

En canvi, l'OMS justifica així a la seva web la inclusió:

"La inclusió del trastorn pel joc a l'ICD-11 es basa en el desenvolupament de programes de tractament per a persones amb condicions de salut idèntiques a les característiques del trastorn a moltes parts del món i tindrà com a resultat un augment de l'atenció dels professionals de la salut als riscos d'aquest trastorn  i, en conseqüència, a mesures rellevants de prevenció i tractament."

L'OMS també matisa que els estudis suggereixen una incidència baixa i que afecta una petita proporció de les persones que practiquen jocs digitals o de vídeo. Tot i així, també avisa que les persones que els practiquen han d'estar alerta sobre el temps que hi esmercen, "particularment quan els exclou d'altres activitats diàries, així com de qualsevol canvi en la salut física o psicològica i l'activitat social que pugui ser atribuït al seu patró de joc".

La classificació també inclou com a trastorn mental el comportament sexual compulsiu. D'altra banda, ha eliminat el transgènere de la llista de trastorns mentals i l'ha inclòs en el capítol de "Condicions relacionades amb la salut sexual".